•Notícia
Compartir
Investigadors del CREB participen en la caracterització de patologies cardíaques de la malaltia Hutchinson-Gilford
Investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC han participat, amb la col·laboració de l’Institut de Ciències Cardiovasculars de Catalunya (ICCC), en un estudi del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) sobre la malaltia Hutchinson-Gilford. Concretament, han detectat i quantificat les anomalies en la dinàmica d’alliberament de calci de les cèl·lules cardíaques.
24/02/2017
Un estudi sobre la malaltia Hutchinson-Gilford (HGPS), coordinat pel Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) i en el que participen investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) vol contribuir en la detecció d’anomalies en el cor de pacients afectats amb aquesta patologia. L’estudi, publicat recentment a la revista científica nord-americana The Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) pretén ser l’obertura de noves línies d’investigació per al desenvolupament de teràpies que puguin corregir els defectes que caracteritzen la malaltia.
Raúl Benítez, membre del CREB —que forma part del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC)— i investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica de la UPC, i el doctorand i professor associat del mateix Departament, Àlex Vallmitjana, ambdós vinculats a l'Escola d'Enginyeria Barcelona Est (EEBE), s’han encarregat de la detecció de patrons irregulars en l’alliberament de calci de les cèl·lules cardíaques a partir de l’anàlisi d’imatges de microscòpia de fluorescència. Amb ells, també hi ha col·laborat l’investigador Leif Hove-Madsen, de l’Institut de Ciències Cardiovascular de Catalunya (ICCC).
Tal com explica Benítez, “el calci és un ió rellevant en el funcionament del cor, perquè és el responsable de l’acoblament electromecànic a través d’un mecanisme conegut d’excitació-contracció” i, per tant, l’estudi d’aquest element químic és clau de cara a detectar anomalies en malalties cardíaques. Gràcies a aquest fet, han pogut detectar patrons de comportament anòmals a partir de diferents indicadors com, per exemple, en la morfologia del senyal electrocardiogràfic, en la presència més gran de fenòmens d’arítmia ventricular, en les alteracions en la connectivitat del teixit cardíac o en la dinàmica del calci intracel·lular.
A l’estudi es demostra, per primera vegada, la presència d’alteracions cardíaques similars en 15 pacients de HGPS. Es tracta d’un desenvolupament progressiu d’anomalies d’electrocardiograma que semblen estar relacionades amb un major risc de patir arítmies i inclús provocar la mort prematura.
Aquesta patologia, encara avui incurable, afecta indistintament a nens i nenes que, als 18 mesos i malgrat haver tingut un desenvolupament fetal normal i haver nascut amb un aspecte totalment saludable, comencen a manifestar símptomes de vellesa prematura.
Raúl Benítez, membre del CREB —que forma part del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC)— i investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica de la UPC, i el doctorand i professor associat del mateix Departament, Àlex Vallmitjana, ambdós vinculats a l'Escola d'Enginyeria Barcelona Est (EEBE), s’han encarregat de la detecció de patrons irregulars en l’alliberament de calci de les cèl·lules cardíaques a partir de l’anàlisi d’imatges de microscòpia de fluorescència. Amb ells, també hi ha col·laborat l’investigador Leif Hove-Madsen, de l’Institut de Ciències Cardiovascular de Catalunya (ICCC).
Tal com explica Benítez, “el calci és un ió rellevant en el funcionament del cor, perquè és el responsable de l’acoblament electromecànic a través d’un mecanisme conegut d’excitació-contracció” i, per tant, l’estudi d’aquest element químic és clau de cara a detectar anomalies en malalties cardíaques. Gràcies a aquest fet, han pogut detectar patrons de comportament anòmals a partir de diferents indicadors com, per exemple, en la morfologia del senyal electrocardiogràfic, en la presència més gran de fenòmens d’arítmia ventricular, en les alteracions en la connectivitat del teixit cardíac o en la dinàmica del calci intracel·lular. A l’estudi es demostra, per primera vegada, la presència d’alteracions cardíaques similars en 15 pacients de HGPS. Es tracta d’un desenvolupament progressiu d’anomalies d’electrocardiograma que semblen estar relacionades amb un major risc de patir arítmies i inclús provocar la mort prematura.
Sobre la malaltia
A principis del segle XX Jonathan Hutchinson i Hastings Gilford van donar nom i també explicació a una patologia fins llavors inexplicable. També coneguda com a progèria, la Hutchinson-Gilford (HPGS) és una malaltia genètica rara —només es dóna en un cas d’entre cada 21 milions de naixements— causada per una mutació en el gen LMNA que provoca un envelliment accelerat i precoç en nadons. Aquesta patologia, encara avui incurable, afecta indistintament a nens i nenes que, als 18 mesos i malgrat haver tingut un desenvolupament fetal normal i haver nascut amb un aspecte totalment saludable, comencen a manifestar símptomes de vellesa prematura.
Segueix-nos a Twitter
