•Notícia
Compartir
En una declaració elaborada en el marc de l'Associació Catalana d’Universitats Públiques
Les universitats públiques catalanes reclamen al Govern millores en la política universitària
La declaració, elaborada en el marc de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i subscrita per tots els rectors i rectora i presidents i presidentes dels Consells Socials universitaris de les universitats públiques catalanes, s’ha presentat avui, 27 d'octubre, a Barcelona.
27/10/2016
La declaració, presentada el 27 d'octubre al Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), gira a l’entorn de cinc eixos: major autonomia, millor finançament públic, reducció dels preus públics de matrícula dels estudis de grau i de màster, compromís amb els acords del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) pel que fa a l’estructuració dels estudis i, finalment, la incorporació de nou personal docent i investigador (PDI) i de personal d’administració i serveis (PAS).
L’acte ha comptat amb Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG) i president de l’ACUP; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i vicepresident de l’ACUP; Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i secretari de l’ACUP; Jordi Alberch, rector en funcions de la Universitat de Barcelona (UB); Armand Sánchez, vicerector de Recerca i Transferència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per delegació de la rectora; i Joan Corominas, president en funcions del Consell Social de la UB.
El primer aspecte que recull la declaració, és una major autonomia organitzativa, financera, de gestió de personal i acadèmica que comporti un retiment de comptes periòdic i profund de les universitats al govern de la Generalitat de Catalunya i a la societat a través del Parlament.
El segueix el reclam d’un model de finançament estable que asseguri la suficiència econòmica de les universitats assolint a mig termini el finançament mitjà dels països de l’OCDE (1,22% del PIB) (Actualment el finançament del sistema públic català es situa al 0.88% del PIB). Aquest finançament ha d’anar adreçat a poder complir les quatre funcions bàsiques de les universitats: docència, recerca, transferència de coneixement i compromís social.
També exigeix una reducció dels preus de matrícula que tendeixi a igualar-se a la mitjana de l’OCDE, que és d’un 14% (actualment a Catalunya es d’un 26%). I que el cost de matrícula de les dues etapes educatives de la universitat (graus i màsters) sigui el mateix, és a dir, que el cost de la matrícula dels màsters s’equipari al dels graus. Advoquem per un sistema integral de beques i ajuts als estudiants, que asseguri en tot moment la igualtat en l’accés i en el progrés acadèmic. Reclamem que aquestes mesures es duguin a terme sense perjudicar en cap cas el finançament de les universitats públiques.
En l’àmbit de l’estructuració dels estudis, les universitats demanen un ferm compromís amb els acords del CIC de manera que, únicament les titulacions noves de grau (no impartides per cap universitat catalana) podran dissenyar-se amb una estructura de tres anys (180 crèdits). Per a la resta de titulacions de grau impartides per diverses universitats, el sistema universitari de Catalunya avançarà plegat cap a un procés de convergència europea, evitant que una mateixa titulació de grau es pugui assolir indistintament en 3 anys (180 crèdits) o 4 anys (240 crèdits) en alguna de les universitats del sistema universitari de Catalunya.
El canvi en l’estructura dels estudis universitaris ha de fonamentar-se en raons acadèmiques que garanteixin l’adquisició de les competències formatives necessàries que facilitin als graduats una adequada inserció en el món laboral, i també atenent a la convergència amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
La declaració també detalla que la modificació de la reducció de la durada d’un grau no pot comportar una disminució de la subvenció pública total; i que la modificació de l’estructura acadèmica no pot conduir en cap cas a un increment del cost de la matrícula per als estudiants.
Finalment, pel que fa a la incorporació de nou personal docent i investigador (PDI) i de personal d’administració i serveis (PAS), la declaració proposa un pla de xoc ambiciós de 10 anys entre la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques per poder renovar les plantilles del PDI (relleu generacional) i per donar resposta a les legítimes expectatives d’estabilització de del PDI interí acreditat i a l’accés a posicions de major nivell acadèmic. I un pla de xoc de 10 anys entre la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques que permeti, com a mínim, un increment del PAS equivalent al perdut al llarg d’aquests darrers anys (com a conseqüència d’una taxa reposició del 0%), que permeti l’estabilització del personal temporal (interí) i que asseguri llur carrera professional.
L’acte ha comptat amb Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG) i president de l’ACUP; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i vicepresident de l’ACUP; Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i secretari de l’ACUP; Jordi Alberch, rector en funcions de la Universitat de Barcelona (UB); Armand Sánchez, vicerector de Recerca i Transferència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per delegació de la rectora; i Joan Corominas, president en funcions del Consell Social de la UB.
El primer aspecte que recull la declaració, és una major autonomia organitzativa, financera, de gestió de personal i acadèmica que comporti un retiment de comptes periòdic i profund de les universitats al govern de la Generalitat de Catalunya i a la societat a través del Parlament.
El segueix el reclam d’un model de finançament estable que asseguri la suficiència econòmica de les universitats assolint a mig termini el finançament mitjà dels països de l’OCDE (1,22% del PIB) (Actualment el finançament del sistema públic català es situa al 0.88% del PIB). Aquest finançament ha d’anar adreçat a poder complir les quatre funcions bàsiques de les universitats: docència, recerca, transferència de coneixement i compromís social.
També exigeix una reducció dels preus de matrícula que tendeixi a igualar-se a la mitjana de l’OCDE, que és d’un 14% (actualment a Catalunya es d’un 26%). I que el cost de matrícula de les dues etapes educatives de la universitat (graus i màsters) sigui el mateix, és a dir, que el cost de la matrícula dels màsters s’equipari al dels graus. Advoquem per un sistema integral de beques i ajuts als estudiants, que asseguri en tot moment la igualtat en l’accés i en el progrés acadèmic. Reclamem que aquestes mesures es duguin a terme sense perjudicar en cap cas el finançament de les universitats públiques.
En l’àmbit de l’estructuració dels estudis, les universitats demanen un ferm compromís amb els acords del CIC de manera que, únicament les titulacions noves de grau (no impartides per cap universitat catalana) podran dissenyar-se amb una estructura de tres anys (180 crèdits). Per a la resta de titulacions de grau impartides per diverses universitats, el sistema universitari de Catalunya avançarà plegat cap a un procés de convergència europea, evitant que una mateixa titulació de grau es pugui assolir indistintament en 3 anys (180 crèdits) o 4 anys (240 crèdits) en alguna de les universitats del sistema universitari de Catalunya.
El canvi en l’estructura dels estudis universitaris ha de fonamentar-se en raons acadèmiques que garanteixin l’adquisició de les competències formatives necessàries que facilitin als graduats una adequada inserció en el món laboral, i també atenent a la convergència amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
La declaració també detalla que la modificació de la reducció de la durada d’un grau no pot comportar una disminució de la subvenció pública total; i que la modificació de l’estructura acadèmica no pot conduir en cap cas a un increment del cost de la matrícula per als estudiants.
Finalment, pel que fa a la incorporació de nou personal docent i investigador (PDI) i de personal d’administració i serveis (PAS), la declaració proposa un pla de xoc ambiciós de 10 anys entre la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques per poder renovar les plantilles del PDI (relleu generacional) i per donar resposta a les legítimes expectatives d’estabilització de del PDI interí acreditat i a l’accés a posicions de major nivell acadèmic. I un pla de xoc de 10 anys entre la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques que permeti, com a mínim, un increment del PAS equivalent al perdut al llarg d’aquests darrers anys (com a conseqüència d’una taxa reposició del 0%), que permeti l’estabilització del personal temporal (interí) i que asseguri llur carrera professional.
Segueix-nos a Twitter
