•Notícia

Els hospitals unviersitaris Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge i Germans Trias han publicat el 17 d'abril, a la revista New England Journal of Medicine, els resultats d’un assaig clínic que demostra l’eficàcia de desobstruir les artèries cerebrals afectades en els pacients amb ictus més complexos amb dispositius de nova generació introduïts per microcatèters.

Les conclusions de l’estudi Endovascular Thrombectomy within 8 hours of symptom onset in ischemic stroke (REVASCAT), demostren que aquests pacients multipliquen per quatre les possibilitats de tenir més autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària, augmenten un 70% les opcions de recuperació de la capacitat funcional, redueixen a més de la meitat la mida final de l’infart cerebral causat per l’ictus, i tenen una millor qualitat de vida.

Entre novembre de 2012 i desembre de 2014 fins a 200 pacients catalans han participat en aquest treball d’investigació que, juntament amb els d’altres grups internacionals, ha estat un assaig clínic pioner en l’àmbit de la patologia vascular cerebral i realitzat en el marc del sistema sanitari públic català.

Coincidint amb la publicació d’aquest treball conjunt, realitzat entre els quatre hospitals de referència catalans i que comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Pittsburgh (Estats Units), els científics han presentat les conclusions al congrés de l’Organització Europea de l’Ictus (European Stroke Organisation Conference), que ha tingut lloc recentment a Glasgow (Escòcia).

A través d’un conveni de col·laboració, el professor del Departament d'Estadística i Investigació Operativa de la UPC, José Antonio González i l’investigador Jordi Cortés, del mateix departament, han dissenyat un nou sistema d’anàlisi seqüencial que permet, d’una banda, aturar l’estudi en punts intermedis quan hi ha una informació rellevant i, de l’altra, utilitzar la informació que conté una variable ordinal de la evolució del malalt. Aquest equip també ha tingut l’encàrrec d’estudiar les implicacions que suposa, en potència, agrupar en un sol estat els dos resultats pitjors, que en aquest cas són la mort i l’estat quasi vegetatiu. Per part seva, el professor Erik Cobo, també del Departament d'Estadística i Investigació Operativa, forma part del comitè director de l'estudi REVESCAT i és un dels autors de l'article publicat.

L’ictus és una malaltia amb un impacte social molt alt. A Catalunya és la primera causa de mortalitat entre les dones, la tercera entre els homes i la primera causa de discapacitat. Es produeix per una alteració de la circulació de la sang al cervell i el tractament precoç és bàsic per aconseguir que el pacient es recuperi i minimitzar les seves seqüeles. En un 15% dels casos la causa és una hemorràgia cerebral però els ictus més comuns són els isquèmics (85%), en què una artèria del cervell s’obstrueix per un trombe.

Fins fa poc, l'únic tractament eficaç de què es disposava per tractar l’ictus isquèmic era la trombòlisi endovenosa, però aquest tractament té una eficàcia molt limitada en els ictus greus i complexos, en què el trombe se situa en una artèria principal del cervell (prop d’un 25%). Això explica que en els últims anys un nombre creixent d’aquests casos s’hagi tractat amb teràpies endovasculars, fonamentalment la trombectomia mecànica. Aquest tractament no va demostrar ser eficaç respecte el tractament mèdic en els assaigs clínics inicials, el que va motivar la posada en marxa d’altres estudis que incorporaven modificacions metodològiques i tècniques importants. En aquesta línia, l’aportació de la investigació catalana ratifica els beneficis de l’ús dels catèters de nova generació, els quals tenen una malla (stent) que atrapa el trombe i després s’extreu.

El procediment emprat és d’una enorme complexitat doncs suposa arribar a àrees molt delicades del cervell per navegació endovascular i extreure el trombe mitjançant la introducció d’un catèter des de l’artèria femoral fins a l’àrea afectada. Només pot ser realitzat en hospitals terciaris amb professionals altament qualificats, com els hospitals que han participat en l'estudi –Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Clínic– que realitzen el 86% d’aquests tractaments complexos.

Una proporció elevada que, sumada al fet que s’ha inclòs a REVASCAT tots els pacients que complien els criteris d’inclusió de forma ininterrompuda durant dos anys en aquests centres, ha estat decisiva en els resultats de l’estudi.

Catalunya compta amb una de les xarxes d'atenció per als pacients amb ictus en fase aguda més avançades del món, composta per hospitals terciaris, de referència i comarcals, 12 dels quals estan connectats pel sistema Teleictus 2.0. Coordinada pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral del Departament de Salut, aquesta xarxa uneix els esforços dels professionals dels hospitals, dels Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM) i de tota la xarxa sanitària, per atendre als més de 13.000 pacients que pateixen un ictus cada any a Catalunya. El sistema de Codi Ictus, que cobreix tot el territori des del 2006, fa possible que cada pacient sigui tractat de la forma més adequada i al més aviat possible, segons els seus símptomes i el lloc on hagi patit l'ictus.

La taxa de tractaments de reperfusió en pacients amb ictus a Catalunya és una de les més elevades del món. Aquesta informació és coneguda perquè tots els professionals implicats introdueixen els tractaments realitzats en un registre del Departament de Salut que s'audita periòdicament per assegurar-ne l’exhaustivitat. La xarxa catalana d'atenció aguda està preparada per poder incorporar els nous tractaments de manera immediata amb l’esforç i col·laboració dels professionals implicats.

Els resultats de l’estudi REVASCAT, serant presentats a l' European Stroke Organisation Conference (el congrés de l’organització europea de l’ictus) pel doctor Antoni Dávalos, coordinador de l'estudi i director clínic de Neurociències de Germans Trias i del programa corporatiu d’ictus de l’Institut Català de la Salut (ICS).