•Notícia

Han invertit tot un quadrimestre en conèixer a fons l’edifici: els sistemes constructius, els materials amb què es va construir, les seves lesions, les seves fissures. I també a entendre’l des del punt de vista històric, per comprendre el context en què es va construir i l’ús a què estava destinat, per reconèixer-li el seu valor patrimonial i per donar-li un nou ús que s’adapti a les necessitats de l’entorn en què s’ubica. Aquest és l’objectiu del conjunt d’assignatures que, englobades en el nom de ‘DAC en Rehabilitació’, han portat a una cinquantena d’estudiants d’Arquitectura Tècnica i Edificació de l'EPSEB a conèixer i realitzar propostes per a espais en desús del barri del Poblenou de Barcelona. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona i la plataforma veïnal Taula Eix Pere IV.

La nau industrial Can Tiana ha estat el primer edifici objecte d’estudi d’aquest grup d’estudiants aquest curs. Es tracta d’una nau que forma part d’un conjunt de tres edificis que van ser construïts en diferents etapes, entre el 1898 – 1914, en plena expansió de la indústria tèxtil a Barcelona. La resta dels edificis han estat rehabilitats excepte la nau central, objecte d’estudi, que està reconegut com a bé d’interès urbanístic. Després del treball de camp realitzat, un primer grup d’estudiants, en constatar la importància que mostra el barri en crear espais socials i de lleure, han proposat ubicar-hi un restaurant i una cocteleria amb una oferta gastronòmica variada on destaqui la carta especialitzada del xef convidat. Un segon grup ha plantejat transformar l’espai en una sèrie de tallers amb mestres artesans (vidre fumat, cera, tèxtil) amb una sala d’exposicions i una sala de conferències.

Durant el segon quadrimestre del curs, els estudiants han analitzat una construcció de petites dimensions ubicada dins del complex industrial del segle XIX de Can Ricart, també al barri de Poblenou. En aquest cas, l’edificació, d’ús públic i classificat com a bé cultural d’interès nacional, està en un complex en què ja s’han rehabilitat dues edificacions que allotgen l’Hangar, un centre que dóna suport a creadors i artistes, el Casal de Joves de Poblenou i el local de la plataforma veïnal Taula Eix Pere IV. En aquest mateix espai està previst que s’ubiqui un campus dedicat a les humanitats i les ciències socials de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants, després d’analitzar en profunditat l’estat actual de l’edificació, de fer-ne un estudi històric i d’analitzar-ne el seu ús en el context actual i en les necessitats dels veïns, han proposat diferents intervencions de rehabilitació que inclouen des de la construcció d’un taller comunitari d’arts tèxtils (un espai que allotgi tallers polivalents on es combini les noves tecnologies amb tècniques tradicionals i en què els participants puguin també vendre els productes que produeixen); un espai de coworking per a petits empresaris del barri o free-lancers, o un centre acadèmic d’idiomes amb un espai de consulta i per a l’autoaprenentatge.

Aquesta iniciativa s’ha portat a terme en el marc del bloc d’assignatures ‘DAC en Rehabilitació’ que s’imparteix a l’EPSEB i en què s’analitzen els tres vessants clau de la rehabilitació: l’estudi històric previ de l’edifici i la seva representació gràfica; la diagnosi per a la rehabilitació, i el projecte d’intervenció. Tot això s’aplica a un cas pràctic en què els estudiants ‘trepitgen terreny’ i s’impliquen en un projecte real.

La naturalesa pràctica de l’aprenentatge implica que els horaris siguin flexibles i s’adaptin en funció de la realitat que s’està coneixement i analitzant. A més, aquest any l’assignatura s’ofereix també en anglès i s’ha promogut la presència d’estudiantat internacional en el grup.

Aquesta iniciativa ha estat coordinada pels professors Xavier Casanovas, Joan Ramon Rosell i Maribel Rosselló, tots de l’EPSEB, amb la participació dels professors Joan Serra, Emili Hormías, Ricardo Gómez, Rubén Navarro, Joan Olona i Imma Rodríguez, de la mateixa Escola. Compta, a més, amb el suport del RiME, un grup d’empreses constructores especialitzades en rehabilitació d’edificis, i de l’associació Rehabimed, de manera que aquests estudiants poden continuar la seva formació en rehabilitació fent un treball de fi de grau (TFG) pràctic en una empresa. En els sis anys de trajectòria del ‘DAC en Rehabilitació’, els estudiants han plantejat projectes d’intervenció a diferents edificis d’arreu de Catalunya, com ara la Torre d'en Mornau (Alt Empordà), un conjunt d'edificis que va ser durant molts anys un centre militar per a la criança d’egües; les masies Can Planas i Can Cruz, situades al recuperat Parc Agrari de Gallecs (Mollet del Vallès); la granja de la finca de Torrebonica de Terrassa, on és previst fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa; les instal·lacions del Banc dels Aliments a Barcelona, que ocupen un antic institut de Formació Professional dels anys 70 a la Zona Franca; o l’espai veïnal Ateneu La Flor de Maig al Poblenou de Barcelona, entre altres.

En molts casos, l’estudi dels estudiants ha tingut uns efectes que han anat més enllà de l’àmbit acadèmic i han posat en valor edificacions que havien quedat oblidades. Exemples d’aquests casos són el complex fabril de l’Hospitalet de Llobregat, que es va descobrir que era un antic adobador anterior al segle XIX, l’encàrrec de la cooperativa Taller Teixidors de Terrassa, un projecte d’inserció laboral de persones amb discapacitat, que va activar un projecte de rehabilitació de l’Ajuntament, o la masia de Can Planas que es va començar a rehabilitar arran del treball dels estudiants.

L’activitat d’intervenció en els edificis existents ha anat prenent un paper clau en el sector de la construcció a Europa. Als anys 80 es va assolir un equilibri entre l’obra nova i la rehabilitació, amb una mitjana europea a l’entorn del 50% per a cada una d’aquestes activitats. Alguns països van molt més enllà en la rehabilitació, fins al 70%, mentre que altres, com és el cas de l’Estat espanyol, Grècia o Portugal, es troben avui a l’entorn del 20%.

Aquesta realitat ha condicionat la formació universitària que en els darrers anys s’ha anat adaptant als nous escenaris que planteja el sector de la construcció. La rehabilitació és, així, una sortida professional de llarg recorregut i amb molta demanda en les empreses del sector. És, a més, una eina bàsica en el compromís sostenibilista del sector ja que permet reduir residus, combatre el canvi climàtic en oferir millores en el comportament energètic dels edificis.