•Notícia
Compartir
Ha rebut el 17è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària del Consell Social de la UPC
Jaume Rosell: 'El professorat ha d’ensenyar a tenir criteri'
Jaume Rosell Colomina, professor d’història de la composició a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), ha rebut el 17è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària, convocat pel Consell Social de la UPC, per la seva trajectòria docent. Des de sempre ha contribuït a la reflexió sobre el paper de la tècnica en l’arquitectura, a partir de la seva passió divulgadora d’explicar l’arquitectura i la construcció com un tot dins de la història.
03/06/2014
Des del 1978 que va començar com a professor associat fins avui, com a professor titular, quins són els canvis més importants que ha viscut?
La dècada dels setanta era complicada, quasi vivíem en una caserna militar. Al llarg dels anys tot ha anat evolucionant. Potser un moment clau va ser la dècada dels vuitanta amb l’entrada de les dones a l’Escola. Això va ocasionar que augmentés el nivell científic i que es provoquessin transformacions en concordança amb els canvis socials que es percebien al carrer.
Què aporta la història als futurs enginyers i arquitectes?
Una visió de globalitat que els fa entendre millor la totalitat d’una obra arquitectònica. La història t’ensenya que les construccions estan lligades a la vida i això en proporciona una visió més àmplia i enriquidora. Al cap i a la fi, la història i el coneixement ens han d’ajudar a entendre el món en què vivim.
Moment complicat per entendre el món. Què hem d’aprendre d’aquesta època?
Hem de mirar l’entorn i plantejar-nos què hem fet malament. I, sobretot, no resignar-se, perquè la crisi també ens ha ensenyat altres cares, com ara la solidaritat. N’hem de treure profit i renovar tot allò que ha quedat obsolet i no ens serveix com a persones.
I a nivell acadèmic, queda molt per renovar?
S’han millorat moltes coses; tot i així, ens resta molt camí per recórrer. La universitat és una gran maquinària i, a voltes, costa fer canvis, però sempre arriben. La UPC són els edificis i les persones; de manera que entre tots podem aconseguir canviar el rumb. Renunciar a coses innecessàries per atendre les necessàries. Estic segur que serà així i aquesta, per a mi, és la notícia positiva.
Sempre ha obtingut una bona nota dels seus estudiants. Com ho ha aconseguit?
Els anglesos en diuen “posar-se a les sabates dels altres”. Darrere de cada estudiant hi ha una persona i l’aprenentatge és cosa de dos. A mi em toca obrir camins i els alumnes els han de recórrer per poder créixer. Com a professor no puc demostrar veritats absolutes, cadascú ha de cercar la seva veritat. Sóc una persona assequible i intento ser al seu costat per ajudar-los en tot el que puc, però la meva missió bàsica és ensenyar-los a tenir criteri.
El jurat del Premi a la Qualitat en la Docència ha argumentat, entre altres coses, que és un bon docent i un bon comunicador, i que es dedica als estudiants.
És curiós, no negaré que em sento feliç pel premi, perquè la gent del meu entorn està molt contenta. Però jo he estat i sóc afortunat, ja que m’he dedicat al que m’apassiona i comparteixo el temps amb uns grans companys de departament i amb uns alumnes excel·lents. Què puc demanar més? He tingut la sort d’ensenyar, de donar el que podia donar i això em fa estar en pau amb mi mateix. Cada dia trobo que és nou quan entro a classe. Després de 40 anys, sembla que hauria d’estar avorrit i no és així. Cada dia trobo una motivació nova.
La dècada dels setanta era complicada, quasi vivíem en una caserna militar. Al llarg dels anys tot ha anat evolucionant. Potser un moment clau va ser la dècada dels vuitanta amb l’entrada de les dones a l’Escola. Això va ocasionar que augmentés el nivell científic i que es provoquessin transformacions en concordança amb els canvis socials que es percebien al carrer.
Què aporta la història als futurs enginyers i arquitectes?
Una visió de globalitat que els fa entendre millor la totalitat d’una obra arquitectònica. La història t’ensenya que les construccions estan lligades a la vida i això en proporciona una visió més àmplia i enriquidora. Al cap i a la fi, la història i el coneixement ens han d’ajudar a entendre el món en què vivim.
Moment complicat per entendre el món. Què hem d’aprendre d’aquesta època?
Hem de mirar l’entorn i plantejar-nos què hem fet malament. I, sobretot, no resignar-se, perquè la crisi també ens ha ensenyat altres cares, com ara la solidaritat. N’hem de treure profit i renovar tot allò que ha quedat obsolet i no ens serveix com a persones.
I a nivell acadèmic, queda molt per renovar?
S’han millorat moltes coses; tot i així, ens resta molt camí per recórrer. La universitat és una gran maquinària i, a voltes, costa fer canvis, però sempre arriben. La UPC són els edificis i les persones; de manera que entre tots podem aconseguir canviar el rumb. Renunciar a coses innecessàries per atendre les necessàries. Estic segur que serà així i aquesta, per a mi, és la notícia positiva.
Sempre ha obtingut una bona nota dels seus estudiants. Com ho ha aconseguit?
Els anglesos en diuen “posar-se a les sabates dels altres”. Darrere de cada estudiant hi ha una persona i l’aprenentatge és cosa de dos. A mi em toca obrir camins i els alumnes els han de recórrer per poder créixer. Com a professor no puc demostrar veritats absolutes, cadascú ha de cercar la seva veritat. Sóc una persona assequible i intento ser al seu costat per ajudar-los en tot el que puc, però la meva missió bàsica és ensenyar-los a tenir criteri.
El jurat del Premi a la Qualitat en la Docència ha argumentat, entre altres coses, que és un bon docent i un bon comunicador, i que es dedica als estudiants.
És curiós, no negaré que em sento feliç pel premi, perquè la gent del meu entorn està molt contenta. Però jo he estat i sóc afortunat, ja que m’he dedicat al que m’apassiona i comparteixo el temps amb uns grans companys de departament i amb uns alumnes excel·lents. Què puc demanar més? He tingut la sort d’ensenyar, de donar el que podia donar i això em fa estar en pau amb mi mateix. Cada dia trobo que és nou quan entro a classe. Després de 40 anys, sembla que hauria d’estar avorrit i no és així. Cada dia trobo una motivació nova.
Jaume Rosell, 40 anys fomentant l’esperit crític
E
l professor Jaume Rosell, del Departament de Composició Arquitectònica a l'EPSEB, és aparellador (1966), llicenciat en Història Contemporània (1981) i doctor en Arquitectura (1996). Nascut a Tremp, es va decantar per estudiar edificació, aconsellat pel seu pare, tot i que ell preferia l’arquitectura. En plena transició va ser director del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, un moment en què la renovació no era gaire ben vista, així que va decidir dedicar-se a les seves passions: la recerca i la docència.
Durant quasi 40 anys ha impartit classes a estudiants de grau, màster i doctorat. Assegura que per les seves classes han passat més de 7.000 estudiants, amb alguns dels quals encara manté contacte; d’altres l’aturen i el saluden pel carrer. Amb una memòria prodigiosa, es recorda de la majoria d’ells. Ha volgut transmetre’ls la capacitat de crítica i autocrítica, i de trobar els propis criteris per treure, en cada moment, el millor partit de les seves capacitats.
A més de Jaume Rosell, el Consell Social de la UPC ha guardonat també amb el 17è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària el grau en Enginyeria de Sistemes TIC, una iniciativa docent de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM).
l professor Jaume Rosell, del Departament de Composició Arquitectònica a l'EPSEB, és aparellador (1966), llicenciat en Història Contemporània (1981) i doctor en Arquitectura (1996). Nascut a Tremp, es va decantar per estudiar edificació, aconsellat pel seu pare, tot i que ell preferia l’arquitectura. En plena transició va ser director del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, un moment en què la renovació no era gaire ben vista, així que va decidir dedicar-se a les seves passions: la recerca i la docència.Durant quasi 40 anys ha impartit classes a estudiants de grau, màster i doctorat. Assegura que per les seves classes han passat més de 7.000 estudiants, amb alguns dels quals encara manté contacte; d’altres l’aturen i el saluden pel carrer. Amb una memòria prodigiosa, es recorda de la majoria d’ells. Ha volgut transmetre’ls la capacitat de crítica i autocrítica, i de trobar els propis criteris per treure, en cada moment, el millor partit de les seves capacitats.
A més de Jaume Rosell, el Consell Social de la UPC ha guardonat també amb el 17è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària el grau en Enginyeria de Sistemes TIC, una iniciativa docent de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM).
Segueix-nos a Twitter
