•Notícia
Compartir
La UPC millora el seu posicionament en els darrers rànquings nacionals i internacionals
La Universitat se situa entre les 500 millors universitats del món en el rànquing Leiden i es posiciona entre les Universitats amb rendiment alt en el Ranking CYD, que elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo.
28/07/2015
La UPC es manté entre les 500 millors universitats en la classificació general del CWTS, conegut com el rànquing Leiden i que utilitza un conjunt d’indicadors bibliomètrics (recerca publicada) per mesurar l’impacte acadèmic i el grau de col·laboració científica entre les universitats durant el període 2010-2013. Concretament, de les 750 institucions posicionades, la UPC se situa en el lloc 454, 35 posicions per endavant de l’edició anterior.
Tot i que aquest rànquing ofereix tantes classificacions com combinacions d’indicadors i camps analitzats, la posició genèrica s’obté a partir del percentatge de publicacions dins del 10% més citat en el conjunt de la institució, l’anomenat ‘PP Top 10%’. Segons aquest indicador, la UPC es situa en la posició 214 en l’àmbit europeu i en el 12è lloc en l’àmbit estatal. La taula següent indica, en la part superior, l’evolució de les cinc primeres universitats espanyoles, i en la part inferior, la de les tres primeres politècniques espanyoles, entre les quals la UPC se situa en segona posició.
Pel que fa als àmbits, la UPC es posiciona, segons el mateix indicador, en quatre dels cinc camps científics analitzats. D’aquests quatre, millora posicions en Ciències de la vida i de la terra (camp que inclou Enginyeria ambiental), en el qual escala del lloc 401 (període 2009-2012) al lloc 360 (període 2010-2013), i en Física i Enginyeria (inclou les enginyeries mecànica, aeronàutica, marina i civil), en què se situa al 473è lloc respecte el 509è lloc anterior en els períodes mencionats.
En l’àmbit estatal, passa a liderar els camps de Ciències de la vida i de Matemàtiques i Ciències de la Computació. També se situa com la segona politècnica de l’Estat en el camp de Física i Enginyeria i manté aquesta posició en Ciències Biomèdiques i de la Salut (inclou Ciència dels Materials).
Els indicadors amb rendiment alt en què destaca la UPC són, en la dimensió de recerca en fons externs de recerca, en publicacions per PDI i en publicacions altament citades. Pel que fa a la de transferència del coneixement, té un rendiment alt en fons privats, en publicacions amb empreses, en patents concedides per PDI, en ingressos per llicències i en spin-offs. En la dimensió d’orientació internacional, la UPC obté el valor superior en mobilitat d’estudiants, en PDI estranger, en tesis doctorals internacionals i en publicacions internacionals. També ho fa, en l’anomenada dimensió d’absoluts, en els indicadors de publicacions absolutes i patents concedides absolutes.
La filosofia d’aquest rànquing i la forma de posicionar les institucions són les mateixos que les de l’U-Multirank, impulsat el 2013 per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea. De fet, la Fundació CYD, és l’encarregada de coordinar a Espanya aquesta classificació europea. Ambdós rànquings, que van veure la llum per primer cop la primavera de 2014, volen mesurar la qualitat de les universitats en base a indicadors menys restrictius que els utilitzats habitualment en els rànquings internacionals més consolidats, els quals estan més enfocats a la recerca.
En l’edició corresponent a 2015/2016, publicada pel diari “El Mundo” el maig passat, la UPC es classifica en tretze titulacions, una més que en l’edició anterior, ja que ho fa, per primer cop, en Matemàtiques. D’aquestes tretze, es manté líder a Espanya en cinc titulacions: Enginyeria Civil, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria Química i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació. A més, figura entre les tres primeres espanyoles a sis titulacions més.
Tot i que aquest rànquing ofereix tantes classificacions com combinacions d’indicadors i camps analitzats, la posició genèrica s’obté a partir del percentatge de publicacions dins del 10% més citat en el conjunt de la institució, l’anomenat ‘PP Top 10%’. Segons aquest indicador, la UPC es situa en la posició 214 en l’àmbit europeu i en el 12è lloc en l’àmbit estatal. La taula següent indica, en la part superior, l’evolució de les cinc primeres universitats espanyoles, i en la part inferior, la de les tres primeres politècniques espanyoles, entre les quals la UPC se situa en segona posició.
Pel que fa als àmbits, la UPC es posiciona, segons el mateix indicador, en quatre dels cinc camps científics analitzats. D’aquests quatre, millora posicions en Ciències de la vida i de la terra (camp que inclou Enginyeria ambiental), en el qual escala del lloc 401 (període 2009-2012) al lloc 360 (període 2010-2013), i en Física i Enginyeria (inclou les enginyeries mecànica, aeronàutica, marina i civil), en què se situa al 473è lloc respecte el 509è lloc anterior en els períodes mencionats.
En l’àmbit estatal, passa a liderar els camps de Ciències de la vida i de Matemàtiques i Ciències de la Computació. També se situa com la segona politècnica de l’Estat en el camp de Física i Enginyeria i manté aquesta posició en Ciències Biomèdiques i de la Salut (inclou Ciència dels Materials).
Rànking CYD
La UPC és una de les 60 d’universitats espanyoles que ha participat, un any més, al Ranking CYD, que elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). En l’edició de 2015, les universitats es posicionen en la classificació institucional en funció de la puntuació aconseguida en cadascun dels indicadors. Si el rendiment és alt, mig o reduït, cada universitat es troba en els grups de classificació 1, 2 i 3 respectivament. Els indicadors amb rendiment alt en què destaca la UPC són, en la dimensió de recerca en fons externs de recerca, en publicacions per PDI i en publicacions altament citades. Pel que fa a la de transferència del coneixement, té un rendiment alt en fons privats, en publicacions amb empreses, en patents concedides per PDI, en ingressos per llicències i en spin-offs. En la dimensió d’orientació internacional, la UPC obté el valor superior en mobilitat d’estudiants, en PDI estranger, en tesis doctorals internacionals i en publicacions internacionals. També ho fa, en l’anomenada dimensió d’absoluts, en els indicadors de publicacions absolutes i patents concedides absolutes.
La filosofia d’aquest rànquing i la forma de posicionar les institucions són les mateixos que les de l’U-Multirank, impulsat el 2013 per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea. De fet, la Fundació CYD, és l’encarregada de coordinar a Espanya aquesta classificació europea. Ambdós rànquings, que van veure la llum per primer cop la primavera de 2014, volen mesurar la qualitat de les universitats en base a indicadors menys restrictius que els utilitzats habitualment en els rànquings internacionals més consolidats, els quals estan més enfocats a la recerca.
Segona politècnica espanyola al rànquing ‘El Mundo, 50 carreras’
Així mateix, la UPC manté el seu posicionament al rànquing general d’universitats “El Mundo, 50 carreras’, com la segona politècnica de l’Estat, la sisena del conjunt espanyol i la tercera del sistema universitari català.En l’edició corresponent a 2015/2016, publicada pel diari “El Mundo” el maig passat, la UPC es classifica en tretze titulacions, una més que en l’edició anterior, ja que ho fa, per primer cop, en Matemàtiques. D’aquestes tretze, es manté líder a Espanya en cinc titulacions: Enginyeria Civil, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria Química i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació. A més, figura entre les tres primeres espanyoles a sis titulacions més.
La filiació i la metodologia, elements clau del posicionament als rànkings
Segons ha detectat l’Observatori de rànquings de la UPC, un dels elements que influeixen a l'hora de calcular correctament els resultats obtinguts per part dels editors dels rànquings és la correcta identificació de la Universitat en l'autoria dels articles científics publicats, tant en els casos de filiació única com en els de doble filiació. En aquest sentit, a l’apartat Autoria i Filiació del web ‘Publica! Eines i recursos per a l'edició i publicació acadèmica’, s'ofereixen indicacions útils per millorar aquest aspecte.
Ara bé, tot i que la identificació fidel de les publicacions és una condició rellevant i necessària, cal tenir en compte la metodologia utilitzada a cada rànquing per entendre’n l’evolució de cada institució. Un exemple ha estat la darrera edició del rànquing ‘THE 100 under 50’, en el qual la UPC no s’ha posicionat. Aquest rànquing dóna un pes poc rellevant a àmbits o aspectes en els quals que la UPC destaca especialment, com ara la innovació i la internacionalització. Per contra, atorga molta importància a indicadors en els quals els resultats de la Universitat, comparativament parlant, no són tan destacats, com són l’impacte de les citacions o les enquestes de reputació, realitzades a acadèmics de tot el món escollits pels editors en funció de la seva productivitat científica mesurada en termes d’articles altament citats.
El rànquing mencionat, en concret, té previst incorporar una sèrie de modificacions metodològiques en la propera edició, que impliquen, entre d’altres, el pas de la Web of Science a Scopus com a base de dades bibliogràfica de referència. Aquest fet pot resultar beneficiós per la UPC, atès que la segona té un abast superior que la primera i és, de fet, la base dades que utilitzen rànquings com el QS, en el qual la Universitat obté molt bones posicions.
Ara bé, tot i que la identificació fidel de les publicacions és una condició rellevant i necessària, cal tenir en compte la metodologia utilitzada a cada rànquing per entendre’n l’evolució de cada institució. Un exemple ha estat la darrera edició del rànquing ‘THE 100 under 50’, en el qual la UPC no s’ha posicionat. Aquest rànquing dóna un pes poc rellevant a àmbits o aspectes en els quals que la UPC destaca especialment, com ara la innovació i la internacionalització. Per contra, atorga molta importància a indicadors en els quals els resultats de la Universitat, comparativament parlant, no són tan destacats, com són l’impacte de les citacions o les enquestes de reputació, realitzades a acadèmics de tot el món escollits pels editors en funció de la seva productivitat científica mesurada en termes d’articles altament citats.
El rànquing mencionat, en concret, té previst incorporar una sèrie de modificacions metodològiques en la propera edició, que impliquen, entre d’altres, el pas de la Web of Science a Scopus com a base de dades bibliogràfica de referència. Aquest fet pot resultar beneficiós per la UPC, atès que la segona té un abast superior que la primera i és, de fet, la base dades que utilitzen rànquings com el QS, en el qual la Universitat obté molt bones posicions.
Segueix-nos a Twitter
