•Notícia
Compartir
Conclusions de les Jornades Catalunya Futura, organitzades per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP)
Declaració de Poblet sobre el mercat de treball i el capital humà
En el marc de la segona edició de les Jornades Catalunya Futura, organitzades per la Plataforma Coneixement Territori i Ocupació i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), els dies 9 i 10 de maig, al Monestir de Poblet, a Tarragona, els rectors i presidents dels consells socials de les universitats catalanes i els representants del món empresarial han redactat i fet pública la Declaració sobre el mercat de treball i el capital humà.
11/05/2014
Declaració de Poblet sobre el mercat de treball i el capital humà
Monestir de Poblet, 10 de maig de 2014
El mes de març de l’any 2013 naixia la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI), una iniciativa impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Foment del Treball Nacional, PIMEC, la Fundació la Caixa, i un grup d’empreses i institucions del país. La seva finalitat principal és impulsar el desenvolupament social i econòmic de Catalunya a partir de l’estreta i permanent col·laboració entre les universitats, les empreses i les institucions del país, amb una visió estratègica de llarg termini.
En aquest marc, la primera activitat de la Plataforma CTI va ser la celebració de les I Jornades Catalunya Futura al Monestir de Poblet, on es va fer pública la Declaració de Poblet que assumeix que una economia basada en el coneixement i la innovació s’ha de sustentar en una relació propera i col·laborativa entre empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics, administracions i la societat de la que formen part, i estableix com a principal compromís el fomentar activament una estratègia de competitivitat, progrés social i econòmic que creï llocs de treball a Catalunya, que es basi intensament en el coneixement i la innovació.
Les II Jornades Catalunya Futura, celebrades al Monestir de Poblet els dies 9 i 10 de maig de 2014, han centrat la seva atenció en el mercat de treball i el capital humà a Catalunya, a partir del treball conjunt de prop de cinquanta representants de les universitats i d’un seguit d’empreses i institucions del país. El diagnòstic compartit ens parla d’una realitat econòmica i social complexa, fruit d’una estructura econòmica històrica que s’ha vist agreujada per la crisi actual, amb una proporció excessiva de mercat de treball de baixa qualificació i assentada en sectors econòmics d’escàs valor afegit i innovació. D’un sistema educatiu que, malgrat els avenços més que evidents de les darreres quatre dècades, mostra desajustos significatius en algunes etapes i components. D’uns nivells d’atur insostenibles, de forma especial i dramàtica pel que fa als joves sense titulació universitària. D’una creixent desigualtat en la distribució de la renda i d’un creixement alarmant dels nivells de pobresa. Tot plegat, en un context econòmic de creixent globalització i de terciarització de l’economia i del mercat de treball. Això ens condueix a afirmar amb rotunditat que la societat catalana ha de basar el seu dinamisme, la seva cohesió i el seu progrés i competitivitat en un sector productiu que generi llocs de treball qualificats. I, per tant, apostar pel creixement, la internacionalització i la innovació de les empreses existents, i per impulsar noves empreses basades en la innovació.
Per això, la Plataforma CTI treballarà en estreta col·laboració amb tots els agents del país per a fer efectius els següents objectius:
1. Transitar cap a un model productiu que es fonamenti en una economia intensiva en coneixement innovadora i internacionalitzada. Per fer-ho cal incentivar una estructura productiva que basi la seva competitivitat en la creació de llocs de treball qualificats.
2. Garantir l’accés equitatiu a l’educació per a la cohesió social i un aprofitament òptim del talent.
3. Activar programes formatius específics que permetin l’evolució de la població activa amb baixos nivells de formació cap a nivells intermedis (batxillerat o cicle de formació de grau mitjà). Aquests programes són especialment necessaris atesa la reconversió de sectors com la construcció.
4. Facilitar la creació de noves empreses i la consolidació i el creixement de les PIMES ja existents.
5. Prestigiar en tots els nivells formatius el paper de l’empresa com a instrument de cohesió social i creació de riquesa.
6. Dissenyar i executar polítiques públiques estretament interrelacionades entre formació, mercat de treball, sistema productiu i polítiques actives d’ocupació, la qual cosa requereix de majors graus de col·laboració entre els diversos nivells de govern i la seva coordinació amb els agents del sistema d’innovació.
7. Potenciar la formació professional i incrementar la seva interrelació amb la formació universitària, afavorir mesures orientades a certificar habilitats i competències per reconèixer la pràctica professional i facilitar la integració laboral i la promoció professional de les persones joves.
8. Impulsar decididament la contractació de graduats, enginyers i doctors per part del teixit productiu com a factor clau per a la transformació i incorporació del coneixement en l’activitat econòmica.
9. Fomentar la formació al llarg de la vida i l’actualització permanent per a millorar les competències bàsiques i esperonar en totes les etapes educatives la formació en habilitats transversals, per a treballadors i empresaris.
10. Millorar els serveis d’ocupació i d’intermediació laboral, incrementant els recursos i facilitant serveis d’informació i atenció adreçats a la població jove que en garanteixin un seguiment així com potenciar la integració dels diferents observatoris permanents de l’ocupació que permetin agregar informació i dades.
11. Generar accions per fomentar i afavorir la iniciativa empresarial i l’esperit emprenedor dels joves i la creativitat. Especialment d’interès aquelles de caràcter integral que combinen la formació lligada a sectors en creixement amb suports econòmics; sistemes d’assessorament i acompanyament per desenvolupar projectes empresarials entre els universitaris; facilitar accés a capital i fonts de finançament i oferta d’espais de treball.
12. Invertir en les persones a través de les mesures per reforçar les seves competències i capacitats i per permetre-les participar plenament al món del treball i a la societat. Les àrees prioritàries són l’educació, els serveis de llars d’infants de qualitat, els serveis de salut, la formació, l’ajut a la cerca de feina i reinserció.
13. Impulsar una millor alineació, coherència i seguiment de les actuacions adoptades pel creixement de la productivitat, de l'ocupació i dels salaris que sorgeixen de l’administració i del diàleg social.
14. Fomentar decididament els programes de formació en alternança o duals i els programes de doctorats industrials, cercant la màxima col·laboració entre empreses i institucions acadèmiques.
15. Potenciar el prestigi i reconeixement de les universitats catalanes a nivell internacional, com a factor implícit de la valorització de la formació dels estudiants i titulats del nostre país i com a font d’atracció de talent.
16. Promoure la inversió privada en R+D+i fins assolir l’objectiu del 2% del PIB i en aquesta línia potenciar les estructures de transferència de coneixement del país en el marc favorable de l’Estratègia 2020 i el RIS3.
Per tot això, proposem mesurar com a indicador clau l’evolució de l’estructura formativa de la població ocupada, per tal que s’apropi a un model 20-50-30 , l’estàndard centre-europeu.
Monestir de Poblet, 10 de maig de 2014
El mes de març de l’any 2013 naixia la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI), una iniciativa impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Foment del Treball Nacional, PIMEC, la Fundació la Caixa, i un grup d’empreses i institucions del país. La seva finalitat principal és impulsar el desenvolupament social i econòmic de Catalunya a partir de l’estreta i permanent col·laboració entre les universitats, les empreses i les institucions del país, amb una visió estratègica de llarg termini.
En aquest marc, la primera activitat de la Plataforma CTI va ser la celebració de les I Jornades Catalunya Futura al Monestir de Poblet, on es va fer pública la Declaració de Poblet que assumeix que una economia basada en el coneixement i la innovació s’ha de sustentar en una relació propera i col·laborativa entre empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics, administracions i la societat de la que formen part, i estableix com a principal compromís el fomentar activament una estratègia de competitivitat, progrés social i econòmic que creï llocs de treball a Catalunya, que es basi intensament en el coneixement i la innovació.
Les II Jornades Catalunya Futura, celebrades al Monestir de Poblet els dies 9 i 10 de maig de 2014, han centrat la seva atenció en el mercat de treball i el capital humà a Catalunya, a partir del treball conjunt de prop de cinquanta representants de les universitats i d’un seguit d’empreses i institucions del país. El diagnòstic compartit ens parla d’una realitat econòmica i social complexa, fruit d’una estructura econòmica històrica que s’ha vist agreujada per la crisi actual, amb una proporció excessiva de mercat de treball de baixa qualificació i assentada en sectors econòmics d’escàs valor afegit i innovació. D’un sistema educatiu que, malgrat els avenços més que evidents de les darreres quatre dècades, mostra desajustos significatius en algunes etapes i components. D’uns nivells d’atur insostenibles, de forma especial i dramàtica pel que fa als joves sense titulació universitària. D’una creixent desigualtat en la distribució de la renda i d’un creixement alarmant dels nivells de pobresa. Tot plegat, en un context econòmic de creixent globalització i de terciarització de l’economia i del mercat de treball. Això ens condueix a afirmar amb rotunditat que la societat catalana ha de basar el seu dinamisme, la seva cohesió i el seu progrés i competitivitat en un sector productiu que generi llocs de treball qualificats. I, per tant, apostar pel creixement, la internacionalització i la innovació de les empreses existents, i per impulsar noves empreses basades en la innovació.
Per això, la Plataforma CTI treballarà en estreta col·laboració amb tots els agents del país per a fer efectius els següents objectius:
1. Transitar cap a un model productiu que es fonamenti en una economia intensiva en coneixement innovadora i internacionalitzada. Per fer-ho cal incentivar una estructura productiva que basi la seva competitivitat en la creació de llocs de treball qualificats.
2. Garantir l’accés equitatiu a l’educació per a la cohesió social i un aprofitament òptim del talent.
3. Activar programes formatius específics que permetin l’evolució de la població activa amb baixos nivells de formació cap a nivells intermedis (batxillerat o cicle de formació de grau mitjà). Aquests programes són especialment necessaris atesa la reconversió de sectors com la construcció.
4. Facilitar la creació de noves empreses i la consolidació i el creixement de les PIMES ja existents.
5. Prestigiar en tots els nivells formatius el paper de l’empresa com a instrument de cohesió social i creació de riquesa.
6. Dissenyar i executar polítiques públiques estretament interrelacionades entre formació, mercat de treball, sistema productiu i polítiques actives d’ocupació, la qual cosa requereix de majors graus de col·laboració entre els diversos nivells de govern i la seva coordinació amb els agents del sistema d’innovació.
7. Potenciar la formació professional i incrementar la seva interrelació amb la formació universitària, afavorir mesures orientades a certificar habilitats i competències per reconèixer la pràctica professional i facilitar la integració laboral i la promoció professional de les persones joves.
8. Impulsar decididament la contractació de graduats, enginyers i doctors per part del teixit productiu com a factor clau per a la transformació i incorporació del coneixement en l’activitat econòmica.
9. Fomentar la formació al llarg de la vida i l’actualització permanent per a millorar les competències bàsiques i esperonar en totes les etapes educatives la formació en habilitats transversals, per a treballadors i empresaris.
10. Millorar els serveis d’ocupació i d’intermediació laboral, incrementant els recursos i facilitant serveis d’informació i atenció adreçats a la població jove que en garanteixin un seguiment així com potenciar la integració dels diferents observatoris permanents de l’ocupació que permetin agregar informació i dades.
11. Generar accions per fomentar i afavorir la iniciativa empresarial i l’esperit emprenedor dels joves i la creativitat. Especialment d’interès aquelles de caràcter integral que combinen la formació lligada a sectors en creixement amb suports econòmics; sistemes d’assessorament i acompanyament per desenvolupar projectes empresarials entre els universitaris; facilitar accés a capital i fonts de finançament i oferta d’espais de treball.
12. Invertir en les persones a través de les mesures per reforçar les seves competències i capacitats i per permetre-les participar plenament al món del treball i a la societat. Les àrees prioritàries són l’educació, els serveis de llars d’infants de qualitat, els serveis de salut, la formació, l’ajut a la cerca de feina i reinserció.
13. Impulsar una millor alineació, coherència i seguiment de les actuacions adoptades pel creixement de la productivitat, de l'ocupació i dels salaris que sorgeixen de l’administració i del diàleg social.
14. Fomentar decididament els programes de formació en alternança o duals i els programes de doctorats industrials, cercant la màxima col·laboració entre empreses i institucions acadèmiques.
15. Potenciar el prestigi i reconeixement de les universitats catalanes a nivell internacional, com a factor implícit de la valorització de la formació dels estudiants i titulats del nostre país i com a font d’atracció de talent.
16. Promoure la inversió privada en R+D+i fins assolir l’objectiu del 2% del PIB i en aquesta línia potenciar les estructures de transferència de coneixement del país en el marc favorable de l’Estratègia 2020 i el RIS3.
Per tot això, proposem mesurar com a indicador clau l’evolució de l’estructura formativa de la població ocupada, per tal que s’apropi a un model 20-50-30 , l’estàndard centre-europeu.
Segueix-nos a Twitter
