•Notícia

El Parlament de Catalunya ha lliurat, el 9 de setembre, les medalles d'honor en categoria d'or a les primeres vuit diputades del parlamentarisme català, entre les quals s'inclou Maria Dolors Calvet, fins fa pocs mesos professora del Departament d’Enginyeria de la Construcció de laUniversitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre del grup de recerca Igualtat d’Oportunitats en l’Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia (GIOPACT).

Doctora per la UPC, Maria Dolors Calvet ha impartit docència a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i ha desenvolupat la seva activitat professional en els àmbits de l’urbanisme, l’ordenació del territori i l’habitatge en diversos organismes. Ha exercit com a tinent d’alcalde del Territori de l’Ajuntament de Sabadell i ha col·laborat en projectes urbanístics i de planificació. Ha publicat articles i capítols de llibres sobre problemàtiques territorials, així com sobre la situació de les dones en diferents àmbits i sobre la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. També ha participat en diversos projectes de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i de la Unió Europea.

Les medalles d'honor en categoria d'or s’han atorgat enguany amb motiu de la commemoració del 35è aniversari de les primeres eleccions al Parlament restablert, i l'han rebut, a més de Maria Dolors Calvet, Rosa Barenys, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata (a títol pòstum), Trinitat Neras i Assumpció Sallés. Totes van ser diputades la primera legislatura del Parlament restablert, elegit a les eleccions del 20 de març de 1980.

La Fundació Institut Guttmann també ha rebut aquest guardó, amb motiu del seu 50è aniversari. L'acte, que ha obert la celebració de la Diada de l’11 de setembre, ha acabat amb les intervencions dels presidents del Parlament i la Generalitat de Catalunya, Núria de Gispert i Artur Mas, respectivament, i amb les interpretacions de L'estaca, de Lluís Llach, Al vent, de Raimon, i l'himne nacional català a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.

La mesa del Parlament de Catalunya va acordar el març passat, per unanimitat i a proposta de la presidenta, atorgar la màxima distinció de la cambra a les vuit primeres diputades del parlamentarisme català "pel seu caràcter pioner i per la seva implicació política en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i de l'autogovern".

Les primeres diputades del Parlament van iniciar el mandat el 10 d'abril de 1980, quan es va constituir la cambra, llevat d'Assumpció Sallés, que ho va fer el novembre en substitució de Justiniano Martínez. Totes van ocupar l'escó fins al final d'aquella primera legislatura, i algunes també van ser diputades posteriorment: Trinitat Neras (CiU) ho va ser fins a la sisena legislatura; Rosa Barenys (PSC), fins a la cinquena, i Concepció Ferrer (CiU), que va ser vicepresidenta primera la primera legislatura, i Marta Mata (PSC), fins a la segona. Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Assumpció Sallés (PSUC) i Helena Ferrer (CiU) ho van ser només la primera legislatura.

Des d'aquella primera legislatura el nombre de diputades s'ha incrementat de forma notable, fins a arribar a les cinquanta-vuit amb què ha acabat la desena.La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010); l'exfutbolista i entrenador Josep Guardiola (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); l'activista social Núria Gispert, la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga (2013), i el tenor Josep Carreras (2014).