•Notícia

L’augment global de 2ºC de temperatura és un escenari més que probable a 40 anys vista. En un escenari més pronunciat de canvi climàtic, a les estacions amb cotes inferiors a 2.000 metres seria molt difícil trobar les condicions de neu necessàries per a la pràctica de l’esquí. Aquest fet suposaria pèrdues fins a 50 milions d’euros pel negoci de la neu a Andorra. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi realitzat pels investigadors Martí Rosas, Bàrbara Sureda i Marc Pons, del Laboratori de Mesura i Modelització de la Sostenibilitat (SUMM Lab) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i que s’ha publicat recentment a la revista Climate Research.

Els investigadors Martí Rosas, Bàrbara Sureda i Marc Pons, del Campus de la UPC a Terrassa, en col·laboració amb l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra i el Departament de Geografia de la Universitat McGill de Montreal, al Quebec (Canadà), han elaborat un estudi sobre les estacions d’esquí d’Andorra. En aquest treball, per calcular la incidència del canvi climàtic en aquesta zona s’han considerat models regionals basats en projeccions dels escenaris de canvi climàtic establerts pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) —creat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA)—.

Pal-Arinsal perdrà el 30% de la neu
L’objecte del treball, que porta per títol Modeling climate change effects on winter ski tourism in Andorra i que s’ha publicat a Climate Research, ha estat l’avaluació de l’impacte en tres de les estacions d’esquí andorranes: GrandValira, Pal-Arinsal i Arcalís. La que patiria una situació més crítica és la de Pal-Arinsal, que en el pitjor dels escenaris, a finals de segle XXI, hauria de tancar i no podria funcionar ni tan sols amb neu artificial. GrandValira i Arcalís continuarien amb la seva activitat, però amb una temporada més curta.

L’augment de la temperatura en 2ºC és un escenari més que probable, segons l’IPCC, i en els pitjor dels casos podria augmentar en 4ºC. Si l’augment fos de 2ºC, l’estació de Pal-Arinsal, a la cota de neu a 1900 metres, perdria en pocs anys el 30% de la neu natural i un 25% de l’artificial. Si la pujada de temperatures fos de 4ºC, la pèrdua en aquesta cota seria pràcticament total. Aquesta mateixa pista, amb un augment de temperatura de 2ºC però en cotes de neu a 2300 metres, no perdria neu natural. Tanmateix, perdria un 3% de neu natural si la temperatura global augmentés 4ºC.

Si la temperatura augmenta 2ºC, la pista d’Arcalís patiria menys que la de Pal Arinsal, perquè la cota més baixa amb què compta és de 2100 metres, on la pèrdua de neu natural seria del 3%. En un escenari en què la temperatura augmentés 4ºC, Arcalís perdria el 27% de volum de neu natural i el 25% de la neu artificial.

A GrandValira, amb cotes de 2150 metres i 2450 metres, si la temperatura global augmentés 4ºC, només a la cota de 2150 metres la disminució del volum de neu natural seria del 17% i la de neu artificial, del 14%.

Andorra compta actualment amb una població de 75.000 habitants i rep uns 8 milions de turistes cada any, sobretot a la temporada d’hivern. El turisme de neu és una de les seves principals fonts d’ingressos. En els pitjors escenaris plantejats pels investigadors, les pèrdues econòmiques podrien arribar als 50 milions d’euros.

Neu artificial insuficient
Segons afirma Martí Rosas, “si la temperatura global augmenta 4ºC, els canons de neu artificial difícilment podran mantenir la temporada d’esquí a les cotes menys altes. En un entorn altament depenent d’un sector econòmic com aquest i a mida que ens acostem a l’escenari previst, es podria donar la possibilitat que per tal de mantenir els beneficis econòmics, les estacions d’esquí andorranes utilitzessin aigua dels aqüífers del seu territori per alimentar les màquines que fabriquen neu artificial a l’hivern i que no n’hi hagués suficient per abastir als mateixos andorrans”, explica l’investigador.

Per la seva part, Marc Pons diu que “és molt important analitzar la capacitat de les estacions per compensar la variabilitat climàtica amb producció de neu artificial. Les estacions d’esquí han invertit molts recursos en aquestes infraestructures. De fet, en el cas d’Andorra, aproximadament el 50% de les àrees d’esquí produeix neu artificial”.

Competitivitat als Pirineus
L’estudi de Marc Pons, Martí Rosas i Bàrbara Sureda s’emmarca en un projecte de recerca de la Comunitat de Treball dels Pirineus que avalua els efectes del canvi climàtic sobre les regions muntanyoses, considerades especialment vulnerables per la comunitat científica.

Així, Pons creu que “la ràpida disminució de les glaceres, els canvis en la quantitat i en la freqüència de les nevades i les variacions en els nivells i la distribució de la biodiversitat són exemples que demostren l’alta sensibilitat d’aquests sistemes muntanyosos”. L’investigador inclou els resultats d’aquest treball en la tesis doctoral que està elaborant, Avaluació dels impactes del canvi climàtic a Andorra i de les possibles estratègies d'adaptació, en la qual fa una anàlisi més àmplia de la qüestió.

Actualment els investigadors estan ampliant l’estudi a tota la serralada dels Pirineus per avaluar el grau de vulnerabilitat de les diferents estacions d’esquí. Paradoxalment, el que en l’àmbit local pot resultar perjudicial per a algunes estacions d’esquí, podria representar un avantatge competitiu, a escala regional, per a altres estacions del Pirineu a l’hora d’absorbir els turistes d’altres dominis esquiables més vulnerables.