•Notícia
Albergarà part del llegat bibliogràfic de l'arquitecte català
L'ETSAB posa el nom d'Oriol Bohigas a la seva biblioteca
Aquest divendres, 28 d’abril, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha acollit l’acte acadèmic de presentació de la Biblioteca Oriol Bohigas, amb la presència de l'arquitecte català, que ha donat al centre part del seu llegat bibliogràfic, i amb la participació dels arquitectes Rafael Moneo, Eduardo Mangada, Pere Joan Ravetllat, així com de l’escriptor Jordi Coca.
28/04/2017
Ha obert l’acte el director de l’ETSAB, Jordi Ros, que l’ha emmarcat en dos esdeveniments emblemàtics d’aquest any per a l’Escola: el bicentenari dels estudis d’arquitectura a Barcelona i la cloenda de la Setmana del Llibre. “Volem associar un dels mestres que més ha fet per la renovació de la docència de l’ETSAB amb un dels nostres béns més preuats: la biblioteca”, ha dit el director del centre.
Per la seva banda, els quatre ponents han reconstruït un relat en el temps del llegat polièdric de Bohigas, tant a la ciutat de Barcelona com a la UPC. Rafael Moneo s’ha referit a la revolució d’Oriol Bohigas com a director de l’ETSAB en els convulsos anys 70 i ha reconegut que ha estat “una figura clau i singular de l’arquitectura catalana” i ha parlat de la seva “influència en la cultura arquitectònica de tot l’Estat”. Pere Joan Ravetllat ha situat el llegat de l’arquitecte a la Càtedra de Projectes d’aquesta Escola i ha ressaltat “la seva dualitat entre ofici i coneixement, expressió i contingut”; alhora, ha afirmat que “representa l’equilibri entre acadèmia i professió”. Eduardo Mangada ha recordat la figura de l’arquitecte com a ideòleg i visionari de la ciutat olímpica al front de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona: “un intel·lectual compromès amb la seva ciutat a través de l’arquitectura”.
Finalment, Jordi Coca, ha glossat la figura de Bohigas com a impulsor de la xarxa de biblioteques de Barcelona al llarg del seu mandat com a regidor de Cultura. D’ell ha dit que “és un home del Renaixement, una figura completa i imprescindible per a un país petit com el nostre” i ha volgut fer palès davant les noves generacions “la importància del pes, la magnitud i l'escala d’Oriol Bohigas, qui era i què representa”. El rector del UPC, Enric Fossas, ha clausurat l’acte posant l’èmfasi en què s’ha d’aprendre de “gegants” com Bohigas i ha destacat que gràcies a l’arquitecte “la ciutat està en una situació privilegiada”.
Resulta impossible resseguir les traces de la història de l’arquitectura catalana moderna sense la figura de l’arquitecte. Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) en finalitzar els seus estudis l’any 1951, lidera la recuperació de la modernitat silenciada per la immediata postguerra franquista a través de la seva implicació en el naixement del Grup R. Una primera etapa de la que destaca el seu intens i fructífer intercanvi epistolar amb l’avantguarda exterior, amb iniciatives pioneres com la reconstrucció del pavelló alemany de Ludwig Mies van der Rohe a Barcelona (1955).
Els anys 60 són els de la seva consolidació com a agitador cultural de la realitat arquitectònica del moment. La seva activa col·laboració a la revista Serra d’Or ens ha llegat l’origen d’una ‘arquitectura realista’ que esdevindrà el futur ideològic de l’Escola de Barcelona, terme que va batejar l’any 1969. Com a membre fundador de l’editorial Edicions 62, de la revista Arquitectures Bis (1974-1985), president de la Fundació Miró (1981-1988) i de l’Ateneu barcelonès (2003-2011) i Acadèmic de la Reial Acadèmia de San Fernando, constitueix una biografia intel·lectual que es traça des del món del llibre i la premsa escrita.
D’altra banda, la donació de la biblioteca professional de l’arquitecte del despatx MBM inclourà 91 metres lineals (4.000 volums) entre llibres i revistes especialitzades en arquitectura, urbanisme i història del segle XIX i XX. Un fons bibliogràfic que constitueixen un viatge a través de les geografies intel·lectuals del mateix arquitecte: Itàlia, França, Anglaterra i els Estats Units, com a intercanvis d’una modernitat que inclou un segle d’arquitectura.
Per la seva banda, els quatre ponents han reconstruït un relat en el temps del llegat polièdric de Bohigas, tant a la ciutat de Barcelona com a la UPC. Rafael Moneo s’ha referit a la revolució d’Oriol Bohigas com a director de l’ETSAB en els convulsos anys 70 i ha reconegut que ha estat “una figura clau i singular de l’arquitectura catalana” i ha parlat de la seva “influència en la cultura arquitectònica de tot l’Estat”. Pere Joan Ravetllat ha situat el llegat de l’arquitecte a la Càtedra de Projectes d’aquesta Escola i ha ressaltat “la seva dualitat entre ofici i coneixement, expressió i contingut”; alhora, ha afirmat que “representa l’equilibri entre acadèmia i professió”. Eduardo Mangada ha recordat la figura de l’arquitecte com a ideòleg i visionari de la ciutat olímpica al front de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona: “un intel·lectual compromès amb la seva ciutat a través de l’arquitectura”.
Finalment, Jordi Coca, ha glossat la figura de Bohigas com a impulsor de la xarxa de biblioteques de Barcelona al llarg del seu mandat com a regidor de Cultura. D’ell ha dit que “és un home del Renaixement, una figura completa i imprescindible per a un país petit com el nostre” i ha volgut fer palès davant les noves generacions “la importància del pes, la magnitud i l'escala d’Oriol Bohigas, qui era i què representa”. El rector del UPC, Enric Fossas, ha clausurat l’acte posant l’èmfasi en què s’ha d’aprendre de “gegants” com Bohigas i ha destacat que gràcies a l’arquitecte “la ciutat està en una situació privilegiada”.
Resulta impossible resseguir les traces de la història de l’arquitectura catalana moderna sense la figura de l’arquitecte. Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) en finalitzar els seus estudis l’any 1951, lidera la recuperació de la modernitat silenciada per la immediata postguerra franquista a través de la seva implicació en el naixement del Grup R. Una primera etapa de la que destaca el seu intens i fructífer intercanvi epistolar amb l’avantguarda exterior, amb iniciatives pioneres com la reconstrucció del pavelló alemany de Ludwig Mies van der Rohe a Barcelona (1955).
Els anys 60 són els de la seva consolidació com a agitador cultural de la realitat arquitectònica del moment. La seva activa col·laboració a la revista Serra d’Or ens ha llegat l’origen d’una ‘arquitectura realista’ que esdevindrà el futur ideològic de l’Escola de Barcelona, terme que va batejar l’any 1969. Com a membre fundador de l’editorial Edicions 62, de la revista Arquitectures Bis (1974-1985), president de la Fundació Miró (1981-1988) i de l’Ateneu barcelonès (2003-2011) i Acadèmic de la Reial Acadèmia de San Fernando, constitueix una biografia intel·lectual que es traça des del món del llibre i la premsa escrita.
Motor de recerca i coneixement
El fet que la Biblioteca de l’ETSAB rebi el nom de Biblioteca Oriol Bohigas ofereix a la UPC l’oportunitat de reafirmar el poder del llibre i la cultura escrita com a vehicle imprescindible en la construcció de l’arquitectura i el seu significat en el temps, alhora que ofereix la possibilitat de que part del llegat d’aquest mestre arquitecte pugui ser accessible com a motor de recerca i coneixement per al futur. A partir d’ara la Biblioteca comptarà, d’una banda, amb els 34 volums que contenen la totalitat dels escrits en premsa (1945-2015) que, un cop digitalitzats, oferiran en obert un atles visual escrit inèdit a través de retalls i fragments de diaris.D’altra banda, la donació de la biblioteca professional de l’arquitecte del despatx MBM inclourà 91 metres lineals (4.000 volums) entre llibres i revistes especialitzades en arquitectura, urbanisme i història del segle XIX i XX. Un fons bibliogràfic que constitueixen un viatge a través de les geografies intel·lectuals del mateix arquitecte: Itàlia, França, Anglaterra i els Estats Units, com a intercanvis d’una modernitat que inclou un segle d’arquitectura.
El pas de Bohigas per l’ETSAB, en una mostra
Amb motiu d’aquest acte, la Biblioteca ha organitzat l’exposició ‘Oriol Bohigas, Portafoli’, que recull el pas d’Oriol Bohigas per l’ETSAB a través d’alguns dibuixos de la seva etapa d’estudiant, fotografies del seu període de director i revistes en les quals ha col·laborat al llarg de la seva vida.Segueix-nos a Twitter