•Notícia
Compartir
Dues recerques amb participació de la UPC, finançades amb fons de La Marató 2011
La UPC participa en dos projectes sobre regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits, finançats amb fons procedents de l’edició del 2011 de La Marató de TV3. Sengles investigacions les han posat en marxa, respectivament, el BSC-CNS i el CREB.
05/12/2012
El Barcelona Supercomputing Center–Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), amb l’Hospital Clínic i King’s College Hospital, ha posat en marxa un projecte per analitzar la base molecular del rebuig que es produeix en alguns pacients amb trasplantament de fetge.
Amb el títol “Anàlisi per biologia de sistemes de la tolerància immunitària en el trasplantament d’òrgans”, el projecte d’investigació, de tres anys de durada, ha rebut un total de 324.500 euros procedents de l’anterior edició de La Marató de TV3, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.L’objectiu plantejat és millorar la vida mitjana d’un fetge trasplantat.
La primera fase consistirà a analitzar quins són els factors i mecanismes que diferencien els pacients que necessiten immunodepressors permanentment dels que són candidats potencials a tolerar el nou òrgan sense aquests fàrmacs. En aquest sentit, s’estima que entre el 15% i el 40% dels receptors d’un fetge poden suspendre el tractament immunodepressor, tot i que encara s’han de conèixer quins són els mecanismes responsables de l’establiment d’aquesta tolerància.
A més, per entendre les bases fisiològiques d’aquesta millor tolerància al nou òrgan, s’haurà de tenir en compte l’expressió gènica de la metabolització del ferro, per conèixer quins gens s’estan expressant de forma diferent en cada pacient.
Amb les tècniques de seqüenciació de l’ADN, s’estudiaran els receptors de les cèl·lules T (limfòcits) com els possibles responsables d’aquesta tolerància, ja que aquestes cèl·lules estan implicades en el rebuig.
Per arribar a conèixer les vies metabòliques implicades en el rebuig de l’òrgan trasplantat, serà necessari utilitzar la capacitat de càlcul del MareNostrum 3, el superordinador emblemàtic del BSC-CNS.
David Torrents, cap d’equip de genòmica computacional, i l’investigador Josep Maria Mercader lideren el projecte per part del BSC-CNS, juntament amb Juan José Lozano, de l’Hospital Clínic, i Alberto Sánchez, del King’s College Hospital. “Les noves tècniques de seqüenciació massiva i metagenòmica aplicada a la medicina comencen a ser una pràctica habitual en la majoria de projectes en biomedicina. El nostre grup proporcionarà el coneixement i l’experiència en el camp de la biologia de sistemes i de la genòmica en general per intentar entendre les bases del rebuig de fetge, extensible als trasplantaments d’altres òrgans. Esperem que, en un futur, tot es tradueixi en un augment de la qualitat de vida del pacient trasplantat”, explica David Torrents.
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) forma part del consorci BSC-CNS, conjuntament amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta patologia no té actualment un tractament eficaç, afecta a pacients relativament joves i actius, i porta a la mort del teixit ossi, així com a la progressiva degradació i pèrdua funcional de l’articulació. Aquest projecte estudia noves estratègies terapèutiques per estimular la regeneració òssia mitjançant tècniques de teràpia cel·lular en associació amb biomaterials.
L’objectiu és avaluar l'eficàcia de l’aplicació de tècniques de bioenginyeria tissular i de teràpia cel·lular avançada en comparació amb les tècniques convencionals, per al tractament de la osteonecrosi del cap femoral en un model experimental en ovelles, prèviament desenvolupat per l’Hospital del Vall d’Hebron.
En un primer pas es provocarà la patologia en ovelles adultes. Després es compararan diferents tractaments, com ara la incorporació de cèl·lules mare obtingudes de concentrat de moll de l'os, la utilització de biomaterials basats en fosfats de calci desenvolupats en la divisió de Biomaterials del CREB, carregats amb proteïnes morfogenètiques òssies (BMPs) o la implantació de matriu òssia colonitzada amb cèl·lules mare mesenquimals obtingudes de cultius cel·lulars autòlegs o al·logènics, en diferents dosis.
A més a més del desenvolupament dels biomaterials, el grup de la UPC participarà de forma activa en la caracterització que es durà a terme després del període de tractament. Està previst estudiar els caps femorals mitjançant diferents tècniques d’imatge i dur a terme una caracterització biomecànica, histològica i immunohistoquímica, per tal d'avaluar el potencial de regeneració òssia de cada tractament.
Es preveu que els resultats tinguin un impacte important en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques de regeneració òssia en l’osteonecrosi del cap del fèmur.
Amb el títol “Anàlisi per biologia de sistemes de la tolerància immunitària en el trasplantament d’òrgans”, el projecte d’investigació, de tres anys de durada, ha rebut un total de 324.500 euros procedents de l’anterior edició de La Marató de TV3, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.L’objectiu plantejat és millorar la vida mitjana d’un fetge trasplantat.
La primera fase consistirà a analitzar quins són els factors i mecanismes que diferencien els pacients que necessiten immunodepressors permanentment dels que són candidats potencials a tolerar el nou òrgan sense aquests fàrmacs. En aquest sentit, s’estima que entre el 15% i el 40% dels receptors d’un fetge poden suspendre el tractament immunodepressor, tot i que encara s’han de conèixer quins són els mecanismes responsables de l’establiment d’aquesta tolerància.
A més, per entendre les bases fisiològiques d’aquesta millor tolerància al nou òrgan, s’haurà de tenir en compte l’expressió gènica de la metabolització del ferro, per conèixer quins gens s’estan expressant de forma diferent en cada pacient.
Amb les tècniques de seqüenciació de l’ADN, s’estudiaran els receptors de les cèl·lules T (limfòcits) com els possibles responsables d’aquesta tolerància, ja que aquestes cèl·lules estan implicades en el rebuig.
Per arribar a conèixer les vies metabòliques implicades en el rebuig de l’òrgan trasplantat, serà necessari utilitzar la capacitat de càlcul del MareNostrum 3, el superordinador emblemàtic del BSC-CNS.
David Torrents, cap d’equip de genòmica computacional, i l’investigador Josep Maria Mercader lideren el projecte per part del BSC-CNS, juntament amb Juan José Lozano, de l’Hospital Clínic, i Alberto Sánchez, del King’s College Hospital. “Les noves tècniques de seqüenciació massiva i metagenòmica aplicada a la medicina comencen a ser una pràctica habitual en la majoria de projectes en biomedicina. El nostre grup proporcionarà el coneixement i l’experiència en el camp de la biologia de sistemes i de la genòmica en general per intentar entendre les bases del rebuig de fetge, extensible als trasplantaments d’altres òrgans. Esperem que, en un futur, tot es tradueixi en un augment de la qualitat de vida del pacient trasplantat”, explica David Torrents.
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) forma part del consorci BSC-CNS, conjuntament amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Tractament de l’osteonecrosi del cap femoral
D’altra banda, d’acord amb la proposta de la Comissió Assessora Científica de la Fundació La Marató de TV3,també s'ha aprovat el projecte de “Tractament de l’osteonecrosi del cap femoral amb teràpia cel·lular avançada i biomaterials en un model experimental oví”, dirigit per Maria Pau Ginebra, directora de la divisió de Biomaterials del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, en col·laboració amb l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron. El projecte ha rebut 299.951 euros de finançament.Aquesta patologia no té actualment un tractament eficaç, afecta a pacients relativament joves i actius, i porta a la mort del teixit ossi, així com a la progressiva degradació i pèrdua funcional de l’articulació. Aquest projecte estudia noves estratègies terapèutiques per estimular la regeneració òssia mitjançant tècniques de teràpia cel·lular en associació amb biomaterials.
L’objectiu és avaluar l'eficàcia de l’aplicació de tècniques de bioenginyeria tissular i de teràpia cel·lular avançada en comparació amb les tècniques convencionals, per al tractament de la osteonecrosi del cap femoral en un model experimental en ovelles, prèviament desenvolupat per l’Hospital del Vall d’Hebron.
En un primer pas es provocarà la patologia en ovelles adultes. Després es compararan diferents tractaments, com ara la incorporació de cèl·lules mare obtingudes de concentrat de moll de l'os, la utilització de biomaterials basats en fosfats de calci desenvolupats en la divisió de Biomaterials del CREB, carregats amb proteïnes morfogenètiques òssies (BMPs) o la implantació de matriu òssia colonitzada amb cèl·lules mare mesenquimals obtingudes de cultius cel·lulars autòlegs o al·logènics, en diferents dosis.
A més a més del desenvolupament dels biomaterials, el grup de la UPC participarà de forma activa en la caracterització que es durà a terme després del període de tractament. Està previst estudiar els caps femorals mitjançant diferents tècniques d’imatge i dur a terme una caracterització biomecànica, histològica i immunohistoquímica, per tal d'avaluar el potencial de regeneració òssia de cada tractament.
Es preveu que els resultats tinguin un impacte important en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques de regeneració òssia en l’osteonecrosi del cap del fèmur.
Segueix-nos a Twitter
