•Notícia
Compartir
Ha pres possessió del càrrec el 13 de desembre
Jordi Ros, director de l'ETSAB
L’arquitecte i professor Jordi Ros ha estat nomenat director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), el 13 de desembre, pels propers quatre anys. Jordi Ros pren el relleu, amb un mandat previst per a quatre anys, a l'arquitecte i doctor Ferran Segarra, que ha dirigit el centre docent des del març de 2008.
13/12/2013
El professor Jordi Ros, del Departament de Projectes Arquitectònics, ha estat nomenat director de l'ETSAB el 13 de desembre, després de ser escollit en el càrrec en les eleccions del 3 desembre. Jordi Ros va obtenir el 66,67% dels vots emesos en la segona volta i es va imposar al professor Alfred Linares, del mateix departament i que va aconseguir el 33,33% dels vots.
Jordi Ros va obtenir 33,38% del Personal Docent i Investigador amb vinculació permanent (PDI-A); el 8,96% del Personal Docent i Investigador associat, en formació, doctors i no doctors (PDI-B); el 4,92% del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el 19,41% de l’estudiantat. El nou director de l'ETSAB pren el relleu, amb un mandat previst per a quatre anys, a l'arquitecte i doctor Ferran Segarra, que ha dirigit el centre docent des del març de 2008.
Durant la campanya electoral, Ros ha apostat per mantenir el suport a la creació de l’Àmbit d’Arquitectura com a estructura acadèmica per guanyar en gestió, eficiència i coordinació entre els centres i departaments que en formen part, tant pel que fa a les titulacions com als recursos per a la contractació i la recerca.
Quant als estudis de grau, Ros subratlla que a l’Escola li cal construir un discurs més transversal que li permeti explicar millor, curs per curs, els seus objectius acadèmics, tant pel que fa al grau com al nou mapa de màsters públics. Una transversalitat que hauria de quedar reflectida, segons ha dit, en el nou Pla Director de l’Escola, en actual fase de redacció.
També destacat la necessitat estratègica de fomentar l’Escola de Postgrau i de Doctorat per fer front a la situació actual d’estancament del sector immobiliari i altres factors que estan afectant a la professió en el context actual. En aquest sentit, subratllat que l’atractiu de la marca Barcelona i, en particular, el reconeixement internacional de l’ETSAB poden ser el motor de l’estudiantat estranger, al qual se l’ha d’oferir uns màsters d’especialització consistents, i de l’estudiantat local, que veu en la formació continuada noves expectatives professionals i de recerca.
Jordi Ros proposa també en el seu programa electoral la possibilitat que el professorat passi estades a l’estranger per establir convenis de col·laboració acadèmica amb altres escoles i fomentar la internacionalització de l’ETSAB. En definitiva, Ros insisteix en la nova projecció social de la figura de l’arquitecte i en la projecció de l’Escola cap a l’exterior com a centre d’excel·lència docent i de reconeixement internacional.
Jordi Ros va obtenir 33,38% del Personal Docent i Investigador amb vinculació permanent (PDI-A); el 8,96% del Personal Docent i Investigador associat, en formació, doctors i no doctors (PDI-B); el 4,92% del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el 19,41% de l’estudiantat. El nou director de l'ETSAB pren el relleu, amb un mandat previst per a quatre anys, a l'arquitecte i doctor Ferran Segarra, que ha dirigit el centre docent des del març de 2008.
Durant la campanya electoral, Ros ha apostat per mantenir el suport a la creació de l’Àmbit d’Arquitectura com a estructura acadèmica per guanyar en gestió, eficiència i coordinació entre els centres i departaments que en formen part, tant pel que fa a les titulacions com als recursos per a la contractació i la recerca.
Quant als estudis de grau, Ros subratlla que a l’Escola li cal construir un discurs més transversal que li permeti explicar millor, curs per curs, els seus objectius acadèmics, tant pel que fa al grau com al nou mapa de màsters públics. Una transversalitat que hauria de quedar reflectida, segons ha dit, en el nou Pla Director de l’Escola, en actual fase de redacció.
També destacat la necessitat estratègica de fomentar l’Escola de Postgrau i de Doctorat per fer front a la situació actual d’estancament del sector immobiliari i altres factors que estan afectant a la professió en el context actual. En aquest sentit, subratllat que l’atractiu de la marca Barcelona i, en particular, el reconeixement internacional de l’ETSAB poden ser el motor de l’estudiantat estranger, al qual se l’ha d’oferir uns màsters d’especialització consistents, i de l’estudiantat local, que veu en la formació continuada noves expectatives professionals i de recerca.
Jordi Ros proposa també en el seu programa electoral la possibilitat que el professorat passi estades a l’estranger per establir convenis de col·laboració acadèmica amb altres escoles i fomentar la internacionalització de l’ETSAB. En definitiva, Ros insisteix en la nova projecció social de la figura de l’arquitecte i en la projecció de l’Escola cap a l’exterior com a centre d’excel·lència docent i de reconeixement internacional.
Biografia
Arquitecte per la UPC, Jordi Ros és, des de 1983, professor de l’ETSAB, centre en el qual ha exercit el càrrec de sotsdirector en diverses ocasions durant el període 1989-2008. Actualment és responsable en aquesta Escola d’un Taller de Projectes de 5è curs i de Projecte Fi de Carrera, des de 1999.
També ha estat cap de la Secció de Barcelona del Departament de Projectes Arquitectònics (1996-1999), professor convidat a la North East London Polytechnic (1991), de Londres, i professor de l’International Laboratory of Architecture and Urban Design (1985), amb presència a diversos països. Així mateix, ha estat investigador visitant a la London Metropolitan Architecture (2009), també de Londres, i al Departament d’Arquitectura de l’Ilinois Institute de Chicago (2007).
Col·labora en la Revista DPA, editada pel Departament de Projectes Arquitectònics, des de 1996.
També ha estat cap de la Secció de Barcelona del Departament de Projectes Arquitectònics (1996-1999), professor convidat a la North East London Polytechnic (1991), de Londres, i professor de l’International Laboratory of Architecture and Urban Design (1985), amb presència a diversos països. Així mateix, ha estat investigador visitant a la London Metropolitan Architecture (2009), també de Londres, i al Departament d’Arquitectura de l’Ilinois Institute de Chicago (2007).
Col·labora en la Revista DPA, editada pel Departament de Projectes Arquitectònics, des de 1996.
Sobre l’ETSAB
L'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC és una escola centenària que ha format milers de professionals arquitectes en les especialitats de projectes, urbanisme i edificació. Arquitectes de renom com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, mestres del modernisme, es van formar en aquest centre, quan era l'Escola de Mestres d'Obres de Barcelona (de 1850 a 1870).
L’ETSAB forma els futurs arquitectes a través de tècniques artístiques i humanístiques. Els coneixements s’imparteixen de forma interrelacionada, ja que els coneixements en projectes, urbanisme, teoria i tecnologia, paisatgisme i disseny són matèries imprescindibles per projectar i construir edificis.
La docència
L’ETSAB, que imparteix el Grau en Arquitectura, ofereix una formació generalista, però amb voluntat de donar resposta a la demanda d’especialització de la professió, que presenta diverses variants. En aquest sentit, l’ETSAB també ofereix set màsters universitaris: en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (avaluació energètica de l’arquitectura i de les estructures urbanes); en Gestió i Valoració Urbana (planificació i gestió urbana i del territori); en Paisatgisme (anàlisi, planificació, projecció, i gestió del paisatge); en Tecnologia a l’Arquitectura (recerca, innovació tecnològica i formació de personal científic en l’àmbit de la construcció); en Teoria i Història de l’Arquitectura (aprofundiment en l’arquitectura urbana i les arts plàstiques); en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (aprofundiment de la relació dialèctica entre el pensament i l’acció en relació al projecte d’arquitectura) i en Urbanisme (afronta els reptes de l’urbanisme contemporani en la formació de personal investigador altament qualificats).
Entre els més de 300 professors de l’ETSAB, hi ha prestigiosos professionals que han contribuït a donar a Barcelona el renom internacional que actualment té en l'àmbit de l'arquitectura. Alguns dels professionals que hi han passat són, entre d’altres, Josep Lluís Sert, un dels més destacats de l’anomenada segona generació d’arquitectes contemporanis; Oriol Bohigas, un dels artífex del projecte per a la ciutat olímpica de Barcelona 92, autor d’edificis a la vil•la olímpica de Barcelona, medalla d’or de l’arquitectura i diversos premis FAD; Federico Correa, autor de la remodelació de l’Estadi Olímpic de Barcelona, entre d’altres obres; o Óscar Tusquets, dissenyador i pintor, autor de la remodelació del Palau de la Música de Barcelona i d’un complex residencial al Japó, entre d’altres, així com guanyador de diversos premis FAD i Premi Nacional de Disseny.
També s’han format a l’ETSAB, entre d’altres, els arquitectes Helio Piñón, autor, entre d’altres obres, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i actual professor de l’Escola; Manuel Solà Morales, que va intervenir activament en la remodelació urbanística de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, i autor de la remodelació del front marítim de la ciutat, el Moll de la Fusta; Jordi Garcés, autor de la remodelació i ampliació del Museu Picasso i del Museu de la Ciència de Barcelona, entre d’altres; i José Luis Mateo, autor del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona de l’espai del Fòrum 2004, entre d’altres obres.
Actualment, l'Escola manté convenis de cooperació educativa amb més de 800 despatxos professionals, empreses i institucions. Això fa possible que al llarg d'un curs, més de mil estudiants puguin realitzar pràctiques remunerades, de manera que adquireixen experiència en el camp professional.
Centres i laboratoris de recerca
L’ETSAB compta amb centres i laboratoris que desenvolupen recerca en arquitectura i urbanisme: el Centre de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya (CDPAC), el Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV), el Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat (LMVC), el Laboratori de Tècniques Gràfiques Arquitectòniques (LTGA) i el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB).
Arxiu gràfic digital de l’ETSAB
Un dels atractius de l’ETSAB és l’arxiu gràfic, amb 15.000 documents, dels quals de moment se n'han catalogat i digitalitzat un miler per fer-los accessibles a través d'Internet. Aquest Arxiu conté treballs d'estudiants i projectes d'arquitectura generats al llarg de més de 150 anys d'activitat docent. Entre els documents més destacats s'inclouen els treballs realitzats a l'Escola per Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Rafel Masó, i d'altres arquitectes més actuals que també han fet els estudis a l'ETSAB, com Albert Viaplana o Enric Miralles.
És el primer arxiu digital arquitectònic d'aquestes característiques a Catalunya i a tot Espanya, ja que permet la consulta no només de la fitxa, sinó també de la imatge de cada projecte catalogat.
Càtedra Gaudí
L’Escola també és la seu i part integrant de la Càtedra Gaudí, un centre de documentació i recerca del qual forma part l'Escola i que se centra en la figura de l'arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet i el seu entorn modernista. El fons de la Càtedra també abasta els arquitectes, artistes, intel·lectuals i tècnics coetanis de Gaudí, inclosos en el període comprès entre el final del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
A més de nombroses peces originals de Gaudí, el fons de la Càtedra també recull el treball d’estudiosos relatius a l’arquitecte, així com les manifestacions socials, culturals i artístiques d’aquest període que permeten estudiar l’entorn on es va desenvolupar la seva obra. Per això, la Càtedra Gaudí vol ser un referent que proporciona material gràfic i documental amb més de mig segle d’antiguitat i que vetlla per la conservació i difusió del patrimoni de Gaudí.
L’ETSAB forma els futurs arquitectes a través de tècniques artístiques i humanístiques. Els coneixements s’imparteixen de forma interrelacionada, ja que els coneixements en projectes, urbanisme, teoria i tecnologia, paisatgisme i disseny són matèries imprescindibles per projectar i construir edificis.
La docència
L’ETSAB, que imparteix el Grau en Arquitectura, ofereix una formació generalista, però amb voluntat de donar resposta a la demanda d’especialització de la professió, que presenta diverses variants. En aquest sentit, l’ETSAB també ofereix set màsters universitaris: en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (avaluació energètica de l’arquitectura i de les estructures urbanes); en Gestió i Valoració Urbana (planificació i gestió urbana i del territori); en Paisatgisme (anàlisi, planificació, projecció, i gestió del paisatge); en Tecnologia a l’Arquitectura (recerca, innovació tecnològica i formació de personal científic en l’àmbit de la construcció); en Teoria i Història de l’Arquitectura (aprofundiment en l’arquitectura urbana i les arts plàstiques); en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (aprofundiment de la relació dialèctica entre el pensament i l’acció en relació al projecte d’arquitectura) i en Urbanisme (afronta els reptes de l’urbanisme contemporani en la formació de personal investigador altament qualificats).
Entre els més de 300 professors de l’ETSAB, hi ha prestigiosos professionals que han contribuït a donar a Barcelona el renom internacional que actualment té en l'àmbit de l'arquitectura. Alguns dels professionals que hi han passat són, entre d’altres, Josep Lluís Sert, un dels més destacats de l’anomenada segona generació d’arquitectes contemporanis; Oriol Bohigas, un dels artífex del projecte per a la ciutat olímpica de Barcelona 92, autor d’edificis a la vil•la olímpica de Barcelona, medalla d’or de l’arquitectura i diversos premis FAD; Federico Correa, autor de la remodelació de l’Estadi Olímpic de Barcelona, entre d’altres obres; o Óscar Tusquets, dissenyador i pintor, autor de la remodelació del Palau de la Música de Barcelona i d’un complex residencial al Japó, entre d’altres, així com guanyador de diversos premis FAD i Premi Nacional de Disseny.
També s’han format a l’ETSAB, entre d’altres, els arquitectes Helio Piñón, autor, entre d’altres obres, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i actual professor de l’Escola; Manuel Solà Morales, que va intervenir activament en la remodelació urbanística de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, i autor de la remodelació del front marítim de la ciutat, el Moll de la Fusta; Jordi Garcés, autor de la remodelació i ampliació del Museu Picasso i del Museu de la Ciència de Barcelona, entre d’altres; i José Luis Mateo, autor del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona de l’espai del Fòrum 2004, entre d’altres obres.
Actualment, l'Escola manté convenis de cooperació educativa amb més de 800 despatxos professionals, empreses i institucions. Això fa possible que al llarg d'un curs, més de mil estudiants puguin realitzar pràctiques remunerades, de manera que adquireixen experiència en el camp professional.
Centres i laboratoris de recerca
L’ETSAB compta amb centres i laboratoris que desenvolupen recerca en arquitectura i urbanisme: el Centre de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya (CDPAC), el Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV), el Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat (LMVC), el Laboratori de Tècniques Gràfiques Arquitectòniques (LTGA) i el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB).
Arxiu gràfic digital de l’ETSAB
Un dels atractius de l’ETSAB és l’arxiu gràfic, amb 15.000 documents, dels quals de moment se n'han catalogat i digitalitzat un miler per fer-los accessibles a través d'Internet. Aquest Arxiu conté treballs d'estudiants i projectes d'arquitectura generats al llarg de més de 150 anys d'activitat docent. Entre els documents més destacats s'inclouen els treballs realitzats a l'Escola per Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Rafel Masó, i d'altres arquitectes més actuals que també han fet els estudis a l'ETSAB, com Albert Viaplana o Enric Miralles.
És el primer arxiu digital arquitectònic d'aquestes característiques a Catalunya i a tot Espanya, ja que permet la consulta no només de la fitxa, sinó també de la imatge de cada projecte catalogat.
Càtedra Gaudí
L’Escola també és la seu i part integrant de la Càtedra Gaudí, un centre de documentació i recerca del qual forma part l'Escola i que se centra en la figura de l'arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet i el seu entorn modernista. El fons de la Càtedra també abasta els arquitectes, artistes, intel·lectuals i tècnics coetanis de Gaudí, inclosos en el període comprès entre el final del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
A més de nombroses peces originals de Gaudí, el fons de la Càtedra també recull el treball d’estudiosos relatius a l’arquitecte, així com les manifestacions socials, culturals i artístiques d’aquest període que permeten estudiar l’entorn on es va desenvolupar la seva obra. Per això, la Càtedra Gaudí vol ser un referent que proporciona material gràfic i documental amb més de mig segle d’antiguitat i que vetlla per la conservació i difusió del patrimoni de Gaudí.
+ informació:
Web de la candidatura
Web de la candidatura
Segueix-nos a Twitter
