•Notícia
Compartir
Es pot visitar fins al 5 d’abril
L’exposició ‘Imatges Vives’ mostra a la Universitat d’Alacant el patrimoni de les 21 universitats de la Xarxa Vives
El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) acull l’exposició ‘Imatges Vives’ sobre el patrimoni artístic, científic i documental de les 21 universitats de la Xarxa Vives, de la que forma part la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i que es pot veure fins al 5 d’abril.
13/03/2014
La mostra ‘Imatges Vives’, coordinada per la Universitat d’Alacant (UA), forma part del programa commemoratiu del XX aniversari de la Xarxa Vives i aplega una representació del patrimoni artístic, científic, documental de les universitats de la Xarxa, en 5 àmbits temàtics: arts plàstiques (pintura, escultura, dibuix, obra gràfica); documents i llibres; objectes; campus virtual, videocreacions i projeccions videogràfiques i, finalment, Espai Gaudí, en què ha participat la Càtedra Gaudí de la UPC. L’exposició es pot visitar fins al 5 d’abril a la sala El Cub del MUA (Carretera de San Vicente del Raspeig s/n, San Vicente del Raspeig, Alicante).
La mostra es va inaugurar el 24 de gener, en un acte dins el marc del XX aniversari. Va comptar amb la participació de Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona (UB) i comissària de l’exposició. La comissària considera que “la diversitat és un dels factors de pes de l’exposició ja que s’hi poden admirar fragments d’un passat que es remunta a sis segles, com ara els llibres exposats del segle XV, al costat d’una quantitat sorprenent d’obres de tecnologia avançada la virtut de les quals és la de saber connectar amb el públic amb llenguatges del tot actuals”.
Algunes peces de la mostra es presenten en format digital, mitjançant ordinadors i pantalles tàctils, d’altres, en canvi, es mostren dins de vitrines atès que es tracta de documents originals de gran vàlua, exemples eminents del ric i divers patrimoni universitari.
Entre les peces exposades hi ha obres de destacats artistes dels territoris de parla catalana, des d’Antoni Tàpies a Andreu Alfaro, Arcadi Blasco, Antoni Llena, Xavier Mariscal, Eusebi Sempere, Josep M. Subirachs, Carmen Calvo o de l’Equip Crònica, entre altres. Conviuen amb aquests artistes i les seues obres altres materials de gran rellevància històrica o científica, com el llibre Astronomicum Caesareum (1540), de Pere Apià, prestat per la UB, o les mostres minerals i fòssils, aportades per la UA.
Els continguts d’aquesta mostra es podran recollir en un catàleg que publicarà properament la Xarxa Vives.
La mostra es va inaugurar el 24 de gener, en un acte dins el marc del XX aniversari. Va comptar amb la participació de Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona (UB) i comissària de l’exposició. La comissària considera que “la diversitat és un dels factors de pes de l’exposició ja que s’hi poden admirar fragments d’un passat que es remunta a sis segles, com ara els llibres exposats del segle XV, al costat d’una quantitat sorprenent d’obres de tecnologia avançada la virtut de les quals és la de saber connectar amb el públic amb llenguatges del tot actuals”.
Algunes peces de la mostra es presenten en format digital, mitjançant ordinadors i pantalles tàctils, d’altres, en canvi, es mostren dins de vitrines atès que es tracta de documents originals de gran vàlua, exemples eminents del ric i divers patrimoni universitari.
Entre les peces exposades hi ha obres de destacats artistes dels territoris de parla catalana, des d’Antoni Tàpies a Andreu Alfaro, Arcadi Blasco, Antoni Llena, Xavier Mariscal, Eusebi Sempere, Josep M. Subirachs, Carmen Calvo o de l’Equip Crònica, entre altres. Conviuen amb aquests artistes i les seues obres altres materials de gran rellevància històrica o científica, com el llibre Astronomicum Caesareum (1540), de Pere Apià, prestat per la UB, o les mostres minerals i fòssils, aportades per la UA.
Els continguts d’aquesta mostra es podran recollir en un catàleg que publicarà properament la Xarxa Vives.
Segueix-nos a Twitter
