•Notícia

L’estudi Models de política d’habitatge municipal a Europa i Amèrica, encarregat pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) a l’equip de l’ETSAB, analitza instruments, estratègies i línies d’actuació que es posen en pràctica en altres països per resoldre problemes com l’accés a l’habitatge o la gestió del parc públic d’habitatge social. El motiu essencial de l’estudi ha estat conèixer millor com s’han conformat aquestes polítiques i mirar de trobar els elements extrapolables per al context de la ciutat de Barcelona. El treball ha servit per incorporar alguns d’aquests referents al nou Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2020 de l’Ajuntament de Barcelona que s’està tramitant.

Dirigit per la professora de l’ETSAB Pilar Garcia-Almirall, del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, el treball s’ha basat en l’estudi de casos a partir de l’anàlisi documental, i la informació s’ha obtingut a partir de la revisió de diverses fonts bibliogràfiques, documentals i estadístiques de sis ciutats. Així, tracta les ciutats d’Amsterdam, París i Berlín, amb un sistema corporativista, i les ciutats de Londres, a Europa, i Nova York i Bogotà al continent americà, totes tres amb sistemes lliberals. Aquests models de benestar estarien en contraposició amb el model mediterrani, en el qual s’inscriu la ciutat de Barcelona.

La investigació pren com a referència indicadors socioeconòmics i demogràfics, la tipologia d’ajuts públics i els organismes creats per l’administració i la societat civil per gestionar tots els temes relacionats amb l’habitatge. Identifica i analitza diferents models d’Estat del benestar amb una incidència en elements que conformen el mercat d’habitatge: l’estructura, la forma d’accés i el règim de tinença.

El treball, que descriu els aspectes forts que ofereix cadascuna de les ciutats analitzades, destaca les lliçons que es podrien aplicar a Barcelona per reforçar les polítiques d’habitatge. Un d’ells és potenciar entitats per diversificar els proveïdors d’habitatge assequible i el partenariat publicoprivat, per tal d’estimular el creixement de l’estoc i la qualitat de l’habitatge social. Un segon punt que cal explorar, segons l’estudi, és el de potenciar noves vies de finançament, de captació de fons per a l’habitatge de lloguer assequible. També proposa desplegar instruments que puguin exercir vies de control directe o indirecte dels preus o les rendes de mercat públic i privat. Igualment, planteja com a factor prioritari millorar els canals d’informació i reforçar els sistemes de seguiment i evolució del parc. Finalment, proposa incrementar la participació ciutadana en el disseny d’estratègies locals d’habitatge per tal que s’ajustin més a les necessitats reals de la població.

Les principals conclusions de l’estudi s’han publicat al número 20 de la publicació municipal Qüestions d’habitatge: Polítiques comparades d’habitatge del novembre passat Núm. 20. Polítiques comparades d'habitatge (Català). En la investigació també hi ha participat les doctorandes Lenimar Arends, Blanca Gutiérrez i Daniela Idrovo, així com i Gina Gleves, estudiant de màster de l’ETSAB.