•Notícia

L’Institut de Geomàtica —entitat integrada per la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) i la Generalitat de Catalunya— col·labora amb la Unitat de Documentació Gràfica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) per determinar la posició exacta de l’aqüeducte romà subterrani (cuniculus) de Tarragona. Els responsables del treball de camp són els investigadors M. Eulàlia Parés i David Calero, membres del grup de recerca sobre navegació de l’Institut de Geomàtica.

Com a resultat del treball dut a terme fins ara, el que s’ha obtingut és un mapa més acurat i precís del cuniculus romà, tot millorant l’actual fet pels espeòlegs fa uns anys. Actualment, d’aquest aqüeducte subterrani situat al centre de la ciutat se’n coneix des dels anys 90 un tram molt curt d’uns 300 metres de llargària, que es troba a una profunditat de 12 metres i el qual té una porta d’accés des del carrer Gasòmetre, per sota de la quarta planta d’un aparcament. Segons els experts, el cuniculus podria ser molt més llarg i amb altres vies d’accés. L’aqüeducte subterrani data, segons els experts d’entre els segles I i II a.C. Probablement, aquest ”conducte” que servia per transportar l’aigua travessava tota l’antiga Tarraco fins arribar al port de la ciutat.

Per poder determinar les coordenades del túnel s’ha dut a terme una prova al subsòl tarragoní, únicament mitjançant un sensor inercial (Inertial Measurement Unit, IMU). Així mateix, els investigadors intentaran localitzar les entrades a d’altres pous d’accés, ara coberts de terra, per si mai es volguessin obrir.

El sensor inercial (IMU) va detectant les acceleracions i els girs, i, d’aquesta manera, a partir d’un punt origen conegut, es pot estimar la posició, la trajectòria. Aquesta tecnologia és de molta qualitat i s’utilitza habitualment per posicionar avions. Té pocs errors i en aquest cas es preveu una precisió d’entre mig metre i un metre.

En l’àmbit de les aplicacions subterrànies és inèdit el fet d’utilitzar l’IMU com a única tècnica de localització de túnels, sense complementar-lo amb cap altra de les tecnologies que es fan servir habitualment, com ara altímetres, odòmetres, làser, baròmetres o magnetòmetres (brúixoles). Aquestes tecnologies s’han descartat pel fet que el terreny no és prou pla, que la pressió al llarg del túnel és canviant i que el terreny té ferro. A més, tampoc es pot fer servir antenes GPS ja que, en ser una galeria molt sinuosa, no hi ha senyal.

Aquest projecte cooperatiu entre l’Institut de Geomàtica i l’ICAC ha estat una oportunitat per obrir les portes a futures col·laboracions, tant en l’àmbit del posicionament com en el de la museïtzació. De fet, ambdós entitats estan avaluant explorar conjuntament l’ús de les tecnologies de realitat augmentada i els seus models geomàtics en les aplicacions pròpies de l’arqueologia clàssica. L'ICAC és un centre de recerca públic en Arqueologia Clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya. Té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques.

L'Institut desenvolupa la seva tasca a partir de la col·laboració i les sinergies amb les universitats i institucions de recerca de Catalunya que treballen en el mateix camp, amb l'objectiu d'esdevenir un referent científic internacional en aquest àmbit.
El seu àmbit de coneixement és l'Arqueologia Clàssica en un sentit ampli, tant des d'una perspectiva geogràfica (l'arc mediterrani i l'entorn on es van desenvolupar les cultures clàssiques) com cronològica (comprenent les civilitzacions grega i romana, i els altres pobles relacionats directament amb aquestes).

L’Institut de Geomàtica és un centre de recerca públic, format en consorci per la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat i Departament d’Economia i Coneixement) i la Universitat Politècnica de Catalunya, creat el 1997. La missió de l’Institut és el foment i el desenvolupament de la geomàtica, a través de la recerca aplicada i de la docència, en benefici de la societat.

La geomàtica és el conjunt disciplinari de ciències i tecnologies que tracten de l’estudi, l’adquisició, l’emmagatzematge, l’organització, l’anàlisi, la disseminació, la gestió i l’explotació de la informació espacial referenciada geogràficament. Les disciplines geomàtiques inclouen entre d'altres la cartografia, la fotogrametria, la teledetecció, la calibració i orientació de sensors, la geodèsia, la topografia, els sistemes d’informació geogràfica, l’enginyeria civil, la mesura de deformacions i l’enginyeria geomàtica.