•Notícia

• Informació tècnica del CENSAT

El 18 de juny, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha presidit l’acte de signatura d’un acord entre la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), la Universitat de Florida i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per a la constitució d'un consorci que té per objectiu la creació d’un Centre de Tecnologies i Aplicacions per a petits Satèl·lits (CENSAT) en el marc del Barcelona Knowledge Campus —de la UB i la UPC—, una iniciativa que compta amb l’impuls i el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest centre permetrà reforçar el lideratge de Barcelona en l’àmbit de les smart cities aprofitant les potencialitats de les missions espacials per generar i desenvolupar coneixements tecnològics i científics que ajudin a millorar els serveis públics i fer-los més eficients.

Aquesta iniciativa s'emmarca dins l'acord d'estat assumit, l’octubre de 2011, entre Florida (Estats Units) i Espanya, impulsat per l’exministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, amb l’objectiu principal d’impulsar el lideratge global en la fabricació i operacions de microsatèl·lits per a aplicacions científiques i comercials.


L’objectiu del CENSAT és que actuï com a centre tecnològic i de recerca en l’àmbit dels micro i nanosatèl·lits, en estreta col·laboració amb l'empresa privada, cobrint des de l’anàlisi i disseny de les missions fins al tractament i l'explotació de les dades que es generin, per a usos comercials i científics, especialment les procedents dels projectes científics que s’impulsin en els àmbits de les ciències de la vida, l'observació de la Terra i, l'astronomia.

Aquest centre, a més, s’encarregaria de centralitzar la recerca en àrees de nou i ràpid desenvolupament relacionades amb Big Data o de gestió de les smart cities per part de l’administració per millorar els serveis públics i fer-los més eficients en camps com la microelectrònica, l’eficiència energètica o de gestió mediambiental.

El centre s’haurà d’especialitzar, doncs, en el disseny dels subsistemes i plataformes que conformen les càrregues útils, així com dels sistemes de control i comunicacions associats, amb la voluntat que les tecnologies que es desenvolupin es puguin transferir a la societat sota un acord marc d’explotació. El centre, també haurà d’aprofitar la capacitat formativa i experiència operacional de les institucions signatàries d’aquest acord per formar la nova generació d’enginyers i científics en aquest nou camp de recerca i aplicacions que se’n derivarà.

Es preveu que el desembre de 2015 el CENSAT, amb seu a Barcelona i oficina permanent a la Universitat de Florida, estigui ja plenament operatiu i formi part de la xarxa de Centres d’Innovació Compartida de Barcelona. El seu finançament haurà de procedir tant dels contractes amb empreses del sector privat com de projectes competitius del sector públic europeu i dels Estats Units, que garanteixin la seva sostenibilitat financera, científica i tecnològica, per tal de traccionar, ajudar i impulsar el sector espacial a Catalunya.

Els micro i nanosatèl·lits, amb pesos compresos entre 2 i 100 kg, permeten posar a l’abast d’empreses, administracions i centres de recerca l’accés a l’espai a un cost molt reduït i amb un temps molt més curt que el d’un satèl·lit convencional. D’aquesta manera es poden desenvolupar experiments científics i aplicacions civils adreçades a molts sectors d’activitat com ara l’agropecuari, el del control i la seguretat ambiental o el monitoratge de l’entorn metropolità i marítim, entre d’altres, en un nou i més favorable escenari de relació cost i risc.

Així, doncs, aquesta nova oportunitat tecnològica, sumada a la Capitalitat Mundial del Mòbil, a la Capital Europea de la Innovació i a l’aposta de Barcelona per les noves tecnologies aplicades a l’urbanisme com a palanca de transformació de les ciutats, posiciona la capital catalana com un referent de les ciutats intel·ligents.

Alguns exemples: Barcelona actualment fa una aposta per les tecnologies amb més potencial futur de cara a les seves aplicacions ciutadanes: impressió 3-D (amb els Ateneus de Fabricació), Internet de les Coses (tot connectat) i petits satèl·lits. Aquesta darrera és una tecnologia que posa l'espai a l'abast d'organitzacions (com les ciutats) que abans no s'ho podien plantejar. Amb el nou centre, Barcelona obre el camí de moltes ciutats que apostaran per aquesta nova oportunitat.

Aquesta iniciativa obre les portes a un nou mercat aeroespacial amb moltes oportunitats de negoci per a les empreses, ja que es preveu que el 2020 es posin en òrbita entre 120 i 180 petits satèl·lits anuals. Un sector en el qual Catalunya hi pot excel·lir aprofitant i aglutinant les experteses i el saber fer de les empreses, institucions i grups de recerca universitaris que avui dia ja disposen d’una àmplia i reconeguda experiència en el sector aeroespacial.

La UPC aporta al projecte l’àmbit d’expertesa tant de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) pel que fa a la recerca i docència en sistemes de navegació aèria, sistemes i tecnologies espacials, astrofísica, sensors, materials i xarxes i sistemes de comunicacions, com de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) quant a l’aplicació de la teledetecció en el control de cultius extensius, la detecció de plagues, l’agricultura de precisió, i quant al disseny d’experiments biològics per desenvolupar en condicions de microgravetat. Així mateix, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) també pot aportar el seu coneixement en l’àmbit del disseny de superfícies òptiques hidròfobes aplicades a les lents dels sensors òptics embarcats, així com el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC) que pot aportar tota la seva expertesa en Big Data per aplicar-ho al processat del gran volum de dades que diàriament cada satèl·lit pot generar.

D’altra banda, pel que fa a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), el grup de recerca de Micro i Nano-Tecnologies i el grup de recerca en Teledetecció, entre d’altres, amb la seva dilatada activitat de recerca en diferents camps vinculats a l’aeronavegació, també poden fer aportacions importants en el CENSAT. De fet, aquesta escola disposa del Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, on es desenvolupa el petit satèl·lit, que viatjarà a l’espai en els propers mesos, amb sis experiments a bord.

Com assegura l’impulsor d’aquesta iniciativa, Jordi Berenguer, professor i investigador de l’EETAC, “es tracta d’aglutinar tota l’activitat de recerca de la UPC en el camp aeroespacial”. D’aquí al final de l’any s’intentarà fer una proposta concreta de treball “per abordar els nanosatèl·lits des del disseny, fins a la seva posada en òrbita i la posterior explotació de dades”, explica Berenguer.