•Notícia

L’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB),  de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), celebra les noces d’or i, per commemorar-ho, el 6 de novembre ha tingut lloc una jornada amb conferències i una taula rodona en què s'ha rememorarat la situació i el context de Barcelona en el moment en que es va iniciar el projecte a l’avinguda Diagonal de Barcelona, les diferents ubicacions que ha tingut l’Escola al llarg de la seva història, l'encàrrec i desenvolupament del projecte per part de l’arquitecte Robert Terradas, així com la singularitat de l'edifici des d'un punt de vista arquitectònic.

La jornada ha començat a les 12 hores, a la sala d'actes, a càrrec de Neus Cónsul, directora de l’ETSEIB, que ha donat la benvinguda i ha presentat l’acte,  clausurat al migdia pel rector de la UPC, Enric Fossas.

Les conferències commemoratives han anat a càrrec de Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona, que ha impartit la conferència L’origen de la ciutat universitària; del professor Guillermo Lusa, que durant uns anys ha dirigit el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica ‘Francesc Santponç i Roca’ de l’escola i que ha parlat sobre El nou edifici de l’ETSEIB. Antecedents i primers passos (1922-1959); i de Robert Brufau, professor del Departament d’Estructures a l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), que ha explicat La singularitat de l’estructura de l’edifici ETSEIB.

A les 13.15 hores, Josep Parcerisa, vicerector de l'Àrea d'Arquitectura i professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha moderat una taula rodona que ha comptat amb les intervencions de Robert i Esteve Terradas, fills de l’arquitecte autor de l’obra, i un d’ells professor del Departament de Projectes Arquitectònics a l’ETSAB, i Helio Piñón, arquitecte i doctor en arquitectura, catedràtic de Projectes d'Arquitectura i professor a l’ETSAB.

En finalitzar la taula rodona, s’ha inaugurat l’exposició 1964-2014: 50 anys de l’edifici de l’ETSEIB, que restarà oberta fins a finals de desembre. A través de panells explicatius, fotografies i plànols arquitectònics, la mostra dóna a conèixer l’arquitectura de l’edifici i la situa en el context de l’època en què es va projectar, el 1959, i construir (entre aquest any i el 1964). Obra de l’arquitecte Robert Terradas i Via, l’ETSEIB forma part del conjunt d’edificis que, a partir dels anys 50, van anar reintroduint a la ciutat de Barcelona l’arquitectura racionalista que s’estava realitzant a la resta d’Europa i Nord-Amèrica, i en aquest sentit va significar tota una novetat.

Aquest edifici va ser un dels primers que es va construir a la Ciutat Universitària, després de les facultats de Farmàcia i de Dret, i de l’Escola d’Estudis Empresarials. Formava part de l’anomenat grup tècnic-artístic, juntament amb les seus que albergaven els estudis d’Arquitectura, Aparelladors i Belles Arts. La seva construcció, realitzada amb noves tècniques i materials, i una nova forma de composició dels volums, va trencar amb el panorama gris que havia suposat la postguerra i l’aïllament del règim franquista.

Organitzat en diferents blocs, l’edifici de l’ETSEIB destaca pel cos central format per dues torres bessones d’onze plantes, d’estructura metàl·lica, col·locades de forma perpendicular a l’avinguda Diagonal. Aquestes torres estan suavitzades per l’horitzontalitat del bloc de direcció i administració que fa de façana. La marquesina d’accés a l’edifici des de l’avinguda Diagonal és, des del punt de vista arquitectònic, un dels elements singulars, tant per la seva solució estructural com per les seves característiques i usos, que li confereixen una entitat pròpia: es tracta d’un espai habitualment ocupat, que fa d’entrada a l’edifici, alhora que forma part de la pròpia avinguda Diagonal. (A la imatge de la dreta, croquis de l'edifici que va realitzar l'arquitecte Robert Terradas)
 
Una de les parts de l’edifici a les quals el projecte va dedicar una atenció especial i una de les principals novetats de la nova escola, va ser el laboratori Nuclear, que contenia el que va ser el primer reactor de l’Estat espanyol, l’Argos, que va funcionar des del 1962 fins al 1977 i que va ser desmantellat l’any 1992. En el seu emplaçament es va construir posteriorment l’edifici departamental C’, un conjunt de petites edificacions que configuren l’alçat del carrer Pau Gargallo, el qual acull la seu del Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE), així com laboratoris, tallers i departaments.

Robert Terradas i Via (Barcelona, 1916-1976) va ser director durant vuit anys i mig de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Des 1961 fins al 1967 va ser designat conseller nacional d’Educació. El 1969 va ser nomenat vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona i vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec que va exercir durant dos anys.

Entre les obres més destacades de l’arquitecte destaquen el Reial Club de Golf del Prat, un edifici d’habitatges al carrer Rosselló de Barcelona, la torre de control de l’aeroport de Barcelona i el Col·legi de Metges de Barcelona, entre moltes d’altres.