•Notícia

El primer avió solar no tripulat de l’Estat Solar Endeavour; un projecte de girocòpter ultralleuger per a usos turístics; un coet-llauna que posarà en òrbita satèl·lits petits i molt lleugers i una bombolla mòbil per respirar aire pur són quatre de les deu iniciatives seleccionades en la categoria .Idea del concurs Ecotendències convocat per l’Obra Social “la Caixa” i dedicada en aquesta segona edició al sector de l’aeronàutica. Aquests quatre projectes estan vinculats a la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC).

Les dues primeres són iniciatives d’estudiantat de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT); el coet-llauna és un projecte del professor Joshua Tristancho, de l’Escola Tècnica d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). La bombolla Bubble de l’empresa Zonair3D —amb seu al K2M del Parc UPC—, està desenvolupada amb la col·laboració del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA), també de la UPC.

El premi consisteix en la presentació dels projectes en un acte públic que ha tingut lloc el dia 21 de febrer a CosmoCaixa, com una sessió oberta a professionals del sector de l’aeronàutica i les infraestructures i logística. Amb aquest acte es vol contribuir en trobar finançament a les iniciatives guardonades, seleccionades per la seva innovació i per les seves millores ambientals.

El Solar Endeavour és el primer avió solar no tripulat de l’Estat i és un projecte d’un grup de set estudiants i estudiantes de l’ETSEIAT. L’avió ha aconseguit volar durant sis hores consecutives fa uns mesos a l’aeroclub Sedis, a la Seu d’Urgell, gràcies a la gestió eficient de l’energia.  L’objectiu del projecte era la incorporació eficaç de cèl·lules solars a les ales i el disseny del Sistema de Gestió d’Energia (SGE), una tecnologia assajada amb èxit a diversos països, però no disponible encara ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat, i què es essencial pel funcionament d’un avió solar.

Finalment, desprès de 18 mesos de feina, el Solar Endeavour va aconseguir volar durant 5 hores i 48 minuts gràcies a la tecnologia emprada pels mateixos estudiants: un motor que s‘alimenta a través bateries i del panell solar. Durant les hores de màxima insolació (entre 10 i 18 hores), el panell solar és capaç de subministrar més de la meitat de l’energia necessària perquè l’avió es pugui mantenir en vol estable, allargant la vida de les bateries. Per tant, tot i que el Sol no és una font d’energia constant, gràcies a aquest sistema l’avió és capaç de volar sempre, amb les bateries que es carreguen quan hi ha bons nivells d’insolació.

L’estudiantat de l’associació Trencalòs Team de l’ETSEIAT que participa al Solar Endeavour UPC són Joaquim Creus Prats, Carles Felip Aragón, Josep Fernández Coll, Marta Marimon Mateu, Ignacio Pedrosa Lojo, Arnau Pons Lorente i Xavier Serena Alòs. Aquest projecte s’emmarca dins del programa INSPIRE de promoció de talents emprenedors, que impulsa l’ETSEIAT de la UPC.

El professorat de l’assignatura de projectes d’Enginyeria Aeronàutica de l’ETSEIAT van plantejar als estudiants i estudiantes un escenari de negoci: uns clients volien una aeronau ultralleugera de no més de 450 kg de pes per realitzar vols turístics. A partir d’aquesta premissa, l’estudiantat havia de generar una idea i desenvolupar-la. De tot el ventall de possibilitats d’aeronaus ultralleugeres, el grup de Joan Singla va decidir idear un autogir. Segons Singla, aquesta opció aporta una sèrie d’avantatges, com són velocitat no molt elevada, una grau alt de seguretat, molta versatilitat perquè pot aterrar i enlairar-se en espais reduïts, poc pes i, molt important, poc consum, perquè un autogir només necessita combustible per moure l’hèlix posterior, que és la que fa avançar a l’aeronau. En aquests aparells, l’hèlix superior només serveix per sustentar-la.

Si algun dia s’arribés a construir l’autogir Gyrona, tindria les característiques següents: capacitat per a 2 passatgers i per a 45 kg d’equipatges; una autonomia de dues hores de vol; una velocitat màxima de 180 Km/h i un rang de vol d’uns 180 Km.

Els estudiants i estudiantes que han ideat el Gyrona són Aleix Alegre, Miguel Blande, Guillem Cervantes, Eric Dalmau, Carlos Garcia, Iker Garcia de Galdiano, Marta Marimon, Ricard Ribatallada, Joan Singla, Albert Vergès, i Mònica Vilalta.El coet llauna, un projecte del professor Joshua Tristancho, de l’Escola Tècnica d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, serà el primer coet espanyol que posi en òrbita satèl·lits petits i molt lleugers. El satèl·lit, de només 20 grams, fabricat per l’UPC, té la capacitat de transmetre les imatges de la ionosfera a una estació terrestre o a un altre satèl·lit com IRIDIUM. L’objectiu principal d’aquest és l’augment de la precisió del sistema de posicionament GPS per al seu ús en aviació general com avionetes privades, turisme aeri etc. La peça clau del projecte és el coet que posa en òrbita diversos satèl·lits petits i que es construeix de forma barata i sostenible.

La reutilització de materials quotidians que possibiliten un enorme abaratiment de costos en la fabricació de coets és l’essència del coet llauna, que és la segona etapa que forma part del projecte Wikisat. El coet que el conté (WikiLauncher), és llançat des d’un globus estratosfèric a 25 km d’alçada, on gairebé no hi ha aire i fricció, fet que fa possible que sigui de dimensions reduïdes i que el coet llauna es pugui situar fins a 250 km en separar-se de la primera etapa i accelerar-se fins a 30.000 km/h, on injecta els satèl·lits en òrbita.

Bubble és el primer espai mòbil que permet respirar aire pur en un 99,995% en contínua regeneració i lliure de partícules contaminants, agents vírics o bactereològics i alergènics. Les seves aplicacions en el sector de l’aeronàutica es basen en la generació d’espais estèrils i amb aire pur en què es puguin tractar materials (fibra de carboni...) i dur a terme els exigents processos productius del sector com l’ensamblatge d’algunes peces, etc.

Per altra banda, a més de proporcionar aire pur, també permeten millorar els sistemes de regeneració contínua de l’aire en espais com els avions o aeroports o bé generar microespais que millorin l’ambient de treball i contribueixin al benestar de la tripulació davant de casuístiques com el jet lag, mal de cap, etc.

L’empresa promotora d’aquest projecte, Zonair3D, té seu a l'edifici K2M (Knowledge to Market) del Parc UPC, on col·labora amb el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat en el disseny del sistema de reducció de contaminants gasosos (compostos orgànics volàtils i contaminants primaris), que fan que la bombolla Bubble sigui transportable i de fàcil implementació.