•Notícia
Compartir
Ha estat publicat en un article a la revista Nanoscale
Investigadors de l’IBEC revelen una nova estratègia per tractar la malària
El grup de Nanobioenginyeria de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha descobert una nova estratègia per al tractament localitzat de la malària que no es basa en l'ús d'anticossos d'elevat cost. Els resultats de la investigació s’han publicat al darrer número de la revista Nanoscale.
11/01/2013
A l'article “Demonstration of specific binding of heparin to Plasmodium falciparum-infected vs non-infected red blood cells by single-molecule force spectroscopy”, per Juan José Valle-Delgado, Jorge Urbán i Xavier Fernàndez-Busquets, els investigadors s’han centrat en els canvis a l'estructura de les cèl·lules sanguínies vermelles (RBCs) infectades pel paràsit de la malària Plasmodium falciparum.
No només els RBCs parasitats (pRBCs) tenen més probabilitats d'adherir-se als glòbuls vermells normals i a d'altres cèl·lules com elles, formant cúmuls anomenats rosetes, sinó que també es poden adherir a les parets dels capil·lars, estretint-los. Això és característic de la malària greu i pot ser mortal. Es coneix que una proteïna particular que s'expressa a la superfície de les pRBCs, la PfEMP1, està implicada en facilitar la seva adhesió entre sí i amb les parets dels capil·lars, i destorbar aquesta proteïna podria ajudar a prevenir-ho.
“Vam fer servir heparina, un glicosaminoglycà (GAG, una mena de polisacàrid), junt amb pRBCs, com a model per estudiar les interaccions GAG-pRBC a nivell de molècules individuals per primera vegada,” afirma el Dr. Xavier Fernàndez-Busquets, un dels investigadors sèniors del grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC —centre de recerca fundat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Barcelona—. “Fent servir microscòpia de fluorescència, selecció cel·lular assistida per fluorescència i espectroscòpia de potència de molècules individuals, vam trobar que l'heparina es lliga específicament amb les RBCs infectades, però no amb les que estan lliures d'infecció,” afegeix l’investigador.
Això podria permetre el desenvolupament de teràpies antimalàriques específiques per a les pRBCs basades en l'heparina o una molècula similar com a element actiu. “Podria ser una aproximació molt més barata que l'alternativa de fer servir anticossos,” explica Fernández-Busquets, i conclou que això “és especialment important, ja que la malària es troba principalment als països en desenvolupament.”
No només els RBCs parasitats (pRBCs) tenen més probabilitats d'adherir-se als glòbuls vermells normals i a d'altres cèl·lules com elles, formant cúmuls anomenats rosetes, sinó que també es poden adherir a les parets dels capil·lars, estretint-los. Això és característic de la malària greu i pot ser mortal. Es coneix que una proteïna particular que s'expressa a la superfície de les pRBCs, la PfEMP1, està implicada en facilitar la seva adhesió entre sí i amb les parets dels capil·lars, i destorbar aquesta proteïna podria ajudar a prevenir-ho.
“Vam fer servir heparina, un glicosaminoglycà (GAG, una mena de polisacàrid), junt amb pRBCs, com a model per estudiar les interaccions GAG-pRBC a nivell de molècules individuals per primera vegada,” afirma el Dr. Xavier Fernàndez-Busquets, un dels investigadors sèniors del grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC —centre de recerca fundat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Barcelona—. “Fent servir microscòpia de fluorescència, selecció cel·lular assistida per fluorescència i espectroscòpia de potència de molècules individuals, vam trobar que l'heparina es lliga específicament amb les RBCs infectades, però no amb les que estan lliures d'infecció,” afegeix l’investigador.
Això podria permetre el desenvolupament de teràpies antimalàriques específiques per a les pRBCs basades en l'heparina o una molècula similar com a element actiu. “Podria ser una aproximació molt més barata que l'alternativa de fer servir anticossos,” explica Fernández-Busquets, i conclou que això “és especialment important, ja que la malària es troba principalment als països en desenvolupament.”
Segueix-nos a Twitter
