•Notícia
Compartir
Publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)
Les seqüències vocals dels micos i els humans segueixen un patró comú
Un nou estudi dels gelades —una mena de micos que viu a les regions muntanyoses d'Etiòpia— ha revelat que les seves llargues i complexes seqüències vocals segueixen un patró que s'observa en moltes llengües: com més llarga és la seqüència en conjunt, més curts són els sons que la formen. Aquest treball, realitzat per l’investigador Ramon Ferrer, del Laboratori d'Algorísmia Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) juntament amb investigadors de la Universitat de Michigan i de la Universitat de Roehampton, no només revela similituds entre el nostre sistema de comunicació i el dels nostres parents primats sinó que també podria llançar llum nova sobre l'organització elemental de diferents sistemes biològics.
21/04/2016
En el llenguatge humà, la llei de Menzerath afirma que 'com més gran és el tot, menors són les seves parts'. Així, per exemple, les paraules més llargues tendeixen a estar formades per síl·labes més curtes i els sintagmes més llargs tendeixen a estar compostos de paraules més curtes. La llei rep el nom de Paul Menzerath, un lingüista eslovac les idees del qual han estat la llavor per dècades de recerca en lingüística quantitativa. La llei es compleix en un ampli espectre de llengües, però mai s'havia comprovat la seva existència en cap altra espècie. Ara, un equip internacional d'investigadors, liderat per Morgan Gustison de la Universitat de Michigan i Stuart Semple de la Universitat de Roehampton, en col·laboració amb l’investigador Ramon Ferrer, del Laboratori d'Algorísmia Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha verificat la llei en els gelades, una espècie on els mascles produeixen seqüències llargues de crides —fins a 25 crides en total— formades per sis tipus diferents de crides.
Van analitzar 1065 d'aquestes seqüències vocals (compostes de 4747 crides individuals) que van ser gravades a partir de 57 mascles que vivien a l'àrea Sankaber del Parc Nacional de les Muntanyes Simien, Etiòpia. L’investigador de la UPC Ramon Ferre ha estat l’encarregat d’analitzar les dades provinents dels gelades i dels disseny del model matemàtic.
D'acord amb la llei de Menzerath, van trobar una relació negativa entre la longitud de la seqüència en nombre de crides i la durada mitjana de les crides que la constitueixen. Aquestes no van variar en longitud segons la seva posició en la seqüència vocal. El fet sorprenent és que la longitud de les primeres crides de la seqüència estava estretament relacionada amb com de llarga era la seqüència. En altres paraules, les seqüències van començar amb crides de la longitud "adequada" per a la seqüència: les seqüències curtes van començar amb crides llargues, i les seqüències llargues van començar amb crides curtes.
Les troballes d'aquest treball, publicades a Proceedings of the National Academy of Sciences, no només revelen un patró bàsic de l'estructura seqüencial compartida per la comunicació humana i no humana sinó que també podrien tenir implicacions profundes sobre la nostra comprensió dels sistemes biològics en un sentit més ampli. A més de l’anàlisi de les seqüències dels gelades, els autors de l'estudi també donen suport matemàticament a la idea que la llei de Menzerath reflecteix 'compressió', un principi del camp de la teoria de la informació relacionat amb la minimització de la longitud esperada d'un codi. La compressió proporciona una manera de millorar l'eficiència d'un sistema de codificació, i s'aplica (per estalviar espai o memòria) en molts sistemes creats per l'home com ara imatges o vídeos digitals i en emmagatzematge de dades en general.
La compressió també apareix de forma espontània en la comunicació humana sota restriccions d'espai (sent Twitter un clar exemple). Els investigadors assenyalen que, al marge de les seves pròpies troballes, patrons consistents amb la llei de Menzerath s'han trobat en un ventall de nivells biològics: en gens, genomes i proteïnes. Per tant, els autors proposen que la compressió podria sustentar els sistemes d'informació biològica en un sentit molt ampli, des de molècules a comportament animal fins a arribar al llenguatge humà.
Aquesta investigació és fruit d'altres investigacions del grup LARCA de la UPC, que tenen l'objectiu de trobar paral·lelismes entre els humans, altres espècies (com dofins i micos) i els genomes.
Van analitzar 1065 d'aquestes seqüències vocals (compostes de 4747 crides individuals) que van ser gravades a partir de 57 mascles que vivien a l'àrea Sankaber del Parc Nacional de les Muntanyes Simien, Etiòpia. L’investigador de la UPC Ramon Ferre ha estat l’encarregat d’analitzar les dades provinents dels gelades i dels disseny del model matemàtic.
D'acord amb la llei de Menzerath, van trobar una relació negativa entre la longitud de la seqüència en nombre de crides i la durada mitjana de les crides que la constitueixen. Aquestes no van variar en longitud segons la seva posició en la seqüència vocal. El fet sorprenent és que la longitud de les primeres crides de la seqüència estava estretament relacionada amb com de llarga era la seqüència. En altres paraules, les seqüències van començar amb crides de la longitud "adequada" per a la seqüència: les seqüències curtes van començar amb crides llargues, i les seqüències llargues van començar amb crides curtes.
Les troballes d'aquest treball, publicades a Proceedings of the National Academy of Sciences, no només revelen un patró bàsic de l'estructura seqüencial compartida per la comunicació humana i no humana sinó que també podrien tenir implicacions profundes sobre la nostra comprensió dels sistemes biològics en un sentit més ampli. A més de l’anàlisi de les seqüències dels gelades, els autors de l'estudi també donen suport matemàticament a la idea que la llei de Menzerath reflecteix 'compressió', un principi del camp de la teoria de la informació relacionat amb la minimització de la longitud esperada d'un codi. La compressió proporciona una manera de millorar l'eficiència d'un sistema de codificació, i s'aplica (per estalviar espai o memòria) en molts sistemes creats per l'home com ara imatges o vídeos digitals i en emmagatzematge de dades en general.
La compressió també apareix de forma espontània en la comunicació humana sota restriccions d'espai (sent Twitter un clar exemple). Els investigadors assenyalen que, al marge de les seves pròpies troballes, patrons consistents amb la llei de Menzerath s'han trobat en un ventall de nivells biològics: en gens, genomes i proteïnes. Per tant, els autors proposen que la compressió podria sustentar els sistemes d'informació biològica en un sentit molt ampli, des de molècules a comportament animal fins a arribar al llenguatge humà.
Aquesta investigació és fruit d'altres investigacions del grup LARCA de la UPC, que tenen l'objectiu de trobar paral·lelismes entre els humans, altres espècies (com dofins i micos) i els genomes.
Segueix-nos a Twitter
