•Notícia

Mentre el gel marí (o banquisa) de l’Àrtic es fon cada vegada més de pressa, a l’Antàrtic el gel està guanyant extensió any rere any. Al setembre de 2014, a finals de l’hivern austral, la superfície de gel marí de l’Antàrtic va superar els 20 milions de kilòmetres quadrats, xifra rècord des que hi ha mesuraments fiables per satèl·lit, a finals dels anys 70.

Un equip d’experts del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación —entitat de recerca vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)— han analitzat aquest fenomen a través de simulacions amb el supercomputador MareNostrum i conclouen que l’augment de vents freds en determinades zones del Pol Sud són la causa més probable. L’estudi forma part de l’informe ‘Explicant Esdeveniments Extrems des d’una Perspectiva Climàtica’, que dóna a conèixer avui la nord-americana American Meteorological Society.

L’estudi, encapçalat per François Massonnet, investigador post-doctoral de la Universitat de Lovaina i membre de l’equip de Ciències de la Terra del BSC-CNS, ha trobat vincles clars entre les zones en què el gel oceànic va augmentar el 2014 i l’increment de vents freds cap a aquestes àrees. “Les simulacions i observacions -afirma Massonnet- ens han permès descartar altres possibles explicacions i ens mostren que la hipòtesi més probable és que aquests vents freds, procedents de zones de baixes temperatures, siguin els causants de l’augment de la capa de gel el 2014”. Tot i això, afegeix l’investigador, “cal continuar investigant què causa aquests canvis en el règim de vents, i encara desconeixem si l’augment del gel oceànic de l’Antàrtic que estem registrant des de finals dels 70 és excepcional o forma part d’un cicle més llarg”.

L’article The 2014 high Record of Antarctic Sea Ice Extent forma part de l’informe Explaining Extreme Events of 2014 from a Climate Perspective que publica avui l’American Meteorological Society i que analitza com el canvi climàtic pot haver afectat la força i la probabilitat de fenòmens meteorològics extrems produïts durant el 2014.

El Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) és el centre líder de la supercomputació a Espanya. La seva especialitat és la computació d’altes prestacions, coneguda també amb el nom d’HPC (High Performance Computing). La funció és doble: oferir infraestructures i servei en supercomputació als científics espanyols i europeus, i generar coneixement i tecnologia per transferir-los a la societat.

És un Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, membre de primer nivell de la infraestructura de recerca europea PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe) i gestiona la Red Española de Supercomputación (RES).