•Notícia
Compartir
Instal·lada al Campus Nord una estació robòtica de teledetecció atmosfèrica, a l’abast de la comunitat científica
S’ha instal·lat al Campus Nord de la UPC una estació robòtica de teledetecció atmosfèrica, un nou equipament de recerca, pioner a Europa. La infraestructura, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, facilita als investigadors l’accés remot a la instrumentació necessària per desenvolupar projectes vinculats a l’estudi del medi ambient. A més, l’equipament permetrà la robotització i l’automatització dels aparells que s’hi instal·lin.
30/01/2015
Estudiar els fenòmens meteorològics, la qualitat de l’aire, la pol·lució i la contaminació en general, la concentració del vapor d’aigua, realitzar sondejos atmosfèrics i assajar instruments són algunes de les aplicacions de la nova estació robòtica de teledetecció atmosfèrica, instal·lada a la coberta de l’edifici D3, al Campus Nord. Ara per ara, incorpora un dispositiu LIDAR (Light Detection and Ranging) multi-espectral o multicanal, un radar cooperatiu de vigilància aèria i una estació meteorològica, però és adaptable a altres sensors de teledetecció i a les necessitats específiques dels projectes de recerca que s’hi desenvolupin. La peça clau de la infraestructura és la tecnologia Lidar, que inclou un làser i un telescopi i que rep informació de la troposfera, de fins a uns 15 km d’alçada.
A la versatilitat de l’estació s’hi suma l’automatització de processos i la robotització dels aparells —que es completarà al llarg del 2015—, prestacions que contribueixen a considerar-la una infraestructura pionera a Europa. Per exemple, es pot programar perquè s’obri la coberta i s’extregui el sistema Lidar per prendre mesures de l’atmosfera durant un temps determinat o es tanqui quan l’estació meteorològica detecti pluja. A més, disposa d’una plataforma hidràulica de baixa vibració que pot elevar fins a 1,8 metres d’alçada un instrument de fins a 400 kg, el qual assegura el moviment estable i precís dels aparells que subjecta cap a l’exterior de l’estació.
Actualment, tres projectes utilitzen els diferents aparells de la infraestructura, que ha estat instal·lada sota la coordinació de Francesc Rocadenbosch, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. D’una banda, l’estació forma part d’EARLINET, xarxa europea de Lidars que proporciona informació de la distribució d’aerosols a escala continental en el marc del projecte ACTRIS del setè Programa Marc de la Unió Europea. A més, és una de les instal·lacions a disposició d’ITARS (Initial Training for Atmospheric Remote Sensing), projecte europeu d’aquest mateix programa que té per objectiu apropar els doctorands i postdoctorands a l’estudi de l’atmosfera mitjançant la teledetecció.
Finalment, el Laboratori d’Enginyeria Marítima, com a continuació del projecte europeu Neptune, en el que hi treballa en el marc del KIC InnoEnergy, té intenció d’utilitzar l’equipament de l’estació per prendre mesures de la velocitat del vent i, comparant-la amb la informació presa amb altres aparells instal·lats al port de Badalona (Pont del Petroli), estudiarà com reduir els costos de l’energia eòlica al mar.
A més de la instrumentació puntera, les condicions en què està condicionada i l’espai on s’ubica contribueixen a que se la valori com a infraestructura singular. I és que el contenidor de més de vuit tones de pes disposa del certificat del Conveni Internacional sobre la Seguretat dels Contenidors (CSC) que garanteix l’eventual transport internacional segur, d’acord amb els estàndards establerts. La climatització adequada de l’espai, que es divideix en dues àrees (la sala de control i la sala d’instruments) és també imprescindible atès que el contenidor s’ubica a la coberta de l’edifici D3 i està exposat a canvis de temperatura i humitat constants.
En el mar d’un treball postdoctoral, s’està robotitzant l’estació i, d’aquí a uns mesos, els investigadors podran activar l’equipament, desactivar-lo i accedir a resultats de telemàticament. Actualment, però, ja s’ha fet part del camí i ja és possible fer la lectura de paràmetres climàtics interns i externs i paràmetres bàsics d’status de l’estació de forma telemàtica.
Properament, els investigadors ja tenen previst crear una aplicació mòbil amb accés Virtual Private Network (VPN) que permeti el control remot i segur dels instruments, l’accés a les dades preses i també la modificació de les pautes establertes als aparells.
El projecte de l’estació ha estat finançat en un 50% pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
A la versatilitat de l’estació s’hi suma l’automatització de processos i la robotització dels aparells —que es completarà al llarg del 2015—, prestacions que contribueixen a considerar-la una infraestructura pionera a Europa. Per exemple, es pot programar perquè s’obri la coberta i s’extregui el sistema Lidar per prendre mesures de l’atmosfera durant un temps determinat o es tanqui quan l’estació meteorològica detecti pluja. A més, disposa d’una plataforma hidràulica de baixa vibració que pot elevar fins a 1,8 metres d’alçada un instrument de fins a 400 kg, el qual assegura el moviment estable i precís dels aparells que subjecta cap a l’exterior de l’estació.
Actualment, tres projectes utilitzen els diferents aparells de la infraestructura, que ha estat instal·lada sota la coordinació de Francesc Rocadenbosch, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. D’una banda, l’estació forma part d’EARLINET, xarxa europea de Lidars que proporciona informació de la distribució d’aerosols a escala continental en el marc del projecte ACTRIS del setè Programa Marc de la Unió Europea. A més, és una de les instal·lacions a disposició d’ITARS (Initial Training for Atmospheric Remote Sensing), projecte europeu d’aquest mateix programa que té per objectiu apropar els doctorands i postdoctorands a l’estudi de l’atmosfera mitjançant la teledetecció.
Finalment, el Laboratori d’Enginyeria Marítima, com a continuació del projecte europeu Neptune, en el que hi treballa en el marc del KIC InnoEnergy, té intenció d’utilitzar l’equipament de l’estació per prendre mesures de la velocitat del vent i, comparant-la amb la informació presa amb altres aparells instal·lats al port de Badalona (Pont del Petroli), estudiarà com reduir els costos de l’energia eòlica al mar.
Més de vint anys de recorregut
El treball en aquest equipament prové del 1993 quan la UPC inaugurava la primera estació Lidar mono-espectral a l’Estat. D’aquesta infraestructura es manté alguns dels paràmetres del disseny del sistema Lidar, però des de llavors, s’han dut a terme contínues millores i l’actual és el tercer sistema Lidar desenvolupat. A més de la instrumentació puntera, les condicions en què està condicionada i l’espai on s’ubica contribueixen a que se la valori com a infraestructura singular. I és que el contenidor de més de vuit tones de pes disposa del certificat del Conveni Internacional sobre la Seguretat dels Contenidors (CSC) que garanteix l’eventual transport internacional segur, d’acord amb els estàndards establerts. La climatització adequada de l’espai, que es divideix en dues àrees (la sala de control i la sala d’instruments) és també imprescindible atès que el contenidor s’ubica a la coberta de l’edifici D3 i està exposat a canvis de temperatura i humitat constants.
En el mar d’un treball postdoctoral, s’està robotitzant l’estació i, d’aquí a uns mesos, els investigadors podran activar l’equipament, desactivar-lo i accedir a resultats de telemàticament. Actualment, però, ja s’ha fet part del camí i ja és possible fer la lectura de paràmetres climàtics interns i externs i paràmetres bàsics d’status de l’estació de forma telemàtica.
Properament, els investigadors ja tenen previst crear una aplicació mòbil amb accés Virtual Private Network (VPN) que permeti el control remot i segur dels instruments, l’accés a les dades preses i també la modificació de les pautes establertes als aparells.
El projecte de l’estació ha estat finançat en un 50% pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Segueix-nos a Twitter
