•Notícia

Divendres, 22 de novembre, a la sala d’actes de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), ha tingut lloc l’acte de celebració de la inclusió, per part de la Generalitat de Catalunya, de l’estany Olla del Rei del Campus del Baix Llobregat en l’inventari de zones humides de Catalunya. Aquesta mesura suposa un increment de la protecció de la zona que queda protegida genèricament per la Llei d’Espais Naturals.

A l’acte hi han assistit el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Castelldefels, Màxim Costa; el director general del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, Antoni Trasobares; el rector en funcions de la UPC, Antoni Giró; la directora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), Lourdes Reig; la gerent de l’ICFO, Dolors Mateu, i el director de l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), Jordi Berenguer, i el director de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC, Joan de Pablo.

L’estany del Campus dl Baix Llobregat, també conegut com Olla del Rei, ha estat incorporat a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, tal i com ho va demanar la UPC, en reconeixement de l’elevada biodiversitat biològica tant de flora (albereda, boga, canyís, vegetació d’ambients inundats) com de fauna (diversitat d’ocells aquàtics, tortuga de rierol, eriçó clar).

Les zones humides són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Amb la inclusió de l’estany Olla del Rei a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya es reconeix la importància d’aquesta zona del litoral, que queda protegida genèricament per la Llei d’Espais Naturals 12/1985.

L’acció de sol·licitar la inclusió de la zona a l’inventari l’ha promogut l’Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la UPC. Aquesta acció ha esta acompanyada de la proposta d’altres actuacions específiques per assolir un bon potencial ecològic de l’estany i evitar-ne el deteriorament com ara l’elaboració d’un pla de gestió i ús de l’estany que inclogui el seguiment fisicoquímic i biològic corresponent.

És una zona humida creada l’any 1998 al costat del Campus de la UPC del Baix Llobregat, el qual està format per diverses escoles i centres de recerca. Es tracta d’un conjunt de canals i llacunes interconnectats, envoltats per una zona enjardinada que rep les aigües de qualitat del freàtic i també través d’alguns canals de reg i la seva circulació està controlada a través de diversos mecanismes reguladors (interceptors, sobreeixidors, etc.). L’espai allotja interessants espècies d’aus que li atorguen un gran valor ecològic.

En els últims anys, Ignasi Torre, doctor en biologia i autor de l’estudi ‘Els ocells de l’Olla del Rei’, ha elaborat censos de colonització de la fauna i de la flora de l’espai per donar-li valor i destacar la seva importància en l’ecosistema del Delta del Llobregat.

El Campus del Baix Llobregat va ser el primer de tot l’Estat que es va construir a partir de criteris ambientals pel que fa al disseny, l’edificació i l’ús quotidià de les instal•lacions.
Un dels elements més visibles d’aquest objectiu ambiental és l’estany.

Els inicis d’aquest estany es remunten a l’any 1998, quan es va començar a construir amb suport econòmic internacional a través del programa Thermie de la Unió Europea, que veia en el Campus del Baix Llobregat un projecte molt sòlid de campus d’excel•lència ambiental.

L’estany, ideat per aportar un valor ecològic, paisatgístic i recreatiu a l’entorn, en poc temps s’ha convertit en una zona humida amb característiques similars a les d’altres àrees de la mateixa zona, que tenen un gran valor ambiental. Amb els anys, ha estat colonitzat per la flora i la fauna típiques del Delta del Llobregat i hi són presents espècies d’avifauna protegides. S’hi poden trobar bernats pescaires, martinets rossos i menuts, cabussets, així com la tortuga de rierol, una espècie de tortuga autòctona protegida que ha estat reintroduïda pel Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. D’aquesta manera, aquest espai s’ha convertit en una àrea amb una diversitat biològica elevada i en una zona de pas per a espècies migratòries com són els corbs marins.

Pel que fa a la vegetació, s’ha desenvolupat un canyissar i un cinturó gairebé continu de bogues, afavorint espais relativament tranquils i discrets per a la fauna. S’han inventariat sis espècies d’hidròfits, entre els quals destaquen diverses espècies del gener Chara. A l’entorn més immediat de les llacunes predominen les zones enjardinades, amb gespa i alguns arbres plantats (àlbers, pins, etc.), però també hi ha diversos sectors formats per prats humits i jonqueres.

Els usos de l’estany s’han anat multiplicant sempre al voltant dels valors ambientals i ha esdevingut un nucli d’activitats de recerca, de docència, d’educació i d’oci per a la comunitat universitària i els veïns del municipi. A l’estany de Castelldefels també s’hi han dut a terme iniciatives d’educació per aproximar els seus valors ambientals a la societat, com ara el projecte Itinera. Aquesta iniciativa ha consistit a organitzar visites guiades per a estudiantat de secundària, amb la finalitat de sensibilitzar-lo pel que fa al respecte al medi ambient.