•Notícia

Scientific Reports, revista d'accés obert de Nature, ha publicat el treball realitzat per investigadors de l’Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la UPC amb l’investigador Jordi Llorca al capdavant, en col·laboració amb la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda) i de la Universitat King Abdullah de Ciència i Tecnologia (Aràbia Saudita). Aquests investigadors han desenvolupat un sistema per produir hidrogen d’una manera neta, renovable i més rendible, a partir de l’aigua i la llum solar. Els científics han fusionat les propietats òtiques dels cristalls fotònics tridimensionals (òpals inversos diòxid de titani) i nanopartícules d’or de 2-3 nanòmetres, per desenvolupar un catalitzador en pols molt actiu.


D’altra banda, la revista Nature Photonics ha publicat els resultats d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), institut universitari de recerca adscrit a la UPC. El grup de científics, liderat per Jordi Martorell, professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC i investigador d’aquest institut, han desenvolupat una cèl·lula solar orgànica òptima amb un alt nivell de transparència i una alta eficiència de conversió d’energia. Es tracta d’un pas prometedor cap a les energies renovables assequibles, netes, àmpliament utilitzades i urbanament integrades.


Una altra de les publicacions que també s’ha fet ressò de la recerca que es desenvolupa a la UPC és la revista científica Physical Review Letters. En aquest cas s’han publicat els resultats de la innovació científica que ha portat a terme Carles Serrat, del Grup de Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DONLL) al Campus de Terrassa. Aquest investigador ha trobat la manera d’amplificar la intensitat de llums làser de raigs X amb la tecnologia de generació d’harmònics d’alta freqüència. El treball de Serrat obre el camí per a que qualsevol laboratori hospitalari o universitari pugui disposar de les propietats dels raigs X làser d’alta intensitat per realitzar tot tipus d’experiments.


El resultat d’una recerca en la qual ha participat l’investigador Eduard Rocas, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), ha estat publicat a la revista Nature. En aquesta investigació, que s'ha realitzat durant trenta mesos a l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia dels Estats Units, s’ha descobert el millor material del món per als condensadors sintonitzables, els quals s’anomenen de manera general dielèctrics sintonitzables, uns aïlladors especials que poden emmagatzemar canvis en la càrrega elèctrica quan s’hi aplica el voltatge. Aquests materials es podrien utilitzar en la fabricació d’uns telèfons intel·ligents més petits, més barats i més ràpids.