•Notícia

L’activitat que desenvolupa la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) dins del projecte europeu Monalisa 2.0, que té com a objectiu adaptar al món marítim les solucions que ja existeixen als avions, es focalitza en l'activitat de la fase de definició de la gestió del trànsit marítim i en l'activitat de formació. Des de l’FNB es treballa en la interconnexió de simuladors perquè es permeti simular en aquesta xarxa el concepte de Monalisa, és a dir, definir com interactuen els diferents vaixells i centres de control quan s’està navegant.

La investigació la du a terme, des del 2013 i fins a l’octubre de 2015, el Grup de Recerca de transport marítim i logística TRANSMAR, coordinat per Xavier Martínez de Osés i format pels investigadors Marcel·la Castells, Santiago Ordàs, Inmaculada Ortigosa, Sergio Velásquez i Olga Delgado, professors del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques de la UPC. La Comissió Europea destina 142.250 euros per finançar aquest projecte d’R+D+i.

La primera responsabilitat de la UPC és elaborar una cartografia de les aigües de Barcelona basada en la directiva europea sobre Planificació espaial marítima. L'objectiu serà permetre la gestió de les activitats que es desenvolupen a l'entorn marí, sense que se solapin. A més, aquesta cartografia és l'inici de la planificació d'activitats marítimes que propugna el Llibre Blau de la Unió Europea. En l’activitat de formació s’estan desenvolupant dos cursos, un per a la gestió de crisis en situacions d’emergència a bord de vaixells i passatgers, i un altre sobre lideratge per a comandaments de vaixells.

El projecte Monalisa 2.0 és la segona fase dels resultats i experiències que s’han obtingut del primer projecte Monalisa, iniciat fa quatre anys. L’objectiu principal és gestionar el control de la navegació marítima, englobant totes les noves tecnologies que s’estan utilitzant de manera autònoma al món marítim. Això serà possible mitjançant la interconnexió de sistemes de navegació ja existents, ja que aquests poden alleugerir la quantitat d’informació que arriba al pont de comandament d’un vaixell i, així, simplificar la tasca del pilot.

L’àmbit geogràfic d’actuació de la iniciativa, per augmentar l’eficiència i sostenibilitat ambiental de les autopistes del mar i la seva integració a la Xarxa Transeuropea de Transports, és el mar Bàltic, el mar del Nord i el Mediterrani. Els estats que abasta el projecte són Espanya, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Malta, Grècia i Noruega.

Es tracta d’una iniciativa europea de la convocatòria TEN-T (Xarxes Transeuropees de Transport) en la modalitat de les autopistes del mar. El coordina l’Administració Marítima Sueca i està format per 39 socis públics, privats i acadèmics dels deu països esmentats. Com a grups de treball espanyols també hi formen part el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) de la UPC i la Generalitat de Catalunya, COMPASS, la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), la Fundación Valenciaport, l’empresa Ferri, el Port de València i la Societat de Salvament i Seguretat Marítima (Sasemar).

El projecte Monalisa, que està dividit en quatre activitats que es desenvoluparan fins a l’octubre de 2015, ha arribat al seu equador. Per celebrar-ho, del 3 al 6 de novembre, a Barcelona, es van organitzar tallers i conferències sobre el transport marítim eficient, segur i respectuós amb el medi ambient.

Els actes van tenir lloc al Museu Marítim, la Casa del Mar, la Facultat de Nàutica de Barcelona de la UPC i el Port de Barcelona. Durant aquests dies, es van presentar els resultats que s’han obtingut durant la primera fase del projecte europeu Monalisa. A més, en el mateix marc es va inaugurar, a la Casa del Mar, la Xarxa Europea de Simuladors Marítims, una idea pionera que consisteix a connectar simuladors marítims de diferents centres formatius d’Europa.