•Notícia

Al llibre Walking the City. Barcelona as an urban experience (Publicacions i Edicions UB, 2015), els arquitectes i professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC proposen 12 rutes detallades i documentades de la ciutat de Barcelona, de Ciutat Vella fins a Nou Barris, passant per l’Eixample i la Meridiana, la xarxa ferroviària, les urbanitzacions i les universitats, acompanyades d’un plànol i de nombroses fotografies que ens apropen a l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i la història de Barcelona i els barris que la conformen, i descobreixen una nova manera de veure i de viure la ciutat passejant per la Vila Olímpica, Gràcia, els grups d’habitatges de Nou Barris o el passat industrial de la ciutat. L’obra, escrita en anglès i profusament il·lustrada, proposa una reflexió sobre la interpretació i la representació de l’experiència urbana, la relació entre individu i ciutat, i el diàleg entre ciutats. Es presenta avui, 21 d’abril, a les 19.30 hores, a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre, 5).

Cada capítol està encapçalat per un poema de Joan Margarit que està inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.

L’itinerari de Ciutat Vella es desenvolupa a través d’un recorregut que palesa, sobretot, la naturalesa capil·lar del barri vell de la ciutat: comença al passeig del Born, seguint pels carrers Montcada i Carders fins al mercat de Santa Caterina, creuant la Via Laietana, passant pel carrer Ferran i baixant fins a la Plaça Reial, per enfilar-se finalment per la Rambla fins a la plaça de Catalunya.

El segon itinerari, dedicat al barri de Gràcia, posa de manifest, a través d’un exhaustiu recorregut a través dels llocs i carrers més emblemàtics: els Lluïsos, el Cercle Catòlic, la Rosa de Foc, les places del Diamant, de la Virreina, de la Llibertat i del Sol, els centres Artesà i Moral, etc. El pols autèntic, popular i associatiu de l’antiga vila, que ha conservat traces d’identitat pròpia dins la ciutat de Barcelona.

L’Eixample centra el tercer itinerari, és el més extens de tots, ja que sintetitza tres segles de desenvolupament urbà a través de quatre localitzacions diferents: el passeig de Gràcia, que exemplifica el Modernisme i l’eclosió urbana del segle XIX, la Vila Olímpica com a compendi de l’urbanisme de finals del segle XX, la plaça de les Glòries com a nòdul comunicatiu urbà i centre d’edificis emblemàtics del tombant de segle, i finalment el districte del 22@ i Diagonal Sud, com a exemple de l’urbanisme del sector quinari del segle XXI.

El quart ressegueix l’impacte de la xarxa ferroviària en la trama urbana de la ciutat, fent referència tant al traçat de les vies com a la singularitat dels edificis, i també el futur que significarà la nova estació de La Sagrera.

El cinquè recorregut explora el passat industrial de Barcelona, i segueix l’itinerari marcat per l’avinguda Diagonal des de la plaça de Francesc Macià fins al Fòrum, passant per llocs com l’Escola Industrial, el Velòdrom, els palaus dels “capitans d’indústria” (el Palau Robert, el Palau Macaya, la Casa Milà, la Casa Batlló, etc.), l’antiga Fàbrica Damm, la Farinera del Clot, Can Felipa, la Torre de les Aigües i la placa fotovoltaica del Besòs.

El sisè recorre la Meridiana, passant pel voltant d’aquesta artèria que trenca la part de Barcelona menys amable amb el disseny del pla Cerdà. Comença al Camp de l’Arpa, al Clot, avança cap al barri del Congrés, passa pel Canòdrom i arriba a la futura estació de la Sagrera.

El setè travessa els habitatges de Nou Barris (el Turó de la Peira, la plaça Llucmajor, la Guineueta i Roquetes) on, en paraules dels autors, “la ciutat canvia de nom”, fruit del creixement desordenat i caòtic de la ciutat a partir dels anys seixanta amb l’arribada massiva de la immigració del sud d’Espanya.

El vuitè, dedicat també a Nou Barris, recorre des de Via Júlia fins al barri de Canyelles passant per Heron City i la plaça Karl Marx, entre d’altres, i exemplifica la lluita veïnal per dignificar el territori i la voluntat política de monumentalitzar la perifèria de la ciutat.

Un dels nous espais més emblemàtics de la ciutat, la Vila Olímpica, ocupa el novè itinerari; el desè se centra en la presència de la Universitat de Barcelona en la història urbana de la ciutat, i l’onzè retrata 11 espais diferents que han estat recuperats per a la ciutadania: des del Turó de la Rovira fins al Parc del Clot, passant per l’Espanya Industrial o el carrer Carabassa.

El darrer capítol és un relat sobre el procés de decisió del recorregut de la marató dels Jocs Olímpics de 1992 que passava per una Barcelona en plena transformació urbanística i que finalitzava a l’Estadi de Montjuïc.

Walking the City s’inscriu en un projecte d’investigació basat en visites i excursions per la ciutat que forma part del programa docent de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, dins l’assignatura optativa Caminar Barcelona, dirigida pel professor Estanislau Roca, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori. L’assignatura s’imparteix amb la col·laboració de les arquitectes Inés Aquilé i Renata Gomes, també professores de l'ETSAB. El professorat utilitza la ciutat com a aula i laboratori a partir d’itineraris que permeten conèixer-la i experimentar-la. El seu objectiu és aprofundir en el coneixement de la ciutat acostant-se a l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i la història.

Aquesta iniciativa, que ha estat guardonada amb la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària i amb el Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària, modalitat Premi a la Iniciativa Docent, s’ha exportat a altres universitats, com les de Roma, Medellín, Lisboa i Montevideo.

La ciutat de Barcelona ha generat una àmplia bibliografia escrita per autors com Manuel de Solà-Morales, Joan Busquets, Josep M. Huertas Claveria, Lluís Permanyer, Alexandre Cirici i Itziar González, entre d’altres. Les seves aportacions han penetrat en la història, els esdeveniments urbans i les relacions entre les institucions públiques i els ciutadans.

Estanislau Roca és doctor en arquitectura, catedràtic a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC i director del Departament de Urbanisme i Ordenació del Territori de la mateixa universitat. Professor convidat a diverses universitats de tot el món, els seus projectes professionals van des de l’escala territorial fins al detall urbà i ha dissenyat edificis i espais públics. És autor de més d’una dotzena de llibres i nombrosos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Montjuïc, la muntanya de la ciutat (1994) i Diagonal, un procés urbà (2010). Ha guanyat prestigiosos premis d’arquitectura i urbanisme.

Inés Aquilué és arquitecta i professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Actualment centra la seva recerca en ciutats afectades pel conflicte i amb complexitat urbana.

Renata Gomes és arquitecta, professora associada de l’ETSAB de la UPC i membre del grup de recerca l’AR&M (Arquitectura: Representació i Modelatge) de la mateixa universitat. En el camp de l’art, treballa en pintures, instal·lacions urbanes i art sonor i ha participat en diversos esdeveniments nacionals i internacionals en ciutats com ara Lisboa, Porto, Barcelona, Berlín, Tòquio i Nova York, entre d’altres.