•Notícia
Compartir
Va oferir la conferència una conferència sobre l'espai i la terra a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)
Entrevista a l'exastronauta Ernst Messerschmid: "Els astronautes que trepitjaran Mart estudien en una universitat com aquesta"
Ernst Messerschmid, exastronauta i físic alemany que ha dirigit durant cinc anys el Centre Europeu d’Astronautes de l’Agència Espacial Europea, ha impartit la conferència ‘Des de l’espai a la terra: el laboratori i el mercat’ a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). L’any 1985 va participar a la missió Spacelab D1 a bord de l’STS61A-Challenger i, actualment, és professor de la Universitat d’Stuttgart, amb més de 150 articles publicats, deu llibres i deu patents registrades. A través d’Ernst Messersmichd, l’ETSEIAT i la Universitat d’Sttutgart han signat un acord de col·laboració per desenvolupar tesis doctorals relacionades amb les missions espacials.
14/05/2015
Com han evolucionat les missions a l’espai?
La visió de l'espai ha canviat radicalment. Els primers vols espacials eren, sobretot, manifestacions del poder d’algunes nacions. Avui dia la cooperació internacional permet una àmplia gamma d'objectius científics i tecnològics en l'espai. El sector privat ha esdevingut un dels principals inversors comercials de les missions espacials. Actualment, l’espai és un laboratori científic, alhora que un mercat i un lloc de treball.
I com està intervenint el sector privat a l’espai?
L’espai és un gran negoci, sobretot per a les grans empreses de telecomunicacions que el necessiten per ubicar els seus satèl·lits i poder donar serveis, cada cop millors, als seus clients, que demanen immediatesa, rapidesa i cobertura. El sector privat mou 200.000 milions de dòlars a tot el món en el sector espacial. L’espai ha esdevingut una infraestructura més de la Terra i hem de d’educar els enginyers en aquest context. Les tecnologies derivades dels programes espacials d’arreu del món tenen una influència cada cop més gran en la nostra vida quotidiana
El turisme espacial és també una part important d’aquest negoci?
Sóc bastant escèptic en relació a aquesta vessant dels negocis a l’espai ja que molt poca gent se’n pot beneficiar. Potser persones amb molt poder adquisitiu que volen viure una experiència exclusiva i emocionant, però hem de pensar que això és poc sostenible. Si hem d’invertir en recursos per anar a l’espai ha de ser per activitats que beneficiïn a moltes persones. Enviar una nau a l’espai és molt costós i, a més, consumeix moltíssima energia. Anar a l’espai ha de contenir un valor afegit social i científic.
En aquest marc, hi ha molta competitivitat entre la NASA i l’ESA?
Aquestes són les dues grans agències espacials al món, però Xina és una potència emergent, i Japó, Rússia, Brasil, Canadà i Itàlia participen també en l’Estació Espacial Internacional. En el negoci de l’espai hi ha de tot: d’una banda existeix la competitivitat lògica per atreure més clients amb els que poder tirar endavant el projectes. D’altra banda, també hi ha molta col·laboració com ara amb l’Estació Espacial Internacional. Sense la col·laboració mútua de les grans potències, seria impossible aconseguir els objectius de les grans missions.
L’home arribarà a Mart?
L’home trepitjarà Mart d’aquí 20 anys. Possiblement els astronautes que es passegin per primer cop pel planeta vermell s’estan formant avui a una universitat com aquesta. Ara, la NASA, l’ESA i algunes universitats estem treballant precisament per fer-ho possible. De fet, Gisella Detrell, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), que m’ha convidat a venir a la UPC, pràcticament té ultimada la seva tesi doctoral que estudia els vents i els aspectes de la logística necessària per organitzar una missió de l’home a Mart i establir metodologies amb les què els astronautes podran realitzar la seva tasca.
I per què l’interès per Mart?
En deu anys possiblement veurem un altre cop l’home a la Lluna. Tanmateix, i per molt paradoxal que sigui, degut a la infinitud de l’espai no tenim gaires opcions d’escollir destinacions i estem molt limitats, entre d’altres raons, perquè a les missions espacials hi ha un problema, i és la manca d’aigua i la necessitat de produir-la. La comunitat científica ha vist que a través de Mart podem conèixer i preveure molt millor el futur del nostre planeta i que s’obren noves vies de recerca científica molt interessants amb resultats que, de ben segur, generaran grans avenços científics i tecnològics.
Llavors, on queden les estacions espacials?
Les estacions espacials són fonamentals. Gràcies a l’Estació Espacial Internacional, en la que col·laboren diferents països, se’n beneficia per exemple la medicina; l’enginyeria amb la creació de nous materials; la química i, en definitiva, totes les àrees del coneixement científic. Sense aquesta infraestructura científica tampoc sabríem tot el que hem arribat a saber sobre el canvi climàtic. Aquest és un exemple més de com l’espai és quelcom essencial en el nostre present per poder esbrinar millor el nostre futur.
I la seva experiència com astronauta?
Vaig tenir el privilegi de participar en la missió Spacelab D1 a bord de l’STS61A-Challenger, l’any 1985. Vaig estar entrenant-me cinc anys i va ser molt especial, una experiència única. De tota manera, tots els que estem involucrats en els viatges a l’espai, som conscients dels riscos que comporten. La següent missió del Challenger va patir un accident i tots els seus tripulants van morir a la mateixa nau i la mateixa cabina que jo havia ocupat. Per aquest motiu es treballa en la seguretat de les missions i, per exemple, s’ha separat la càpsula on s’ubiquen els astronautes de la resta de la nau.
La visió de l'espai ha canviat radicalment. Els primers vols espacials eren, sobretot, manifestacions del poder d’algunes nacions. Avui dia la cooperació internacional permet una àmplia gamma d'objectius científics i tecnològics en l'espai. El sector privat ha esdevingut un dels principals inversors comercials de les missions espacials. Actualment, l’espai és un laboratori científic, alhora que un mercat i un lloc de treball.
I com està intervenint el sector privat a l’espai?
L’espai és un gran negoci, sobretot per a les grans empreses de telecomunicacions que el necessiten per ubicar els seus satèl·lits i poder donar serveis, cada cop millors, als seus clients, que demanen immediatesa, rapidesa i cobertura. El sector privat mou 200.000 milions de dòlars a tot el món en el sector espacial. L’espai ha esdevingut una infraestructura més de la Terra i hem de d’educar els enginyers en aquest context. Les tecnologies derivades dels programes espacials d’arreu del món tenen una influència cada cop més gran en la nostra vida quotidiana
El turisme espacial és també una part important d’aquest negoci?
Sóc bastant escèptic en relació a aquesta vessant dels negocis a l’espai ja que molt poca gent se’n pot beneficiar. Potser persones amb molt poder adquisitiu que volen viure una experiència exclusiva i emocionant, però hem de pensar que això és poc sostenible. Si hem d’invertir en recursos per anar a l’espai ha de ser per activitats que beneficiïn a moltes persones. Enviar una nau a l’espai és molt costós i, a més, consumeix moltíssima energia. Anar a l’espai ha de contenir un valor afegit social i científic.
En aquest marc, hi ha molta competitivitat entre la NASA i l’ESA?
Aquestes són les dues grans agències espacials al món, però Xina és una potència emergent, i Japó, Rússia, Brasil, Canadà i Itàlia participen també en l’Estació Espacial Internacional. En el negoci de l’espai hi ha de tot: d’una banda existeix la competitivitat lògica per atreure més clients amb els que poder tirar endavant el projectes. D’altra banda, també hi ha molta col·laboració com ara amb l’Estació Espacial Internacional. Sense la col·laboració mútua de les grans potències, seria impossible aconseguir els objectius de les grans missions.
L’home arribarà a Mart?
L’home trepitjarà Mart d’aquí 20 anys. Possiblement els astronautes que es passegin per primer cop pel planeta vermell s’estan formant avui a una universitat com aquesta. Ara, la NASA, l’ESA i algunes universitats estem treballant precisament per fer-ho possible. De fet, Gisella Detrell, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), que m’ha convidat a venir a la UPC, pràcticament té ultimada la seva tesi doctoral que estudia els vents i els aspectes de la logística necessària per organitzar una missió de l’home a Mart i establir metodologies amb les què els astronautes podran realitzar la seva tasca.
I per què l’interès per Mart?
En deu anys possiblement veurem un altre cop l’home a la Lluna. Tanmateix, i per molt paradoxal que sigui, degut a la infinitud de l’espai no tenim gaires opcions d’escollir destinacions i estem molt limitats, entre d’altres raons, perquè a les missions espacials hi ha un problema, i és la manca d’aigua i la necessitat de produir-la. La comunitat científica ha vist que a través de Mart podem conèixer i preveure molt millor el futur del nostre planeta i que s’obren noves vies de recerca científica molt interessants amb resultats que, de ben segur, generaran grans avenços científics i tecnològics.
Llavors, on queden les estacions espacials?
Les estacions espacials són fonamentals. Gràcies a l’Estació Espacial Internacional, en la que col·laboren diferents països, se’n beneficia per exemple la medicina; l’enginyeria amb la creació de nous materials; la química i, en definitiva, totes les àrees del coneixement científic. Sense aquesta infraestructura científica tampoc sabríem tot el que hem arribat a saber sobre el canvi climàtic. Aquest és un exemple més de com l’espai és quelcom essencial en el nostre present per poder esbrinar millor el nostre futur.
I la seva experiència com astronauta?
Vaig tenir el privilegi de participar en la missió Spacelab D1 a bord de l’STS61A-Challenger, l’any 1985. Vaig estar entrenant-me cinc anys i va ser molt especial, una experiència única. De tota manera, tots els que estem involucrats en els viatges a l’espai, som conscients dels riscos que comporten. La següent missió del Challenger va patir un accident i tots els seus tripulants van morir a la mateixa nau i la mateixa cabina que jo havia ocupat. Per aquest motiu es treballa en la seguretat de les missions i, per exemple, s’ha separat la càpsula on s’ubiquen els astronautes de la resta de la nau.
Astronauta de la missió Spacelab D1
La trajectòria científica d’aquest exastronauta s’inicia any 1972, quan es gradua en física per la Universitat de Tübingen. Des de 1972 fins a 1975 exerceix de científic visitant al CERN a Grenoble, treballant en feixos de protons en acceleradors i plasmes. Obté el títol de doctor per la Universitat de Freiburg al 1976 i, dos anys després, comença a treballar al Centre Aeroespacial Alemany (actualment DLR) dins de l’institut de tecnologia de la comunicació, fins que és seleccionat astronauta l’any 1983.
Després de la seva experiència espacial a la missió Spacelab D1, exerceix de director de l’Institut d’Estudis Espacials de la Universitat d’Stuttgart, fins a l’any 2000. Actualment és professor d'aquesta universitat, amb més de 150 articles publicats, deu llibres i deu patents registrades.
La trajectòria científica d’aquest exastronauta s’inicia any 1972, quan es gradua en física per la Universitat de Tübingen. Des de 1972 fins a 1975 exerceix de científic visitant al CERN a Grenoble, treballant en feixos de protons en acceleradors i plasmes. Obté el títol de doctor per la Universitat de Freiburg al 1976 i, dos anys després, comença a treballar al Centre Aeroespacial Alemany (actualment DLR) dins de l’institut de tecnologia de la comunicació, fins que és seleccionat astronauta l’any 1983.
Després de la seva experiència espacial a la missió Spacelab D1, exerceix de director de l’Institut d’Estudis Espacials de la Universitat d’Stuttgart, fins a l’any 2000. Actualment és professor d'aquesta universitat, amb més de 150 articles publicats, deu llibres i deu patents registrades.
Segueix-nos a Twitter
