•Notícia

Qui no s’ha assegut a una òptica davant d’un grup de lletres de diferents mides, o ha llegit de prop un text, o ha contestat si un optotip està tombat, cap dalt, a l’esquerra o a la dreta? Aquestes són proves habituals per les que hom ha passat algun cop a la vida. Ara, tres investigadors de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) han posat de manifest que les cartes de lectura que es fan servir per analitzar l’agudesa visual de prop no són l’eina més adequada per arribar a un diagnòstic 100% objectiu. El treball s’ha publicat a la revista Óptica Pura y Aplicada.

Héctor Abril, Montse Tàpias i Aurora Torrents, investigadors de la FOOT i del Departament d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC), han posat de manifest que les tipografies que més s’utilitzen en les cartes de lectura per analitzar l’agudesa visual de prop a les òptiques o a les consultes d’oftalmologia no són adequades per arribar a conclusions objectives sobre l’agudesa visual de prop dels pacients. Les tipografies Times New Roman, Arial o Arial Bold no contemplen els requeriments que han d’acomplir aquestes taules que porten impreses lletres, nombres i figures de diferents mides.

Els investigadors de la FOOT han analitzat exhaustivament les tipografies Times New Roman, Arial o Arial Bold i, després de comprovar que no són les adequades, n’han creat una de nova, anomenada ‘UPC Optotipica’, amb la col·laboració del tipògraf Andreu Balius. ‘UPC Optotipica’ s’anomena així perquè acompleix els requeriments de disseny dels optotips, que hauria de ser l’eina habitual a les òptiques i consultoris oftalmològics per fer diagnòstics precisos relacionats amb l’agudesa visual de prop. ‘UPC Optotipica’ es començarà a utilitzar en breu en pacients de forma experimental a la FOOT, emprant dispositius informàtics d’alta resolució gràcies a la col·laboració de l’empresa terrassenca Intecat IStore.

Les cartes de lectura són breus textos que fa llegir l’òptic-optometrista al pacient per valorar la qualitat de la seva visió propera. A vegades, però, amb aquestes cartes es mesura l’agudesa visual en lloc d’utilitzar optotips. Habitualment, les cartes de lectura estan escrites amb tipografies clàssiques de diferents mides, com la Times New Roman o l’Arial i són adequades per mesurar l’habilitat lectora en visió propera, però no l’agudesa visual de prop. Els tres investigadors de la UPC han analitzat a fons el disseny d’aquestes tipografies en el seu article titulat Análisis objetivo de tipografías por procesado de imagen basado en las convenciones de los optotipos, que es publica a la revista Óptica Pura y Aplicada, i han arribat a diverses conclusions.

Segons els investigadors, els grafismes de les lletres analitzades no tenen res a veure amb un optotip. Un optotip és un grafisme basat en l’anomenat anell de Landolt o bé l’Escala d’Snellen. Aquests grafismes estan construïts en capses quadrades de 5mm x 5mm i el gruix del traç és 1cm. D’aquesta manera s’assegura que en tota l’extensió de l’optotip hi ha un únic gruix de traç que és el que caracteritza l’agudesa visual equivalent. Segons això, la tipografia Times New Roman, la més utilitzada a les òptiques, és la menys adequada per mesurar l’agudesa visual de prop, perquè presenta una gran dispersió de gruix de traç, cosa que l’allunya fortament de ser un optotip. Al rànquing de les menys adequades segueix l’Arial i, finalment, l’Arial Bold, que és la que menys dispersió de gruix de traç presenta i la fa més semblant a un optotip.

Per tant, afirmen els investigadors, si en lloc dels optotips un òptic optometrista utilitza la tipografia Times News Roman en una carta de lectura, determinarà incorrectament l’agudesa visual de prop d’un pacient, i només podrà establir objectivament el nivell d’habilitat lectora, cosa que es fa sovint de manera poc ortodoxa. I és que el valor de l’agudesa visual equivalent de les tipografies que es fan servir com optotips no està determinat de forma unívoca.

D’aquí que els tres investigadors concloguin la seva recerca amb aquestes dues preguntes: Les cartes de lectura han d’incorporar els valors d’agudesa visual? Quin seria el gruix de traç requerit per calcular aquests valors d’agudesa visual?