•Notícia

Arquitectes de Capçalera neix en el context de l’assignatura Projectes III-IV ‘Habitatge i Ciutat’ que s’imparteix a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Ideada inicialment amb un format de workshop de dues setmanes, la iniciativa evoluciona en cursos posteriors com mecanisme d’anàlisi de la realitat concreta dels llocs i els seus habitants. Des de fa tres anys, grups d’una trentena d’estudiants d’arquitectura de tercer curs visiten barris de Barcelona com el Raval o Bellvitge, i busquen solucions per millorar la relació entre els veïns i els immobles on viuen.

La iniciativa fomenta la formació dels nous arquitectes des del coneixement dels problemes dels edificis tenint en compte les necessitats dels veïns que hi viuen. L’objectiu és analitzar els edificis en el seu conjunt i en relació als espais públics on estan situats. La proximitat a les persones que l’habiten i el coneixement de les seves preocupacions des de l’òptica global de l’habitatge permeten veure les mancances i oferir-ne solucions.

Conèixer la realitat física i social dels teixits sembla una bona estratègia prèvia a qualsevol intervenció. La proximitat de l’usuari i la seva relació directa amb l’estudiant s’ha demostrat com una activitat enriquidora i útil per a tothom. A través de la discussió d'idees i l'elaboració de propostes es pretén donar resposta concreta i immediata a les problemàtiques sobre l'habitatge i la seva relació amb l'espai públic.

Ara que l'exercici de l'arquitectura travessa temps carregats de dificultats i incerteses, el programa docent d’Arquitectes de Capçalera ha assolit un doble èxit que assenyala un canvi de paradigma. D’una banda, els estudiants d’arquitectura de la UPC s’apoderen en l’exercici pràctic del seu futur ofici i prenen consciència de la seva utilitat social. De l’altra, veïns i veïnes d’un barri delmat per la precarietat descobreixen en la figura de l’arquitecte algú que pot donar resposta a necessitats de la seva vida quotidiana.

A més, Arquitectes de Capçalera incideix, des d'aproximacions molt diverses, en una qüestió tan urgent per a la Barcelona actual com és l’habitatge. I ho fa des d’una lògica renovada que assumeix les complexitats de les situacions de partida i atorga als destinataris finals de l’arquitectura la centralitat que els correspon.

“L’any 2013, enmig de plena crisi immobiliària, un col·lectiu de professors de l’ETSAB ens vam plantejar trencar les barreres i sortir fora de l’Escola per buscar la proximitat entre els estudiants i els usuaris. D’aquesta manera es podien conèixer les diferents problemàtiques de la ciutat i convertir-la en camp de treball i estudi”, explica Pere Joan Ravetllat, professor de l’ETSAB i responsable del curs ‘Habitatge i Ciutat’ i un dels integrants del col·lectiu Arquitectes de Capçalera. “Es tracta d’una relació directa, ja que l’estudiant aprèn i la gent entén que la Universitat dóna eines per millorar”, afirma l’arquitecte.

“Aquest Premi Ciutat de Barcelona no és a una obra concreta, és a una actitud que vol ser útil a l’usuari i que vol aproximar la Universitat a la societat”, conclou Ravetllat.

El jurat del Premi Ciutat de Barcelona, que s'ha lliurat el 15 de febrer, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat format per David Bravo, Olga Tarrasó, Carme Pinós i Meritxell Inaraja.

L'Ajuntament de Barcelona convoca anualment els Premis Ciutat de Barcelona amb l'objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.

Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d'estar integrades en el teixit ciutadà en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions públiques i les indústries culturals.