•Notícia

Els robots han entrat als quiròfans per quedar-s’hi i els investigadors Josep Amat, Alícia Casals i Manel Frigola volen aportar-hi el fruit de la seva recerca, amb el segell del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Els tres investigadors del CREB de la UPC han creat l’empresa Rob Surgical Systems.

L’spin-off també està participada per l’IBEC, centre de recerca vinculat a la Universitat. L'estació robòtica teleoperada que han dissenyat, anomenada Bitrack, els situa a l’avantguarda de la robòtica quirúrgica.

Les grans cicatrius i les lentes recuperacions després d’una cirurgia oberta cada cop són menys freqüents gràcies a l’ús de cirurgia laparoscòpica en moltes intervencions, una tècnica que es va introduir a la dècada de 1980. Aquesta tècnica consisteix a fer petites incisions per introduir dins del cos de la persona instrumental quirúrgic de mida reduïda, amb unes pinces especials, que el cirurgià mou mitjançant comandaments. També s’introdueix al cos una càmera minúscula i el metge observa en un monitor les imatges dels òrgans en què fa la intervenció.

La tècnica, també coneguda com a cirurgia mínimament invasiva, redueix les molèsties postoperatòries i accelera la recuperació. Tanmateix el metge o metgessa ha d’adaptar el moviment de la mà als comandaments, i guiar-se per una imatge en dues dimensions que sovint no té just al davant, la qual cosa li provoca fatiga muscular i dificulta l’operació.

Aquestes limitacions queden superades gràcies a les estacions robòtiques teleoperades com ara Bitrack. El cirurgià pot operar assegut en una cabina a la vora del pacient i veient còmodament l’interior del cos en tres dimensions. Els comandaments atorguen a la mà del cirurgià una total llibertat de moviments, els quals es traslladen als quatre braços robòtics que s’utilitzen habitualment, situats sobre el pacient. Tres dels braços posen en funcionament el material quirúrgic, mentre que el quart regeix els moviments de la càmera que permet seguir l’operació. Un dels grans avantatges de l’estació quirúrgica és que permet al cirurgià fer un canvi d’escala, ja que pot moure la mà alguns centímetres i que l’acció es traslladi automàticament a una incisió mil·limètrica.

El disseny de Bitrack és fruit de més de deu anys de treball dels investigadors, durant els quals han elaborat diversos prototips que tenen l’aval de la Clínica Mayo dels Estats Units, capdavantera en robòtica quirúrgica.

I és que les estacions robòtiques actuals són a l’abast de comptats centres mèdics, ja que el preu supera el milió de dòlars. A Espanya les estacions d’aquest tipus no arriben a la desena.

Bitrack té previst arribar al mercat amb un preu molt inferior. A més, ocupa menys espai al quiròfan i té un sistema d’adaptació al pacient assistit per ordinador que li permet una posada en marxa més ràpida. Els models actuals requereixen més de mitja hora perquè l’estació robòtica n’optimitzi el funcionament amb cada pacient, mentre que Bitrack aconsegueix fer-ho en uns minuts. Això beneficia el pacient, que necessita menys anestèsia,i el centre mèdic, ja que li permet fer més intervencions.

Bitrack ja està patentat al mercat internacional i l’empresa té com a objectiu prioritari tramitar les homologacions per comercialitzar material quirúrgic. És un procés costós, però Josep Amat explica que tenen una doble motivació: “D’una banda, tenim la necessitat de retornar als ciutadans els recursos que dediquen a la recerca i, a més, ens satisfà veure la cara del pacient quan s’adona que gràcies a la robòtica l’operació ha estat més lleugera i més fàcil.”