•Notícia

En el seu article "Nonsingular Models of Universes in Teleparallel Theories", que publica la prestigiosa revista Physical Review Letters (aquesta setmana en versió on line i a finals de mes en la versió en paper), els investigadors Jaime Haro i Jaume Amorós, del Departament de Matemàtica Aplicada I de la UPC, reprenen el model de l’Univers introduït originalment per Albert Einstein a finals dels anys 20 en un intent d’unificar la relativitat general i l’electromagnetisme, i aplicar aquesta teoria en cosmologia. Els autors arriben a l’explicació de dos dels principals dilemes de la cosmologia actual: per què l’Univers no presenta singularitats, malgrat que la majoria dels models estàndard prediuen la seva existència, i per què l’expansió de l’Univers és accelerada, en lloc de ser desaccelerada com prediu la cosmologia basada en la teoria de la relativitat general d’Einstein.

Per resoldre el problema de la constant cosmològica d’Einstein, els investigadors de la UPC s’han basat en la tècnica matemàtica del 'Teleparal·lelisme', que va ser introduïda en física per Einstein als anys 20. Els resultats de la recerca mostren un Univers primitiu en el qual el Big Bang no existeix i que evoluciona fins a l’Univers actual, en el qual una petita constant cosmològica actua contra la gravetat per accelerar la seva expansió.

Per tant, aquest nou model corregeix parcialment la teoria cosmològica relativista prèvia i explica les observacions experimentals fetes fins ara.

La teoria del Big Bang produït d'acord a la relativitat general predeia que l'Univers ha de ser de mida estàtica o expandir-se amb velocitat decreixent. Les observacions astronòmiques dels darrers anys, però, cada cop més precises, contradiuen aquesta teoria clàssica. Els astrònoms Perlmutter, Schmidt i Riess, que van obtenir el premi Nobel de Física el 2011, ja van descobrir aquesta contradicció el 1998. Les observacions d’aquests científics mostraven que l'Univers s'expandeix amb velocitat creixent. Ara, els investigadors de la UPC han evidenciat aquesta darrera teoria amb models matemàtics.