•Notícia

El projecte de rehabilitació energètica de comunitats (REC) al barri de Les Planes (Sant Cugat del Vallès), posat en marxa per PASaPAS, és una de les iniciatives que duu a terme aquesta plataforma, que es va iniciar el 2012 com un projecte acadèmic dins l’assignatura de projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), TAP E2, dirigida i coordinada pels professors Coque Claret, Dani Calatayud i Roger Tudó. La iniciativa va néixer com un projecte d'investigació-acció, impulsat pel col·lectiu de joves d’arquitectes arqbag, per promoure l'autoregeneració de Les Planes. La finalitat ha estat millorar-ne el metabolisme urbà (recursos socials, econòmics, energètics i ambientals), recuperant els valors cooperatius i el teixit associatiu identitari del barri i incentivant la participació ciutadana. Això s'aconsegueix mitjançant diferents projectes que incentiven l'intercanvi de coneixement entre universitat i comunitat, com ara el de rehabilitació energètica de comunitats (REC).

El projecte PASaPAS va esdevenir plataforma el 2014 mitjançant un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, i va donar peu al desenvolupament d'altres projectes que responen a les condicions i necessitats del barri, abordant temàtiques d'aprofitament i gestió dels recursos, accessibilitat, mobilitat, equipaments, activitat, entre d’altres. Ruta Ringo Rango és un d'aquests projectes sorgits dins de la plataforma PASaPAS.

Dins d'aquesta plataforma, doncs, es desenvolupa el projecte REC en diverses fases, que se centra a planificar accions de desenvolupament local per millorar els habitatges i el barri de Les Planes, susceptibles d’anar dinamitzant-ne l’activitat econòmica. A més, ajuda a millorar la identitat col·lectiva del barri i la seva autosuficiència.

D’una banda, s'ha diagnosticat la situació de precarietat energètica de Les Planes mitjançant una radiografia del barri a través d’una prospecció objectiva dels seus 399 habitatges. L’anàlisi s'ha enfocat des d’un punt de vista físic, energètic, social, mèdic i econòmic (metodologia RELS), que permet establir un ordre d’intervenció als habitatges en funció dels casos més afectats. Actualment, s’ha obert una convocatòria per a què els veïns facin les seves sol·licituds i, aplicant els requisits fixats, s'han seleccionat sis habitatges.

Als primers habitatges seleccionats se’ls ha realitzat una diagnosi més rigorosa i, per entendre exactament com funciona cada habitatge i com l’utilitzen els seus usuaris, s’han instal·lat sensors de temperatura, humitat i qualitat de l’aire per monitoritzar-los. Aquesta informació, un cop processada, ha permès determinar d’una manera paramètrica quina intervenció mínima necessiten per assolir un major confort, amb la mínima inversió de recursos.
Les intervencions als habitatges s'han realitzat mitjançant plans d’ocupació amb persones aturades de Les Planes, que estan aprenent noves tècniques de construcció, de manera que es fomenta l’autoregeneració col·lectiva del barri.

Les intervencions realitzades s’han centrat en la rehabilitació energètica i la millora de l’habitabilitat dels habitatges, mitjançant petites accions com ara l’aïllament tèrmic en les cobertes, l’augment de la captació solar passiva, l’estanqueïtat en fusteries, els sistemes d’extracció-control de l’aire viciat, la recirculació d’aire preescalfat mitjançant una xemeneia de llenya i la millora de l’accessibilitat d’una terrassa.

L’equip de coordinació i gestió del projecte està constituït per agents de diversos àmbits i disciplines: la recerca i l’acció està vinculada a la Universitat, que és la impulsora del projecte, mentre que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès aporta els recursos necessaris per la  viabilitat de la iniciativa.

D'altra banda, el projecte acadèmic Ruta Ringo Rango s’està portant a terme aquest mes de maig, amb el suport veïnal, de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i del professorat de l'ETSAV. L’objectiu és construir unes escales en un dels trams de Les Planes que conforma la Ruta Ringo Rango, una xarxa de camins utilitzada antigament, quan es volien escurçar distàncies caminant.

En aquesta observació, els estudiants de l'ETSAV han observat el fort pendent dels carrers del barri i el ziga-zaga per superar el desnivell, així com el problema de mobilitat peatonal i rodada que en genera. El barri gaudeix de la parada de Les Planes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), construïda l’any 1914, però, malgrat que la distància lineal entre l’estació i els diferents sectors és petita, la trama dels carrers i el desnivell multiplica la durada del desplaçament fins al tren. Per aquest motiu, en el pla d’actuació urbanística hi ha previst un seguit de recorreguts que tallen les parcel·les perpendicularment als carrers superant la diferència de cota amb escales com a drecera per als vianants. Aquesta ruta, coneguda popularment com Ringo Rango, mai s’ha arribat a construir del tot i només existeixen diferents trams tallats que no tenen continuïtat.

Ruta Ringo Rango proposa reprendre aquests recorreguts que optimitzen la durada dels trajectes a peu entre el punt més alt del barri i l’estació del tren. D’aquesta manera es podria reorganitzar la mobilitat i l’accessibilitat a diverses parcel·les on l'accés és complicat, de la mateixa manera que es podrien recuperar alguns espais públics.

La construcció de les escales es fa amb materials reutilitzats o cedits per altres empreses com ara provetes de formigó, que conformaran els graons i els petits murs de contenció per a les zones de descans i els replans. Les provetes de formigó són un clar exemple de residu produït per l'arquitecte. En l'execució d'obres de formigó es realitzen el que s’anomenen "assajos" en els quals s'analitzen les característiques i l'enduriment d'aquest material a fi de conèixer-ne les qualitats i la resistència. El comportament d'un formigó davant de diversos esforços és variable i complex, de manera que es realitzen molts assajos en poc temps. Un dels plantejaments del projecte Ruta Ringo Rango és reutilitzar les provetes de formigó de l’empresa Applus+, que acumula cada setmana entre 800 i 1.200 provetes.

Quan es va constituir PASaPAS el 2014 es van incorporar a la plataforma nous membres arquitectes o estudiants d’arquitectura, tutoritzats per l’arquitecte José Luis Oyon.

La plataforma també compta amb la col·laboració de l’assignatura optativa Metabolisme Urbà, el projecte de recerca RELS, el taller de projectes PUD, diverses empreses col·laboradores (Testo, Akzonel, Sikkens, Grup Giró i Aislux) i la Fundació Engrunes.