•Notícia

La Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència Universitària (RUIGEU), formada per 39 universitats públiques espanyoles, en el marc de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, presenta aquest manifest conjunt amb una idea de partida: en el context de la crisi econòmica, les polítiques d'igualtat continuen sent essencials a l'agenda de les universitats i de la resta d'institucions públiques

Avui 8 de març de 2013, a les universitats les polítiques d'igualtat són necessàries perquè:

1.- Encara cal eradicar les desigualtats existents al si de les pròpies institucions acadèmiques, per les següents raons:

- Existeix una clara segregació vertical: la universitat espanyola compta amb poques catedràtiques, poques dones en els òrgans de representació i govern, les direccions de grups d'investigació, els reconeixements honorífics (doctorats honoris causa), i als llocs directius de gestió administrativa de la universitat.

- Es dóna també una segregació horitzontal, que es manifesta en la distribució de l'alumnat: les enginyeries i les carreres tècniques es nodreixen en altíssims percentatges d'estudiants homes, mentre que les dones continuen optant per les ciències de la salut o els graus relacionats amb l'educació infantil, el treball social.

Aquesta especialització vinculada als rols de gènere té també el seu reflex en l'assignació del professorat a les àrees de coneixement i en distribució de treballadors i treballadores en els diferents serveis.

- A la universitat se segueix fent un ús sexista del llenguatge i no s’aposta decididament per visibilitzar les aportacions de les dones a la ciència i al coneixement.

- Existeixen, de facto, bretxes de gènere en les retribucions del personal docent i del personal d'administració i serveis, derivades dels complements econòmics vinculats als mèrits d'investigació, o per la desigual distribució de les hores extraordinàries, plusos, i indirectament, pel gaudi d'excedències o permisos per a l'atenció de familiars.

- Es reprodueix, encara, biaix de gènere a la producció i transmissió del coneixement científic: la investigació realitzada per dones i la investigació que aborda noves qüestions o fenòmens com els estudis de gènere no es valora de forma equitativa en relació amb altres temàtiques, especialment en determinades disciplines. Això afecta de manera decisiva la promoció de la carrera professional de les investigadores. A més, l'organització pròpia del treball científic es caracteritza per la creació de xarxes o cercles informals de col•legialitat i de poder on les dones romanen encara excloses o la seva participació és escassa.

- En algunes universitats encara és escassa la prevenció dels riscos específics de treballadores i alumnes en període d'embaràs, part recent o lactància, i és insuficient el desenvolupament de mesures i recursos per a la conciliació de la vida laboral, acadèmica, personal i familiar, no només entre el PAS i el PDI , sinó també dirigits a l'alumnat.

- A totes aquestes mancances cal afegir algunes resistències al si de les nostres pròpies institucions acadèmiques al reconeixement de les desigualtats existents a les universitats; resistències que es concreten en la paralització o absència de suport a les propostes per reduir aquestes desigualtats, evidenciades per unes dades que de vegades també es posen en qüestió. Les esmentades resistències s'empitjoren en el context de les retallades pressupostàries que afavoreixen la paràlisi de les iniciatives, amb independència que aquestes suposin una inversió financera o no.

2.- La universitat té una responsabilitat social.

- Ha de formar professionals capaços d'assumir i aplicar en la seva tasca el valor de la igualtat entre dones i homes pel que resulta necessari aplicar la perspectiva de gènere en la docència, en totes les fases del procés d'ensenyament-aprenentatge.

- S'ha de situar a l'avantguarda en la defensa de valors ètics i de progrés social, i per això és important la seva funció de portaveu dels esmentats valors i denúncia de les desigualtats que persisteixen en la societat.

- Ha de ser la primera en complir amb la legislació que es compromet amb la igualtat, i rebutjar tot allò que, de forma directa o indirecta, contribueixi a la bretxa social més gran entre dones i homes, tant en les institucions universitàries, com en la resta de la societat.

3.- La promoció de la igualtat des de les universitats implica, a més, contribucions intangibles al benestar social.

La crisi és ocasió per repensar el model de societat que volem. Les universitats formen milers de dones el potencial de les quals la societat desaprofita (en molta més mesura que el dels homes) per la persistència de la divisió sexual del treball, que també desaprofita el capital de cura dels homes.

És el moment d'exigir als Poders Públics que mantinguin les polítiques d'igualtat. Sent conscients de l'handicap de la crisi econòmica i les altes xifres de desocupació al nostre país, des de la universitat no podem deixar passar l'oportunitat de posar de relleu el paper de les dones en la nostra Institució.

La contribució de les dones que treballen o estudien a la Universitat és fonamental per recuperar el benestar social a Espanya. És necessari, per tant, denunciar els actuals dèficits en polítiques d'igualtat i, a la vegada, contribuir en la millora de la situació de les mateixes dones -col•lectiu especialment desfavorit- en el tan desestructurat mercat de treball.

Per aquesta raó, en aquest context de crisi considerem que les Universitats han de proporcionar a les Unitats d'Igualtat les eines necessàries perquè garanteixin el camí cap a l'eradicació d'aquestes desigualtats en l'àmbit universitari.

NO PERDEM L'OPORTUNITAT