•Notícia

• Llegir article

Una anàlisi de la informació disponible realitzat per professors de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) descriu les causes que van provocar l'alarma social desencadenada, ara fa un any, per la crisi alimentària dels cogombres espanyols. En el seu article titulat La crisi dels cogombres espanyols: microrganismes, qualitat de l'aigua i cultius hortícoles, Rafael Mujeriego, catedràtic d'enginyeria ambiental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC, i Joan Jofre, catedràtic de microbiologia de la Facultat de Biologia de la UB, reflexionen sobre com procedir en el futur per reduir de forma eficient la possibilitat que una contaminació d'aquest tipus pugui arribar a produir-se. Així mateix, recomanen familiaritzar els possibles consumidors amb els detalls tècnics de com es conreen certs productes hortícoles.

El brot d’E. coli 0104: H4 desencadenat a Alemanya durant els mesos de maig a juliol de 2011 representa l'episodi de contaminació bacteriana més greu dels documentats sobre la síndrome ocasionat per la toxina Shiga 2. Aquest brot epidèmic va generar una de les crisis de seguretat alimentàries més importants de les provocades per agents infecciosos en països desenvolupats durant les últimes dècades. Malgrat l'alarma que va esclatar per aquesta crisi alimentària, no es disposa de cap evidència epidemiològica o analítica concloent sobre el possible paper dels cogombres espanyols en el desenvolupament d'aquest brot epidèmic.

La crisi va ocasionar unes pèrdues per al sector hortícola espanyol de més de 100 milions d'euros i un esforç continuat posterior per recuperar la quota de mercat de què es disposava abans de la crisi.

Mujeriego i Jofre descriuen en el seu article l'agent causal i l'evolució d'aquesta crisi alimentària causada pel bacteri E. coli 0104: H4, indicant la manera com aquests bacteris comuns adquireixen el seu caràcter infecciós, els indicis disponibles sobre els possibles productes hortícoles causants de la infecció, les normes de qualitat aplicables a l'aigua regenerada amb què es poden servir aquests productes i les tècniques de reg utilitzades per al cultiu en hivernacle de productes hortícoles.

Els científics indiquen que "una millor comprensió per part del públic de les formes de conrear els productes hortícoles encausats, incloses la forma d'efectuar el seu reg, podrien haver rebaixat l'alarma i sens dubte haurien evitat unes acusacions precipitades i infundades." Per això, recorden i insisteixen sobre diverses recomanacions relatives a les precaucions higièniques bàsiques que cal adoptar per part dels consumidors de productes hortícoles ingerits crus, mitjançant el seu rentat i desinfecció amb aigua de consum, i sobre les precaucions a adoptar pel que fa a la qualitat de l'aigua de reg, especialment en el cas que sigui aigua regenerada. Espanya disposa de normes de qualitat reglamentàries per al reg amb aigua regenerada.

Els investigadors emfatitzen que "és recomanable que tots els partícips en la cadena alimentària coneguin amb detall les formes de gestió dels productes que utilitzen per la seva alimentació, de manera que puguin adoptar les seves pròpies opinions, més enllà de les conclusions precipitades, injustificades o fins i tot irresponsables que algunes persones o organitzacions puguin emetre en algun moment”.

Així mateix indiquen que "aquestes reflexions són particularment aplicables a la qualitat de l'aigua utilitzada per al reg dels productes hortícoles, especialment quan la seva font pugui ser una estació de regeneració d'aigua". Mujeriego i Jofre descarten l'aigua de reg com a possible font de contaminació del brot epidèmic registrat a Alemanya i França el 2011, i concretament en el cas que s'hagués utilitzat una aigua regenerada acord amb les normes de qualitat aplicables per a aquest tipus d'ús, segons la normativa espanyola, continguda en el RD 1620/2007.

Els investigadors documenten la gran qualitat de la producció ecològica d'hortalisses espanyoles, així com dels usos de substrats i d'aigua. Així mateix, reflexionen sobre la necessitat de divulgar de forma sistemàtica els esforços que realitza la indústria espanyola de l'horticultura i de la gestió de l'aigua per adoptar uns criteris de qualitat cada vegada més exigents. Segons asseguren, això serviria per consolidar la reputació de qualitat d'aquests productes.

Finalment, l'estudi ressalta que "una aplicació sistemàtica i senzilla de les normes d'higiene bàsiques per a la manipulació d'aliments, com és el seu rentat previ quan es consumeixen crus, permet assegurar la desinfecció efectiva de fruites i hortalisses, davant la possibilitat que durant el seu cultiu i la comercialització hagin pogut ser contaminats microbiològicament".

L'estudi recorda igualment "la capacitat desinfectant de l'aigua de consum humà (tal com surt per les aixetes domèstiques), fins i tot millorada amb l'afegit de petites quantitats de desinfectants domèstics, per assegurar la desinfecció efectiva i fiable de productes fructícoles i hortícoles que s’hagin de consumir crus i evitar així l'aparició de brots epidèmics o fins i tot puntuals, com el causat per les soques patògenes d'E coli o d'altres bacteris transmesos per l'aigua".

El treball es publicarà properament al web de l’Asociación Española de Reutilización Sostenible del Agua (ASERSA).