•Notícia

Recentment s’han fet públics els resultats de la segona convocatòria Consolidator Grants, uns ajuts altament competitius mitjançant els quals l’ERC finança projectes dels investigadors reconegut durant els propers cinc anys, per tal que puguin consolidar els seus equips i desenvolupar les seves idees més innovadores a tot l'Espai Europeu de Recerca.

Els investigadors Albert Atserias (@atserias), del Departament de Ciències de la Computació de la UPC, i Romain Quidant, professor ICREA a l’ICFO —institut universitari de recerca adscrit a la Universitat—, són dos dels 14 investigadors que rebran finançament. concretament pels projectes A unified theory of algorithmic relaxations (AUTAR) i Quantum optomechanics with levitating nanoparticle (QnanoMECA), respectivament. Totes dues recerques han estat reconegudes en l’àmbit de Física i Enginyeria de la convocatòria, que enguany ha distingit projectes també en els àmbits de la computació, l’economia, la física, la nanotecnologia, la bioenginyeria i la biologia.

Les noves 14 distincions, que signifiquen el 4% dels ajuts atorgats en aquesta convocatòria a escala europea, s’han afegeixen a les 11 que els investigadors del sistema català de recerca van aconseguir en la primera convocatòria dels Consolidator Grants, l’any 2013.

Aquests ajuts busquen impulsar la carrera de persones amb talent i una visió innovadora que hagin demostrat el seu potencial investigador i la seva maduresa científica. En total, l’ERC ha concedit 372 ajuts Consolidator, amb una inversió global de 713 milions d’euros. L’import màxim de l’ajut serà de 2,75 milions d’euros tot i que la mitjana de les subvencions serà de 1,91 milions.

La recerca A unified theory of algorithmic relaxations (AUTAR) de l'investigador Albert Atserias, s'emmarca dins l'àrea de l'algorísmia i la complexitat computacional, que té com a objectiu identificar la frontera d'aplicació dels mètodes algorísmics existents i fer ús d'aquest coneixement per descobrir-ne de nous.

En el cas concret d'aquest projecte, l’investigador pretén explicar perquè alguns mètodes d'optimització matemàtica, com per exemple les programacions lineal i semidefinida, s'encallen allà on ho fan. Segons explica Albert Atserias, identificar i entendre la naturalesa d'aquests límits és un pas essencial per descobrir nous algorismes d'optimització, els quals poden trobar aplicacions en àrees molt diverses, que van des de la combinatòria en matemàtica pura, a l'estalvi energètic en la indústria o a l'anàlisi de jocs competitius en economia.

Albert Atserias va obtenir el seu doctorat en ciències de la computació l'any 2002 a la University of California, Santa Cruz. Des de llavors és professor del Departament de Ciències de la Computació de la UPC. Entre les seves estades de recerca en institucions a l'estranger destaquen la de l'any 2006 a l'Isaac Newton Institute for Mathematical Sciences a Cambridge (Regne Unit) i la de l'any 2008 com Visiting Scholar a la UC Berkeley (Estats Units).

Les seves contribucions són reconegudes per haver ajudat a unificar alguns dels mètodes de dues escoles tradicionalment separades en la teoria de la computació: els mètodes de l'algorísmia i els de la lògica. 

Pel que fa al projecte Quantum optomechanics with levitating nanoparticle (QnanoMECA), l’investigador Romain Quidant pretén explotar les propietats òptiques extraordinàries de nanopartícules de levitació per avançar en el camp de la optomecànica molt més enllà de l'estat de la tècnica actual. En particular, Romain Quidant, director del grup de recerca Plasmon Nano-Optics (nanoòptica plasmònica), explorarà, juntament amb el seu equip, nous mecanismes per assolir el règim quàntic a temperatura ambient i aplicar-los a l'estudi de la mecànica quàntica amb objectes grans, així com a la metrologia ultrasensible. 

La nanoòptica plasmònica estudia les propietats òptiques extraordinàries de les nanoestructures metàl·liques, típicament partícules d’or d’una mida entre 10 i 100 nanòmetres (1 nanòmetre=1/mil milions de metre). La intensa recerca en aquest camp al llarg dels últims anys ha demostrat que les nanopartícules plasmòniques permeten controlar a l’escala nanomètrica tant la llum com la calor.

Romain Quidant es va doctorar al 2002 per la Universitat de Borgonya (França), des del 2006 treballa a a l’ICFO com a líder del grup de recerca en nanoòptica plasmònica i des del 2009 és professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). De fet, és un dels set investigadors ICREA distingit en aquesta segona edició dels Consolidator Grants.  Recentment, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2014.

L’investigador ja havia rebut anteriorment les distincions Proof of Concept (2011) i Starting Grant (2010) per fer recerca en la mateixa disciplina. L’any 2011, Romain Quidant, juntament amb el científic de l’ICFO Niek Van Hulst, van rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d’investigació científica.