•Notícia

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha distingit com a magister honoris causa a Carlos Martí Arís, en reconeixement per la tasca duta a terme per l'arquitecte a l’ETSAB al llarg de la seva carrera acadèmica i professional.

En l’esdeveniment, que ha tingut lloc a la sala d’actes de l’ETSAB, hi han intervingut el director del centre, Jordi Ros, i els també arquitectes Daniele Vitale, professor del Politecnico di Milano; Antonio Barrionuevo, professor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla; César Portela, catedràtic de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de a Coruña; Elisa Valero, professora de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Granada; Emili Donato i Víctor Brosa, ambdós professors de l’ETSAB; Salvador Tarragó, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona; Marta Cervelló, membre del Patronat Fundación Caja de Arquitectos, i el rector de la UPC, Enric Fossas. L'acte s'ha emès en directe per UPCtv.

En el marc d’aquest acte acadèmic també s'ha presentat, a la sala de graus de l’ETSAB, la reedició del llibre Variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo en Arquitectura (Fundación Caja de Arqutiectos-ETSAB, 2014), reelaboració de la tesi doctoral que Carlos Martí Arís va llegir a l’ETSAB el 1988, sota la direcció del reconegut arquitecte italià Giorgio Grassi.

Finalment, hi ha hagut una taula rodona al voltant de la figura de Carlos Martí Arís, en la qual han intervingut els arquitectes Juan Carlos Arnuncio, Antonio Barrionuevo, Víctor Brosa, Marta Cervelló, Jorge Torres Cueco, Emili Donato, Madalena Ferreira, Fabio Licitra, Antonio Monestiroli, Simona Pierini, César Portela, Bruno Reichlin, Jaume Rossell, Javier García Solera, Luís Martínez Santamaría, Salvador Tarragó, Daniele Vitale i Elisa Valero.

L’arquitecte Carlos Martí Arís (Barcelona, 1948), va cursar els estudis d’arquitectura a l’ETSAB. Es va titular el 1972 i es va doctorar en arquitectura l'any 1988, també a l’ETSAB. Professor d’aquest centre des del 1976, vinculat al Departament de Projectes Arquitectònics, té una extensa obra editorial sobre arquitectura, com ara Las variaciones sobre la identidad. Ensayo sobre el tipo en arquitectura (1990), que ara es torna a editar; Silencios elocuentes (1999), Las formes de la residencia en la ciudad moderna (1991) i Santiago de Compostela. La ciudad històrica como presente (1996).

Va ser fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcción de la Ciudad durant tota la seva existència fins el 1985. També va impulsar altres iniciatives editorials com la col·lecció Arquitectura-Teoría d’Edicions Serbal, les col·leccions Arquíthesis de la Fundación Caja de Arquitectos o la revista DPA del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC.

Ha investigat sobre l’espai públic i la ciutat contemporània, així com sobre l’arquitectura del cinema. En aquest darrer àmbit ha fet estudis sobre Dreyer, Hitchcock, Ford i Ozu, en col·laboració amb J.M. García Roig.

El 1976 va ser un any decisiu per a l’arquitecte, marcat per dues experiències: els set mesos d’estada a la regió nord-oriental d’Argèlia, on va formar part d’un grup dirigit per Emilio Donato, professor de l’ETSAB, per projectar sis viles agrícoles per a la revolució agrària; i la participació en el Premi SIAC de Santiago de Compostela, moment àlgid de la tendència liderada per Aldo Rossi. Poc temps després es va incorporar a l’ETSAB com a professor de Projectes, dins l’equip coordinat per Raimon Torres. A partir de llavors, la docència esdevé la seva principal dedicació, que fa compatible amb la tasca professional en associació amb Antonio Armesto.