•Notícia
El Claustre Universitari de la UPC demana accions per millorar els resultats acadèmics dels estudiants
El Claustre Universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), reunit en sessió ordinària el 15 de març, a l’Auditori del Vèrtex, ha acordat encomanar als centres i al Consell de Govern que analitzin i proposin actuacions que permetin la millora dels resultats acadèmics dels estudiants. A la sessió, directors de centres docents, professorat, estudiantat i personal d’administració i serveis han presentat diferents ponències per centrar el posterior debat.
17/03/2016
L’acord del Claustre Universitari de la UPC s’ha aprovat arran d’una moció presentada pel Consell de Direcció, la qual encomana al òrgans de govern que, a partir de les informacions, aportacions i opinions explicitades durant el debat sobre resultats acadèmics, analitzi i proposi un seguit d’actuacions que permetin la millora dels resultats.
En aquest acord s’encarrega també al Consell de Direcció que informi periòdicament al Consell de Govern sobre l’evolució dels resultats acadèmics de la Universitat i sobre l’impacte de les mesures que es vagin adoptant, per tal de fer-ne un seguiment adequat.
El rector de la UPC, Enric Fossas, ha explicat a l’inici de la sessió del Claustre Universitari la motivació i el context de la sessió de debat sobre el rendiment acadèmic dels estudiants d’aquesta Universitat. El debat s’ha organitzat, segons ha afirmat, amb l’objectiu de “fer una anàlisi i una valoració de la situació actual que ens permeti, si escau, apuntar camins de millora” i dur a terme “una actuació allà a on escaigui”.
El rector ha plantejat algunes qüestions per a la reflexió, en relació a les eines de què s’ha dotat la Universitat per aconseguir un bon resultat acadèmic (pla d’estudis, tutories, normatives), el paper de les assignatures bàsiques en la selecció interna dels estudiants, la funció del professorat a l’hora d’organitzar la docència, o els mecanismes per incentivar i atendre estudiants amb diferents capacitats. Així mateix, Enric Fossas ha posat sobre la taula altres elements per a l’anàlisi, com ara el nivell de coneixement que assoleixen els graduats en relació a les necessitats socials, les habilitats que adquireixen en relació a les necessitats professionals o les metodologies emprades, entre d’altres qüestions.
El vicerector de Política Universitària, Antoni Ras, ha presentat algunes dades sobre els resultats acadèmics dels estudiants i també sobre la inserció laboral dels titulats de la UPC. En aquest sentit, ha explicat que un nombre important de les persones que accedeixen als estudis de la UPC els abandonen, sobretot en l’etapa inicial, i ha analitzat aquesta situació des de diferents perspectives, com ara la relació entre la nota de tall i l’abandonament o si la procedència és el batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS). Tanmateix, la comparació amb la resta del sistema universitari posa de manifest que aquesta realitat no és una singularitat de la UPC.
En termes generals, les dades de les quals es disposen indiquen que les persones que es titulen a la UPC assoleixen els objectius formatius dels ensenyaments que han cursat i aconsegueixen una inserció laboral per sobre de la mitjana del sistema universitari, amb un grau rellevant d’estabilitat, sous per sobre de la mitjana i en feines que tenen a veure amb els estudis que han cursat.
D’altra banda, Mercedes Jiménez, cap dels Serveis de Gestió i Suport de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha exposat el plantejament del personal d’administració i serveis sobre els processos relacionats amb el progrés acadèmic de l’estudiantat, elaborat conjuntament amb M. Cruz Arancón, que treballa a Gestió Acadèmica de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), i Franscisco Navallas, cap del Servei de Gestió Acadèmica. S’ha referit, així, a com s’apliquen i es gestionen els processos i què impliquen les eines que es fan servir en la gestió acadèmica. Entre altres propostes ha plantejat la necessitat de millorar i simplificar les normatives i la gestió dels processos acadèmics (avaluació, permanència, matrícula i nou accés). A més, ha proposat que s’analitzin amb més detall els costos de gestió a l’hora d’implantar noves normatives.
El pas de secundària a la universitat i la docència a primer curs, així com el rol del professorat en aquesta etapa ha centrat la presentació conjunta a càrrec de Mireia López, professora d’institut en comissió de serveis a l’Institut de Ciències de l’Educació i professora associada a la FIB; Clara Prats, professora lectora de l’Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) i de l’ETSETB, i Tomàs Lázaro, professor agregat de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME).
El punt de vista dels estudiants l’han plantejat Oriol Ribera, representant del Consell de l’Estudiantat, i Mireia Claries, que ha exposat plantejaments de l’estudiantat de l’ETSEIB. S’han referit a la necessitat de fer més difusió del perfil d’accés dels estudis de la UPC, de realitzar cursos zero, de fer més precises les ponderacions de les PAU i de tenir present el preu que en aquests moments tenen els estudis universitaris, especialment la penalització econòmica de les repeticions d’assignatures.
S’ha proposat flexibilitzar les normatives acadèmiques i s’ha demanat més suport al professorat de primer curs, per al qual s’ha reivindicat també el seu rol com a motivador dels estudiants. En aquest sentit, algunes veus han defensat que cal que siguin els millors professors els que facin la docència en les fases inicials dels estudis i s’han reclamat més iniciatives de tutorització per als estudiants en aquesta fase.
L’homogeneïtzació versus l’heterogeneització dels grups d’estudiants a l’aula, l’avaluació quadrimestral o anual i la incidència de l’acció de les acadèmies en els resultats dels estudiants, però el fet mateix de la seva existència vinculada a la Universitat, han estat altres de les qüestions abordades durant la sessió. Igualment, s’ha criticat el preu del crèdit, l’encariment de la matrícula quan hi ha repeticions i la dificultat d’accedir a les beques com a possibles motius d’abandonament dels estudis en determinats casos. També s’ha debatut sobre la idoneïtat de fer cursos zero com a eina per equilibrar el nivell de coneixements dels estudiants, en funció dels seus coneixements previs.
Algunes veus han reclamat també més autocrítica per part del professorat i més capacitat de motivació de l’estudiantat de primer curs amb una docència més atractiva. En aquest sentit, des de la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) ofert el suport de l’Institut per a la implantació de nous mètodes docents i la millora pedagògica.
La continuïtat d’aquest debat sobre els resultats acadèmics més enllà del Claustre, la flexibilitat en la revisió dels plans d’estudis per adequar-los millor a les necessitats de la societat i, finalment, la necessitat de tenir més en compte l’opinió de l’estudiantat sobre la qualitat dels estudis han estat altres de les aportacions que s’han pogut sentir en la sessió, en la qual s’han demanat més recursos per la millora de la docència de la UPC.
En aquest acord s’encarrega també al Consell de Direcció que informi periòdicament al Consell de Govern sobre l’evolució dels resultats acadèmics de la Universitat i sobre l’impacte de les mesures que es vagin adoptant, per tal de fer-ne un seguiment adequat.
El rector de la UPC, Enric Fossas, ha explicat a l’inici de la sessió del Claustre Universitari la motivació i el context de la sessió de debat sobre el rendiment acadèmic dels estudiants d’aquesta Universitat. El debat s’ha organitzat, segons ha afirmat, amb l’objectiu de “fer una anàlisi i una valoració de la situació actual que ens permeti, si escau, apuntar camins de millora” i dur a terme “una actuació allà a on escaigui”.
El rector ha plantejat algunes qüestions per a la reflexió, en relació a les eines de què s’ha dotat la Universitat per aconseguir un bon resultat acadèmic (pla d’estudis, tutories, normatives), el paper de les assignatures bàsiques en la selecció interna dels estudiants, la funció del professorat a l’hora d’organitzar la docència, o els mecanismes per incentivar i atendre estudiants amb diferents capacitats. Així mateix, Enric Fossas ha posat sobre la taula altres elements per a l’anàlisi, com ara el nivell de coneixement que assoleixen els graduats en relació a les necessitats socials, les habilitats que adquireixen en relació a les necessitats professionals o les metodologies emprades, entre d’altres qüestions.
El vicerector de Política Universitària, Antoni Ras, ha presentat algunes dades sobre els resultats acadèmics dels estudiants i també sobre la inserció laboral dels titulats de la UPC. En aquest sentit, ha explicat que un nombre important de les persones que accedeixen als estudis de la UPC els abandonen, sobretot en l’etapa inicial, i ha analitzat aquesta situació des de diferents perspectives, com ara la relació entre la nota de tall i l’abandonament o si la procedència és el batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS). Tanmateix, la comparació amb la resta del sistema universitari posa de manifest que aquesta realitat no és una singularitat de la UPC.
En termes generals, les dades de les quals es disposen indiquen que les persones que es titulen a la UPC assoleixen els objectius formatius dels ensenyaments que han cursat i aconsegueixen una inserció laboral per sobre de la mitjana del sistema universitari, amb un grau rellevant d’estabilitat, sous per sobre de la mitjana i en feines que tenen a veure amb els estudis que han cursat.
Punts de vista
En la mateixa sessió, Jordi Ros, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha presentat les aportacions dels directors de centres docents respecte a les eines i els recursos per aconseguir millors resultats acadèmics, centrats en la fase d’accés als estudis. Així, s’han analitzat aspectes clau com ara la motivació pels estudis, el nombre de places que s’ofereixen, la necessitat de millorar la percepció social de les titulacions o la proposta de fer canvis en les ponderacions a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). També s’ha reflexionat sobre aspectes que incideixen en la fase inicial a la Universitat, com la la ràtio professor/estudiant, la utilitat dels cursos zero o de les mentories. Aquestes aportacions han estat recollides conjuntament amb Rosa Argelaguet, directora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), i Ferran Marqués, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB). D’altra banda, Mercedes Jiménez, cap dels Serveis de Gestió i Suport de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha exposat el plantejament del personal d’administració i serveis sobre els processos relacionats amb el progrés acadèmic de l’estudiantat, elaborat conjuntament amb M. Cruz Arancón, que treballa a Gestió Acadèmica de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), i Franscisco Navallas, cap del Servei de Gestió Acadèmica. S’ha referit, així, a com s’apliquen i es gestionen els processos i què impliquen les eines que es fan servir en la gestió acadèmica. Entre altres propostes ha plantejat la necessitat de millorar i simplificar les normatives i la gestió dels processos acadèmics (avaluació, permanència, matrícula i nou accés). A més, ha proposat que s’analitzin amb més detall els costos de gestió a l’hora d’implantar noves normatives.
El pas de secundària a la universitat i la docència a primer curs, així com el rol del professorat en aquesta etapa ha centrat la presentació conjunta a càrrec de Mireia López, professora d’institut en comissió de serveis a l’Institut de Ciències de l’Educació i professora associada a la FIB; Clara Prats, professora lectora de l’Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) i de l’ETSETB, i Tomàs Lázaro, professor agregat de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME).
El punt de vista dels estudiants l’han plantejat Oriol Ribera, representant del Consell de l’Estudiantat, i Mireia Claries, que ha exposat plantejaments de l’estudiantat de l’ETSEIB. S’han referit a la necessitat de fer més difusió del perfil d’accés dels estudis de la UPC, de realitzar cursos zero, de fer més precises les ponderacions de les PAU i de tenir present el preu que en aquests moments tenen els estudis universitaris, especialment la penalització econòmica de les repeticions d’assignatures.
Torn d’intervencions
En el debat, els claustrals han plantejat diferents aspectes relacionats amb els mecanismes que té la Universitat per garantir la qualitat dels ensenyaments (com ara les enquestes d’avaluació al professorat i l’assegurament de la qualitat de les assignatures) i han reflexionat sobre la necessitat de buscar i aplicar altres models pedagògics que es puguin adaptar també al nivell de coneixements i competències dels estudiants procedents del batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) que es matriculen a la UPC. S’ha proposat flexibilitzar les normatives acadèmiques i s’ha demanat més suport al professorat de primer curs, per al qual s’ha reivindicat també el seu rol com a motivador dels estudiants. En aquest sentit, algunes veus han defensat que cal que siguin els millors professors els que facin la docència en les fases inicials dels estudis i s’han reclamat més iniciatives de tutorització per als estudiants en aquesta fase.
L’homogeneïtzació versus l’heterogeneització dels grups d’estudiants a l’aula, l’avaluació quadrimestral o anual i la incidència de l’acció de les acadèmies en els resultats dels estudiants, però el fet mateix de la seva existència vinculada a la Universitat, han estat altres de les qüestions abordades durant la sessió. Igualment, s’ha criticat el preu del crèdit, l’encariment de la matrícula quan hi ha repeticions i la dificultat d’accedir a les beques com a possibles motius d’abandonament dels estudis en determinats casos. També s’ha debatut sobre la idoneïtat de fer cursos zero com a eina per equilibrar el nivell de coneixements dels estudiants, en funció dels seus coneixements previs.
Algunes veus han reclamat també més autocrítica per part del professorat i més capacitat de motivació de l’estudiantat de primer curs amb una docència més atractiva. En aquest sentit, des de la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) ofert el suport de l’Institut per a la implantació de nous mètodes docents i la millora pedagògica.
La continuïtat d’aquest debat sobre els resultats acadèmics més enllà del Claustre, la flexibilitat en la revisió dels plans d’estudis per adequar-los millor a les necessitats de la societat i, finalment, la necessitat de tenir més en compte l’opinió de l’estudiantat sobre la qualitat dels estudis han estat altres de les aportacions que s’han pogut sentir en la sessió, en la qual s’han demanat més recursos per la millora de la docència de la UPC.
Elecció de representants al Consell de Govern
En la sessió, que s’ha pogut seguir en directe per UPCtv, s’han elegit dos representants de l'estudiantat de grau i màster universitari, un representant del professorat doctor amb vinculació permanent i un representant dels doctorands per cobrir les vacants d’aquests col·lectius al Consell de Govern.Segueix-nos a Twitter
