•Notícia

Les sigles de PERSEUS responen a Policy-oriented marine Environmental Research in the Southern European Seas (Estudis de conservació del medi marí als mars del sud d’Europa). Està orientat a desenvolupar polítiques d’acció mediambiental al mar Mediterrani i al mar Negre, i és el projecte de conservació del medi marí més important que ha desenvolupat fins ara la Unió Europea. Del 22 al 25 de gener, la Facultat de Geologia de la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)  acolliran l’assemblea general i la reunió preparatòria de PERSEUS. El projecte s’emmarca dins de les activitats del Barcelona Knowledge Campus (BKC).

Per què és tan important que els nostres mars estiguin “sans”? Els mars tenen un paper molt important a les nostres vides: generen la major part de l’oxigen que respirem, ens proporcionen aliment, regulen el clima, alberguen un gran nombre de substàncies que usem en medicaments, són una font d’energia i un element d’oci i turisme.

On és el problema? El mar Mediterrani i el mar Negre són més vulnerables que altres mars perquè són interiors, és a dir, són mars que donada la seva situació geogràfica es troben pràcticament tancats. Els corrents marins, doncs, no són tan forts i acumulen més agents contaminants. Els abocaments industrials i domèstics produeixen concentracions altes de mercuri, cadmi, zinc, plom i residus no tractats. L’activitat diària dels vaixells de pesca també provoca vessaments de grans quantitats de cru. La prospecció i explotació d’hidrocarburs (petroli i gas), així com les marees negres, empitjoren encara més l’estat mediambiental d’aquests mars. Els recursos pesquers no estan en equilibri, principalment a causa de la sobreexplotació pesquera. Si sumem els danys produïts per l’activitat humana a les conseqüències negatives que també tenen en aquests mars, el canvi climàtic i altres fenòmens naturals, ens trobem que pateixen greus amenaces que aviat seran irreversibles.

El coordinador del projecte PERSEUS, Evangelos Papathanassiou, del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines de Grècia, explica: “La diferència entre PERSEUS i altres projectes de recerca és que aquest té com a objectiu principal traduir els resultats científics en recomanacions clares i pràctiques que donin lloc a polítiques que ofereixin solucions als urgents problemes mediambientals que afronten els nostres mars”.

Aplicant les ciències naturals i les socieconòmiques, PERSEUS donarà resposta a algunes incògnites i dissenyarà un marc d’acció eficaç i innovador, basat en coneixements científics sòlids, per mantenir un “bon estat mediambiental” que segueixi els principis i els objectius fixats en la Directiva marc 2008/56/EC sobre estratègia marina de la UE. Una altra característica destacable de PERSEUS és que reforça la cooperació entre els països de la UE i els que no pertanyen a la Unió però que envolten aquests dos mars.

El projecte PERSEUS, iniciat el 2012 i amb una durada fins al 2015, uneix més de 300 científics procedents de 53 organitzacions de 21 països. El cost total del projecte supera els 17 milions d’euros, la Comissió Europea hi aporta 13 milions.

La catedràtica Rosa Mari Darbra, responsable del projecte a la UPC, afirma que “PERSEUS ofereix una oportunitat als investigadors europeus i no europeus d’intercanviar coneixements i aconseguir, així, que la seva recerca permeti millorar la situació mediambiental del mar Mediterrani i el mar Negre. Per a la UPC participar en aquest projecte és una acció de gran rellevància”. La UPC està representada en el projecte a través de tres grups de recerca que centren l’activitat en diversos aspectes relacionats amb els temes del projecte: el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC), el Laboratori d’Enginyeria Martítima (LIM) i el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB).

El CERTEC estudia l'impacte ambiental que suposa l'activitat portuària sobre el medi marí del Mediterrani i el mar Negre, per a la qual cosa es redactaran informes dels diferents ports, així com les possibles mesures que s’apliquen per minimitzar-lo.

Per la seva banda, el LAB s’encarrega de fer els mapes de soroll d’aquests mars europeus, és a dir, d’analitzar i mesurar el soroll a partir de gravacions existents i d’altres que s’efectuaran en el marc del projecte. Aquest estudi es fa d’acord amb la Directiva marc europea d’estratègia marina que estableix els objectius comuns per a la protecció i la conservació del medi ambient marí per al 2020.

Finalment, el LIM estudia els impactes en la costa, amb un èmfasi especial en la determinació del paper humà en les pressions exercides sobre els ecosistemes costaners, especialment sobre el litoral català. Així, analitzaran les activitats socioeconòmiques en les àrees costaneres del Mediterrani, i la pressió exercida per ports esportius i marines en el litoral català.

Per a Miquel Canals, catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB i organitzador de la reunió, “és un gran plaer i un honor acollir a la Facultat de Geologia durant gairebé una setmana un gran nombre de distingits investigadors i autoritats de diferents països europeus i no europeus”. En el marc de PERSEUS, la UB i altres organitzacions espanyoles lideren accions de gran rellevància per a l’èxit del projecte, especialment al Mediterrani occidental, amb l’objectiu d’entendre millor com funciona i conèixer quins agents hi intervenen per poder establir accions que en millorin la conservació mediambiental.