•Notícia
Dotat amb 7.000 euros, l’atorga el Laboratori d’Urbanisme de Barcelona de la UPC en la memòria del professor i arquitecte català
Una tesi sobre els carrers com arquitectura de l’espai urbà guanya el Premi Europeu Manuel de Solà-Morales
Eric Alonzo, professor de l’École d'architecture de la ville et des territoires à Marne-la-Vallée, a França, ha rebut el Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en la seva primera edició, per la seva recerca doctoral ‘L’architecture de la voie. Histoire et théories’, defensada a la Université Paris-Est. El Premi s’ha lliurat el 13 de març, a la sala de Graus de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
13/03/2017
El Premi Europeu Manuel de Solà-Morales reconeix cada dos anys les millors recerques universitàries en el camp de la urbanística per obtenir el grau de doctor (PhD) realitzades a Europa. Aquest guardó l’atorga el Laboratori d’Urbanisme de Barcelona de la UPC i honora la memòria del professor i arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rubió (1939- 2012), que en va ser fundador i director des del 1968, i que va impartir docència a l’ETSAB; un mestre en l’urbanisme entès com una activitat intel·lectual i creativa compromesa en la millora de les ciutats a través del que ell anomenava “una recerca insistent”.
La tesi doctoral L’architecture de la voie. Histoire et teories, del professor Eric Alonzo, de l’École d’architecture de la ville et des territoires à Marne-la-Vallée, dirigida pels professors Antoine Picon i Sébastien Marot, i defensada a la Université Paris-Est el març del 2013, “és una investigació excepcional en un aspecte particularment important però oblidat en l’urbanisme i el paisatge: la via en les seves múltiples facetes, com un artefacte construït, com un dispositiu relacionat amb el paisatge, i per descomptat, com un conductor de fluxos”, segons ha destacat el jurat del Premi. “Per a cada una d’aquestes tres aproximacions, que defineixen conjuntament un paradigma molt clar, la tesi revisa referències històriques i contemporànies de naturalesa tant teòrica com pràctica, i introdueix una reflexió crítica sobre l’absència provocativa de la via a moltes teories de disseny o paisatge urbà”, expressa el jurat.
El treball “examina les actituds que han provocat l'abandonament del concepte de via, la seva possible permanència i la seva esperada recomposició. Desplega una paleta extremadament rica de referències, de Leone Battista Alberti a Louis Kahn, de Giovanni Battista Piranesi a Alison i Peter Smithson, entre els arquitectes, i de Reyner Banham a Sébastien Marot, entre els teòrics. Forma d’aquesta manera un cos ric de coneixement científic, que supera el valor enciclopèdic (impressionant en ell mateix) i proporciona un discurs crític sobre el valor i el significat de la via com a construcció teòrica, pràctica, conceptual.”
El jurat també ha posat de manifest que aquesta tesi “aplanarà el camí per a projectes i estudis durant un futur de llarg abast, i probablement es convertirà en un manual per als anys vinents. La relació d’aquesta observació rigorosa i precisa dels carrers i les vies amb les passions i els dissenys de Manuel de Solà-Morales no podia ser més òbvia.” El jurat del Premi ha estat presidit per l’arquitecte Jean-Louis Cohen, professor d’Història de l’Arquitectura i especialista en urbanisme a la New York University of Fine Arts i al Collège de France París. L’han acompanyat en el procés de selecció dels treballs la catedràtica del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC a l’ETSAB, Maria Rubert de Ventós, i el professor d’Arquitectura i Disseny Urbà a la KU Leuven Kris Scheerlinck.
L’acte de lliurament del Premi, que ha tingut lloc a l’ETSAB, l’ha presentat Josep Parcerisa, vicerector de l’Àrea d’Arquitectura de la UPC i catedràtic d’Urbanisme, i un dels organitzadors del Premi. Hi ha intervingut també Jordi Ros, director de l’ETSAB; Fernando Orejas, vicerector de Recerca de la UPC; el president del jurat, Jean-Louis Cohen; la secretària del jurat, Maria Rubert de Ventós, catedràtica d’Urbanisme de la UPC, i Joan Busquets, professor de la Graduate School of Design de la Harvard University, també un dels organitzadors del Premi.
Conferència de l’arquitecte Jean Louis CohenEn el marc del lliurament del Primer Premi Europeu Manuel de Solà-Morales, el mateix dia 13 de març, a les 19 hores, a la Sala d’Actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) —Plaça Nova 5, Barcelona—, l’arquitecte i president del Premi, Jean-Louis Cohen, exposarà la recerca que està desenvolupant a la conferència que impartirà The Invention of Frank Gehry. Jean-Louis Cohen serà presentat per Joan Busquets, professor del GSD de Harvard i membre del Comité organitzador del premi, i per Lluís Comerón, degà del COAC.
Jean-Louis Cohen ha comissariat exposicions als museus europeus i americans més importants, entre les quals s’inclouen el Pavelló francès de la 14a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia (2014); ‘Le Corbusier: An Atlas of Modern Landscapes’ (2013) i ‘The Lost Vanguard’, al MOMA (2007); ‘Scenes of the World to Come’(1995) i ‘Architecture in Uniform’ (2011) al Canadian Center for Architecture; ‘Paris-Moscou’ (1979) i ‘L'aventure Le Corbusier’ (1987) al Centre Georges Pompidou; entre d’altres.
També ha publicat nombrosos llibres sobre l’arquitectura del segle XX, com ara Le Corbusier: an Atlas of Modern Landscapes (2013); The Future of Architecture. Since 1889 (2012); Architecture in Uniform; Designing and Building for WWII (2011); Le Corbusier, la planète comme chantier (2005); Les Années 30, l'architecture et les arts de l'espace entre industrie et nostalgie (1997). Mies van der Rohe (1994); Americanisme et modernité, l’ideal americain dans l’architecture (1993, amb Hubert Damisch); Des fortifs au perif. Paris: les seuils de la ville (1992, amb André Lortie) o Le Corbusier and the Mystique of the USSR, Theories and Projects for Moscow (1928-1936) (del 1992), entre d’altres.
La tesi doctoral L’architecture de la voie. Histoire et teories, del professor Eric Alonzo, de l’École d’architecture de la ville et des territoires à Marne-la-Vallée, dirigida pels professors Antoine Picon i Sébastien Marot, i defensada a la Université Paris-Est el març del 2013, “és una investigació excepcional en un aspecte particularment important però oblidat en l’urbanisme i el paisatge: la via en les seves múltiples facetes, com un artefacte construït, com un dispositiu relacionat amb el paisatge, i per descomptat, com un conductor de fluxos”, segons ha destacat el jurat del Premi. “Per a cada una d’aquestes tres aproximacions, que defineixen conjuntament un paradigma molt clar, la tesi revisa referències històriques i contemporànies de naturalesa tant teòrica com pràctica, i introdueix una reflexió crítica sobre l’absència provocativa de la via a moltes teories de disseny o paisatge urbà”, expressa el jurat.
El treball “examina les actituds que han provocat l'abandonament del concepte de via, la seva possible permanència i la seva esperada recomposició. Desplega una paleta extremadament rica de referències, de Leone Battista Alberti a Louis Kahn, de Giovanni Battista Piranesi a Alison i Peter Smithson, entre els arquitectes, i de Reyner Banham a Sébastien Marot, entre els teòrics. Forma d’aquesta manera un cos ric de coneixement científic, que supera el valor enciclopèdic (impressionant en ell mateix) i proporciona un discurs crític sobre el valor i el significat de la via com a construcció teòrica, pràctica, conceptual.”
El jurat també ha posat de manifest que aquesta tesi “aplanarà el camí per a projectes i estudis durant un futur de llarg abast, i probablement es convertirà en un manual per als anys vinents. La relació d’aquesta observació rigorosa i precisa dels carrers i les vies amb les passions i els dissenys de Manuel de Solà-Morales no podia ser més òbvia.” El jurat del Premi ha estat presidit per l’arquitecte Jean-Louis Cohen, professor d’Història de l’Arquitectura i especialista en urbanisme a la New York University of Fine Arts i al Collège de France París. L’han acompanyat en el procés de selecció dels treballs la catedràtica del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC a l’ETSAB, Maria Rubert de Ventós, i el professor d’Arquitectura i Disseny Urbà a la KU Leuven Kris Scheerlinck.
Tres accèssits
En aquesta primera convocatòria, el jurat del Premi, al qual si han presentat 48 tesis doctorals, procedents de 24 universitats de 12 països europeus, ha reconegut amb tres accèssits els treballs Developing Urbanism in Development: Five Episodes in the Making of the Volta River Project in (Post)colonial Ghana, de Viviana d’Auria (KU Leuven, juliol 2012); El patrimonio fértil. Transferencias entre el paisaje agrario y la arquitectura en los crecimientos urbanos, de Francisco Javier Castellano Pulido (Universidad de Granada, octubre 2015) i El Paisaje Próximo. Fragmentos del Vale do Ave, de Marta Labastida (Universidade do Minho, setembre 2013).L’acte de lliurament del Premi, que ha tingut lloc a l’ETSAB, l’ha presentat Josep Parcerisa, vicerector de l’Àrea d’Arquitectura de la UPC i catedràtic d’Urbanisme, i un dels organitzadors del Premi. Hi ha intervingut també Jordi Ros, director de l’ETSAB; Fernando Orejas, vicerector de Recerca de la UPC; el president del jurat, Jean-Louis Cohen; la secretària del jurat, Maria Rubert de Ventós, catedràtica d’Urbanisme de la UPC, i Joan Busquets, professor de la Graduate School of Design de la Harvard University, també un dels organitzadors del Premi.
Conferència de l’arquitecte Jean Louis Cohen
Jean-Louis Cohen ha comissariat exposicions als museus europeus i americans més importants, entre les quals s’inclouen el Pavelló francès de la 14a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia (2014); ‘Le Corbusier: An Atlas of Modern Landscapes’ (2013) i ‘The Lost Vanguard’, al MOMA (2007); ‘Scenes of the World to Come’(1995) i ‘Architecture in Uniform’ (2011) al Canadian Center for Architecture; ‘Paris-Moscou’ (1979) i ‘L'aventure Le Corbusier’ (1987) al Centre Georges Pompidou; entre d’altres.
També ha publicat nombrosos llibres sobre l’arquitectura del segle XX, com ara Le Corbusier: an Atlas of Modern Landscapes (2013); The Future of Architecture. Since 1889 (2012); Architecture in Uniform; Designing and Building for WWII (2011); Le Corbusier, la planète comme chantier (2005); Les Années 30, l'architecture et les arts de l'espace entre industrie et nostalgie (1997). Mies van der Rohe (1994); Americanisme et modernité, l’ideal americain dans l’architecture (1993, amb Hubert Damisch); Des fortifs au perif. Paris: les seuils de la ville (1992, amb André Lortie) o Le Corbusier and the Mystique of the USSR, Theories and Projects for Moscow (1928-1936) (del 1992), entre d’altres.
+ informació:
Informació del Premi
Informació del Premi
Segueix-nos a Twitter
