•Notícia

Establir una regulació comú pel que fa a la mesura el soroll dins del medi marí i sobre què es considera contaminació acústica és un dels primers passos a realitzar per mitigar els efectes de l’activitat humana sobre els ecosistemes marins. Així ho ha expressat avui Michael Aisnlie, responsable de Desenvolupaments Acústics del centre de recerca TNO (Països Baixos) i impulsor del desenvolupament de la ISO internacional que regula i estandarditza les mesures acústiques i bioacústiques al mar. Aisnlie, és un dels 150 experts de 23 països que han participat aquesta setmana, del 8 al 12 de maig, a Vilanova i la Geltrú, en la segona edició del congrés, organitzat pel Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de UPC.  

El congrés ha acollit les reflexions i conclusions dels màxims experts internacionals en innovacions per mesurar la contaminació acústica als oceans, elaborar mapes i models de l’impacte sonor de l’activitat humana, estudiar els efectes fisiològics i de comportament dels animals marins, així com mitigar i regular l’emissió d’aquests sons, amb l’objectiu de recuperar l’equilibri acústic als oceans.

Michel André, organitzador del congrés i director del LAB de la UPC, ha valorat especialment la presència de països com Xina, Taiwan i Japó, ja que “són països que estan mostrant molt interès en la construcció de parcs eòlics per reduir la dependència de l'energia nuclear, quan justament la construcció d’aquestes infraestructures és una de les fonts de contaminació acústica més important”.

En aquest sentit, Michel André ha anunciat un futur acord per a la creació d’un comitè d’experts que assessori al World Ocean Council d’Estats Units, que agrupa les majors operadores internacionals en els àmbits del trànsit de vaixells, l’extracció de petroli o la construcció de parcs eòlics (off-shore). L’investigador ha especificat que el comitè d’experts implicats en aquest acord, tots ells participants de l’Oceanoise, serà l’interlocutor de referència per assessorar a aquest tipus d’empreses sobre les solucions tecnològiques que poden adoptar per reduir el seu impacte sobre els ecosistemes marins.

Pel que fa al desenvolupament de tecnologies que permetin obtenir informació sobre els recursos naturals al medi marí amb menor grau de soroll, Michael André ha confirmat que n'existeixen però, a un preu elevat, i que no s’estan utilitzant perquè cap país, a excepció dl’Alemanya, exigeix o demana a la indústria requisits per reduir aquest tipus d’impacte.

Per aquest motiu, Michael André ha insistit en que ha de ser la indústria qui apliqui mesures per reduir l'impacte dels humans al mar, i n’ha donat alguns exemples, com ara la iniciativa del port de Vancouver, que premia amb diferents accions als vaixells més silenciosos i penalitza als sorollosos. Una altra opció seria proposar les rutes més fàcils als barcos més respectuosos amb el soroll.

El Congrés s’ha estructurat en diferents sessions en què s’han tractaran els diferents aspectes relacionats amb la prevenció de la contaminació acústica als oceans: mètriques i mesures; so ambient i paisatges sonors; política i gestió; mapes i modelatge; pilonatge i altres fons impulsives; arranjaments sísmics; hàbitats fluvials i costaners; hàbitat polar; embarcacions; comportament; patologies i sensibilitat; energies renovables, i mitigació.

El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), vinculat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC, el primer centre científic de control de soroll oceànic a nivell mundial i que està reconegut internacionalment per la seva tasca en l’estudi de l’impacte de la contaminació acústica en els animals. Dirigit per l’investigador Michel André, el LAB disposa d’un túnel acústic, amb una capacitat de més de 150.000 litres, per a la simulació de les condicions de l’oceà, de manera que permet als investigadors recrear a escala de laboratori què passa en l’entorn marí, sense necessitat de traslladar-se a les zones d’estudi per testejar els instruments.

El LAB ha presentat en el Congrés els primers resultats d’alguns dels projectes internacionals en els quals participa, com ara el que duu a terme a l’Amazones per a la conservació dels dofins roses, actualment amenaçats per les activitats humanes. El desplegament de sensors acústics "intel·ligents" en el riu i en la selva permet monitorar els moviments dels mamífers aquàtics, però també de la fauna terrestre i alertar de les amenaces que s’apropen a les seves poblacions.

Un altre dels projectes en què participa el LAB a l’Amazones és Providence, que té com a objectiu frenar-ne la desforestació i l’extinció d’espècies. En aquest programa, els científics monitoritzen constantment la vida silvestre sota la coberta de la selva tropical, fent un seguiment de la pèrdua de la biodiversitat en aquesta zona, mitjançant un sofisticat sistema remot de sensors, fins ara mai utilitzat.

El LAB també ha exposat els resultats de la seva recerca a l’Àrtic, centrat a determinar actuacions per garantir el desenvolupament sostenible d’aquest oceà en els propers 25 anys, davant el context de desglaçament que s’està produint, amb un pèrdua del 75% del volum de gel perianual respecte a 20 anys enrere. Un fet que obre noves rutes marítimes que comporten un estalvi econòmic en el transport de mercaderies internacional, però que implica conseqüències enormes sobre el clima, com ara una major contaminació acústica i atmosfèrica derivada de la intensificació de l’activitat humana a la zona.