•Notícia

Amb el seves fotografies, el professor de la UPC Manel Soria s’han convertit en tota una celebritat en l’àmbit de la fotografia a Internet. El seu treball fotogràfic del cel a les nits integrat al paisatge de la Terra no deixa ningú indiferent. Experts, científics i aficionats a la fotografia lloen la seva tècnica, la seva sensibilitat i el seva acció divulgadora. Fins i tot la NASA li ha publicat alguna fotografia. Ara, en el marc de les activitats de la Setmana Mundial de l’Espai que se celebra a tot el món, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) exposa un conjunt de 16 fotografies acompanyades amb texts del mateix Soria. L’exposició és oberta a tothom i es podrà visitar fins el dia 10 d’octubre.

Quants de nosaltres hem vist mai el cel estrellat, presidit per la Via Làctia o la llum Zodiacal? I una aurora boreal? I el color de les estrelles o el raig verd al mar? I la llum celística? Ara, Manel Soria, fotògraf i professor del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, a l'ETSEIAT, ens ensenya tots aquest fenòmens celestes integrats en el paisatge nocturn de la Terra, en un conjunt de fotografies plenes d’art, sensibilitat i màgia, on la mitologia, la ciència, la música i la literatura li serveixen a l’artista per recordar-nos cóm és cel de nit, i per denunciar, també, els alts nivells de contaminació lluminosa que no ens deixen gaudir-lo.

Manel Soria ha viatjat arreu del món amb la seva càmera i ha passats nits senceres a paratges perduts d’Islàndia, Xile, Catalunya, les illes Canàries, Andalusia, Menorca, els Pirineus, Girona i Aragó per captar i integrar la bellesa del cel nocturn amb el paisatge de la Terra, aconseguit així a les seves fotos escenaris sorprenents i efectes singulars i màgics, que semblen formar part d’un món de llegendes. Soria, a més, acompanya cada fotografia amb texts propis de divulgació científica, amb els que explica d’una manera molt entenedora els fenòmens celestes fotografiats, tot utilitzant referències científiques, literàries i mitològiques com ara Orió, Aristòtil, Gal·lileu, Newton, Juli Verne, Kant, Hubble, o Neruda, i fins i tot musicals, com ara Mike Oldfield.

Cadascuna de les 16 fotografies que es poden veure a ‘La Terra és al cel’ estan protagonitzades per un fenomen celeste concret i totalment inserit al paisatge nocturn terrestre. Així, trobem ‘la rotació de la terra’ (Andalusia), ‘El raig verd’ (Xile), ‘l’Aurora, la de dits de rosa’ (Serra de l’Obac), ‘Llums verdes que ballen al cel’ (Islàndia), ‘La llum de la lluna’ (Pirineus), ‘El moviment dels planetes i l’elíptica’ (Pedraforca), ‘La llum zodiacal: una subtil claror del cel’ (Montsec), “El color de les estrelles damunt la mar’ (Menorca), ‘Una gran banda lluminosa al cel’ (La Cerdanya), ‘La celística’ (La Palma), ‘El retorn d’Orio’ (Vall del Tena, Osca), i ‘La Galàxia d’Andròmeda’.

Segons el mateix Manel Soria, “l’exposició integra la Terra i el cel. La Terra és al cosmos i la nit ens dóna una bona oportunitat per adonar-nos que les estrelles són part del paisatge que ens envolta”.

Manel Soria ha volgut reservar l’última part de la seva exposició per denunciar els alts nivells de contaminació lumínica que patim i que ens impedeix gaudir del cel. Per això, en un mateix plafó ha disposat fotografies realitzades amb el mateix temps d’exposició i d’obertura de diafragma però a indrets diferents, amb l’objectiu de mostrar l’evidència d’una excessiva i deficient orientació de la il•luminació a les ciutats. Per exemple, en una fotografia realitzada des de Menorca, es pot observar la il·luminació de la ciutat de Barcelona a l’horitzó. I en una altra fotografia realitzada al cel nocturn de Terrassa no es pot veure res, la imatge surt cremada degut a la contaminació lluminosa. “Aquest problema se solucionaria si a les ciutats s’il•luminés només orientant la llum cap el terra”, conclou Soria.