•Notícia
Compartir
El projecte, de 4 anys de durada i dotat amb més de 3,7 milions d'euros, s'emmarca en el programa Marie Curie de la UE
Projecte internacional per formar científics d’elit en fenòmens climàtics complexos
El projecte Learning About Interacting Network in Climate (LINC) formarà 15 joves investigadors de tot el món, distribuïts entre els nou centres de recerca i empreses internacionals que participen en el projecte, perquè apliquin metodologies no lineals, pròpies de xarxes i sistemes complexos, a l'estudi de fenòmens climatològics, com ara “El Niño”. El primer d'aquests joves científics ja treballa en un grup de recerca de la UPC.
Continguts Relacionats
23/05/2012
Una roguewave (onada gegant) és un fenomen extrem que es produeix de manera imprevisible, enmig de l'oceà, i s'aixeca desenes de metres sobre el mar. Aquest fenomen és capaç de destruir una plataforma petrolera en pocs segons. Ningú no sap quan pot ocórrer, però succeeix. Cristina Masoller, en col·laboració amb altres investigadors, ha apuntat en alguns articles científics de recent publicació que la naturalesa i l'origen d'aquest fenomen podria tenir similituds amb el comportament de la llum caòtica que s'origina en un làser.
Cristina Masoller és doctora en Física pel Bryn Mawr College de Pensylvania (Estats Units) i una de les investigadores del grup de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) al Campus de Terrassa. Masoller coordina, des de desembre, un projecte de recerca internacional de gran abast, Learning About interacting Network in Climate (LINC), dotat amb més de 3,7 milions d'euros. L'objectiu principal del projecte és formar a 15 joves investigadors en l'aplicació de les tècniques per l'estudi dels sistemes complexos aplicades a l'anàlisi i predicció de fenòmens climàtics. El projecte LINC s'emmarca en el programa Marie Curie del setè programa marc de la Unió Europea.
Actualment la gran majoria de científics i de meteoròlegs utilitzen mètodes lineals per a l'anàlisi del clima i dels seus fenòmens associats. No obstant això, una part de la comunitat científica creu que si el clima és un sistema complex (igual que ho és el cervell, la xarxa d'Internet o l'economia mundial) possiblement s'obtinguin resultats rellevants de predicció i d'estudi utilitzant, per exemple, la metodologia de xarxes i sistemes complexos que s'empren en la investigació dels làsers, el que es coneix com una metodologia d'anàlisi no lineal.
La investigadora explica que la metodologia no lineal ha demostrat ser una eina molt eficient en l'estudi de sistemes complexos en diferents àrees, com les xarxes neuronals, o les xarxes socials d'Internet. "Un dels sistemes més complexos que existeixen és el clima, però l'aplicació de mètodes no lineals aplicats al seu estudi és molt incipient, pel que no hi ha molts investigadors qualificats. Per això LINC és un projecte de gran interès en el que tenim dipositades moltes expectatives ", afirma Masoller.
La metodologia no lineal és una tècnica científica que s’utilitza per descriure fenòmens complexos a través d’un determinat tipus d’equacions amb les que es poden obtenir models de comportament. Amb la metodologia no lineal es pot estudiar, per exemple, el comportament de la llum caòtica que s’origina en un làser.
Els 15 investigadors que se seleccionaran i es formaran amb el projecte LINC entraran a formar part, durant aquest curs, dels equips de recerca que participen en el projecte. Ignasi Deza és un d'ells, i ja treballa en el grup de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers, situat a l'Edifici Gaia del Campus de Terrassa. Segons Deza, procedent d'Argentina i que treballa sota la supervisió de la investigadora Cristina Masoller, "aquesta és una oportunitat única; poder realitzar la meva tesis doctoral a Europa i, a més, poder participar en un projecte tan innovador i tan excitant com aquest és el somni de tot jove científic, perquè sents que obres camí i que el coneixement que adquiriré serà molt útil per a la societat i per a la comunitat científica ", afirma l'investigador.
Cristina Masoller és doctora en Física pel Bryn Mawr College de Pensylvania (Estats Units) i una de les investigadores del grup de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) al Campus de Terrassa. Masoller coordina, des de desembre, un projecte de recerca internacional de gran abast, Learning About interacting Network in Climate (LINC), dotat amb més de 3,7 milions d'euros. L'objectiu principal del projecte és formar a 15 joves investigadors en l'aplicació de les tècniques per l'estudi dels sistemes complexos aplicades a l'anàlisi i predicció de fenòmens climàtics. El projecte LINC s'emmarca en el programa Marie Curie del setè programa marc de la Unió Europea.
Actualment la gran majoria de científics i de meteoròlegs utilitzen mètodes lineals per a l'anàlisi del clima i dels seus fenòmens associats. No obstant això, una part de la comunitat científica creu que si el clima és un sistema complex (igual que ho és el cervell, la xarxa d'Internet o l'economia mundial) possiblement s'obtinguin resultats rellevants de predicció i d'estudi utilitzant, per exemple, la metodologia de xarxes i sistemes complexos que s'empren en la investigació dels làsers, el que es coneix com una metodologia d'anàlisi no lineal.
Metodologia no lineal
Segons explica Cristina Masoller, "la interrelació entre els subsistemes que componen el clima és molt alta, per això és necessari aproximar-se a aquest camp amb una perspectiva multidisciplinària". La investigadora explica que la metodologia no lineal ha demostrat ser una eina molt eficient en l'estudi de sistemes complexos en diferents àrees, com les xarxes neuronals, o les xarxes socials d'Internet. "Un dels sistemes més complexos que existeixen és el clima, però l'aplicació de mètodes no lineals aplicats al seu estudi és molt incipient, pel que no hi ha molts investigadors qualificats. Per això LINC és un projecte de gran interès en el que tenim dipositades moltes expectatives ", afirma Masoller.
La metodologia no lineal és una tècnica científica que s’utilitza per descriure fenòmens complexos a través d’un determinat tipus d’equacions amb les que es poden obtenir models de comportament. Amb la metodologia no lineal es pot estudiar, per exemple, el comportament de la llum caòtica que s’origina en un làser.
Estudi multidisciplinari
Precisament, l'exigència de multidisciplinarietat en aquest projecte ha propiciat la participació de centres i empreses. Al LINC participen un total de nou socis de diversos països (Alemanya, Holanda, Israel, Uruguai, Espanya i França): sis universitats i tres empreses, especialistes en les àrees dels sistemes complexos, el medi ambient i la ciències de la Terra. Els 15 investigadors que se seleccionaran i es formaran amb el projecte LINC entraran a formar part, durant aquest curs, dels equips de recerca que participen en el projecte. Ignasi Deza és un d'ells, i ja treballa en el grup de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers, situat a l'Edifici Gaia del Campus de Terrassa. Segons Deza, procedent d'Argentina i que treballa sota la supervisió de la investigadora Cristina Masoller, "aquesta és una oportunitat única; poder realitzar la meva tesis doctoral a Europa i, a més, poder participar en un projecte tan innovador i tan excitant com aquest és el somni de tot jove científic, perquè sents que obres camí i que el coneixement que adquiriré serà molt útil per a la societat i per a la comunitat científica ", afirma l'investigador.
Segueix-nos a Twitter
