•Notícia

En l’àmbit de l’enginyeria civil, especialment en el de la construcció de ponts, la qualitat, la bellesa i la resistència són atributs que tradicionalment s’han associat a les obres construïdes in situ. Per contra, la prefabricació s’ha relacionat amb construccions sense ànima i de poca qualitat arquitectònica. Això ha estat així durant molts anys, probablement perquè a l’inici la prefabricació era un sistema de construcció més o menys industrialitzat en què el més important era reduir costos i temps. Així mateix, no s’exigia cap qualitat estètica al resultat final.

L’època de gran creixement de la construcció mitjançant elements prefabricats de formigó coincideix amb el període de 1950-1970, en què hi havia una necessitat urgent d’habitatges derivada de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de sistemes de construcció que es van desenvolupar fonamentalment a Alemanya i es van generalitzar ràpidament, sobretot als països de l’Est.

Però des de llavors els sistemes constructius industrialitzats i prefabricats han experimentat canvis substancials, fins al punt que, en l'actualitat, les possibilitats de disseny són il·limitades i es pot construir en fàbrica qualsevol element d’un edifici o pont que després s’hagi de muntar en l’obra en el lloc que li correspongui.

Ponts d’arc, ponts biga, ponts atirantats sustentats per cables, construïts amb acer, formigó armat o pretesat, d’estructura mixta d’acer i formigó. Cada vegada són més els professionals que pensen que la prefabricació ofereix solucions versàtils molt interessants tècnicament,
formalment atractives i econòmicament competitives.

Però aquests no són els únics avantatges que destaquen els experts. D’entrada, la prefabricació ofereix la possibilitat de la construcció en paral·lel. Això vol dir que mentre es fabriquen les peces en instal·lacions industrials es poden preparar i condicionar els terrenys on s’alçarà el pont. Així s’estalvia temps i disminueixen els terminis d’execució de les obres.

A més a més, és un sistema de construcció que permet reduir al màxim l’alt risc de sobrepreu que poden suposar les condicions climatològiques, sobretot a l’hivern. “La prefabricació permet independitzar-se del medi, ja sigui el clima, les avingudes en rius o el trànsit”, afirma Antonio Marí, del Departament d’Enginyeria de la Construcció de la UPC. És una solució constructiva industrialitzada, “cosa que permet controls de qualitat que són impossibles d’aconseguir en l’obra. Els materials es fabriquen en planta faci fred o calor, amb la dosificació adequada i en condicions i amb mètodes absolutament controlats. Gràcies a això s’aconsegueix una gran qualitat i homogeneïtat dels acabats”, afegeix. Finalment, també permet reduir els riscos laborals, ja que el treball es fa a fàbrica i els processos de muntatge a peu d’obra impliquen pocs operaris especialitzats i estan estandarditzats i molt controlats.

No obstant això, no tot són avantatges. Els punts febles de les estructures construïdes amb elements prefabricats de formigó són, sens dubte, les connexions entre els diferents elements, les unions entre aquests i l’estructura in situ i els aparells de suport. El que ha permès resoldre aquest problema i ha impulsat el desenvolupament d’aquest tipus d’estructures és la utilització de la tècnica del pretesat. “Les bigues prefabricades avui dia s’uneixen entre si mitjançant barres o cables de pretesat que fan que un pont que està format per peces soltes acabi sent un pont continu, una peça monolítica, amb tots els avantatges que això suposa pel que fa a la resistència i rigidesa”, explica Antonio Marí.

Durant molts anys el projecte no l'han fet els professionals de l'enginyeria, sinó les empreses prefabricadores. Enrique Mirambell, especialista en estructures metàl·liques del Departament d’Enginyeria de la Construcció, assegura que això ha generat una manca de cultura sobre com s’han de projectar amb elements prefabricats, la qual cosa ha donat lloc a patologies habitualment lligades a les característiques específiques de la fabricació del formigó. “El prefabricat és una estructura que evoluciona amb el temps i que cal saber recolzar per evitar que, per exemple, les accions tèrmiques provoquin que els elements de suport s’acabin trencant”, explica Mirambell. “Per tant, la tria del sistema d’unió entre peces és vital. Són factors que encara no estan ben interioritzats”, conclou.

És per aquest motiu que la nova Instrucció espanyola del formigó estructural (EHE), la normativa espanyola sobre el càlcul i la seguretat en les estructures de formigó aprovada el 2008, dedica per primera vegada un capítol a les estructures prefabricades.

D’altra banda, el transport i la manipulació de peces de gran volum també poden plantejar complicacions que cal preveure. Es tracta d’operacions que es fan mitjançant grues de mil tones, controlades per ordinador, que poden col·locar peces de 500 tones a 70 metres d’altura amb un radi (o braç) de 30 metres.

Així mateix, són obres on s’han de tenir en compte els accessos per als tràilers i la maquinària pesada, i en l’etapa de disseny del pont s’han de preveure la longitud i el pes dels elements prefabricats en funció dels accessos. A tot això cal sumar la dificultat que suposen determinats
emplaçaments de l’obra (dins del teixit urbà, per exemple), als quals pot ser impossible accedir o en què no es poden emplaçar els mitjans oportuns per a la manipulació dels elements prefabricats.

Tot això exigeix una planificació minuciosa, és a dir, els projectes constructius han de ser molt detallats, perquè és molt costós fer correccions en l’obra que no estiguin previstes des del principi en el projecte. D’altra banda, no es pot oblidar la importància de la coordinació entre les persones dedicades a la fabricació i les que es dediquen a la construcció per tal que aquestes darreres tinguin preparats els elements prefabricats per muntar-los en l’obra.