•Notícia

Més de 50 estudiants del grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, del grau d’Enginyeria Aeroespacial i del grau d’Enginyeria en Vehicles Aeroespacials, que s’imparteixen a l‘Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), s’han matriculat aquest quadrimestre de l’assignatura optativa 'Introduction to sailplains' (introducció als planejadors), organitzada pel Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria de la UPC, amb la col·laboració del Departament d’Expressió Gràfica a l'Enginyeria de la mateixa Universitat, i dissenyada pel professor Rafael Weyler, pilot d’aquest tipus d’aeronaus. L’assignatura, que ha doblat el nombre d’inscrits respecte a l’oferta inicial, permet l’estudiantat fer vols reals a vela, sense motor, a l’aeròdrom d’Òdena-Igualada.

Aquest tipus d’activitat acadèmica és habitual a les universitats alemanyes, a través de les anomenades Akafliegs, però a l’Estat espanyol no hi ha cap altra universitat que faci quelcom semblant.

El pioner, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, ha estat el professor Rafael Weyler, del Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria de la UPC, al Campus de Terrassa. Weyler és pilot de sailplains (avions a vela) des de l’any 2003 i va proposar a l’ETSEIAT la realització d’aquesta assignatura, prevista inicialment per a 20 estudiants, però que, degut a la demanda de l’estudiantat, s’ha ampliat fins a 54 places.

“Se’m va ocórrer crear l’assignatura perquè volar sense motor implica el coneixement pràctic més exigent, i en primera persona, de la quotidianitat dels pilots, que al cap i a la fi són els usuaris de la tecnologia que els estudiants hauran de crear, mantenir i millorar quan acabin els seus estudis", explica el professor. "La millor manera és viure en pròpia carn el que sent un pilot quan vola impulsat només per corrents ascendents (tèrmiques) i la força de la gravetat. L’objectiu principal és que els estudiants visquin l’avió des de dins, que obtinguin sensacions directes com a enginyers, des d’un punt de vista més directe, més enllà de l’enfoc que li podem donar tots com a passatger”, afirma Weyler.

Per a l’estudianta Estela Bragado l’assignatura els ofereix “experimentar i sentir en primera persona molts aspectes que estudiem al llarg de la carrera”. En aquest sentit, afegeix: “canviem la perspectiva i l’enfoquem a la dels pilots, a les situacions que viuen en un vol real. El vol a vela es una experiència inoblidable i una gran oportunitat de conèixer una especialitat amb la qual podem gaudir del vol més natural i real que existeix”.

Els estudiants que cursen l’assignatura coordinada per Rafael Weyler volen els diumenges d’aquest quadrimestre acompanyats pel mateix professor o per un altre monitor durant aproximadament 30 minuts, a altituds d’entre 500 i 1000 metres, i a una velocitat d’uns 80km/h (tot i que un aparell d’aquest tipus pot arribar més enllà dels 200km/h). Cada pràctica té un cost per als estudiants de 60 euros. “Tots els estudiants que volen aterren a la primera”, subratlla el professor Weyler.

També volen en condicions atmosfèriques variables per poder experimentar el vol en totes les seves circumstàncies i aprendre d’una manera pràctica, per exemple, la problemàtica del vent que han de sortejar els pilots.

D’altra banda, els alumnes aprenen cada dia a classe, sobre la pissarra, molta teoria, o fins i tot practiquen amb tres simuladors de vol de l’ETSEIAT. “D’aquesta manera”, especifica Rafael Weyler, “poden entendre, per exemple, el concepte de pèrdua. Els estudiants el coneixen, però no saben què sent un pilot quan s’enfronta a una caiguda en pèrdua fins que no ho experimenten”, continua Weyler. I és que un cop l’avió s’enlaira, el monitor que acompanya l’estudiant deixa caure l’avió de morro des d’una alçada determinada per després poder recuperar l’horitzontalitat. “Vivint l’experiència, l’estudiantat coneix millor el funcionament real d’una aeronau i podrà, en un futur, dissenyar aparells que avisin amb previsió d’aquesta mena d’incidències amb coneixement de causa” destaca el professor, qui sempre diu a l'estudiantat que “per resoldre un problema, primer s’ha de saber quin problema s’ha de resoldre”.

A més de l’experiència de volar a vela, els estudiants que cursen 'Introduction to sailplains' a l’ETSEIAT aprenen a acoblar una aeronau real, ja que forma part de l’assignatura. Els planejadors s’han de muntar abans de cada sessió i s’han de desmuntar desprès de la jornada de vols, la qual cosa proporciona els estudiants coneixements directes sobre l’estructura i mecanismes d’aquests velers del cel. Per poder superar l’avaluació d’aquesta assignatura, que s’imparteix en anglès, l’estudiantat han d’haver participat en el muntatge i desmuntatge de l’aparell, conèixer el funcionament de l’aeròdrom, participar activament de les operacions d’enlairament aterratge i presentar un treball escrit en què expressin les motivacions i l’opinió personal respecte de l’experiència. “Per aprovar l’assignatura no és obligatori realitzar el vol, perquè hi ha estudiants que no se senten segurs volant sense motor, tot i saber que un avió no vola perquè tingui motor, sinó per l’efecte del vent sobre la seva superfície”, argumenta Weyler.