•Notícia
Compartir
Joan Herp i Sara López van competir en la classe 470 de vela, Alberto Munarriz i Marc Roca en waterpolo i Pol Moya en els 800 metres d’atletisme
Cinc estudiants de la UPC van participar en vela, waterpolo i atletisme als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va estar representada per cinc estudiants a les olimpíades que aquest estiu, entre el 5 i el 21 d’agost, van tenir lloc a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. Sara López, estudiant d’arquitectura, va competir en la classe 470 de vela. En aquesta mateixa prova va participar Joan Herp, que cursa el grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials. Alberto Munarriz, que també estudia Enginyeria en Tecnologies Industrials, i Marc Roca, estudiant d'Enginyeria Química, van formar part de la selecció espanyola de waterpolo. Pol Moya, estudiant d’Enginyeria Informàtica, va representar a Andorra en atletisme.
11/07/2016
L’alta competició esportiva no està renyida amb la formació universitària. Un bon exemple són els cinc estudiants de la UPC que enguany van participar als Jocs Olímpics i que han hagut de compaginar la preparació pel seu particular somni olímpic amb els estudis universitaris que estan cursant. Dos d’ells van coincidir en la modalitat esportiva, la classe 470 de vela, i en l’objectiu. La Sara López, que estudia quart curs d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i en Joan Herp, que estudia segon del grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), aspiraven a acabar entre els vuit millors i aconseguir, així, un diploma olímpic. Alberto Munarriz, que comparteix classes i estudis amb en Joan Herp a l’ETSEIB, va formar part de la selecció espanyola de waterpolo juntament amb Marc Roca, també estudiant de l'ETSEIB. El cinquè dels estudiants de la UPC que va participar a Rio és Pol Moya, que cursa el grau d’Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i que 
va competir als 800 metres d’atletisme representant Andorra. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro van disputar-se entre els dies 5 i 21 d’agost.
Tots cinc estudiants formen part del Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC i s’han convertit en experts en compatibilitzar la pràctica esportiva al màxim nivell amb l’exigència dels seus estudis universitaris. Aquest últim any, la Sara López s’ha vist obligada a aparcar, només de moment, l’arquitectura per assegurar la seva presència als Jocs Olímpics de Rio. “Era el moment d’arriscar-se. La Bàrbara i jo sabem que molt poca gent té l’oportunitat de participar a uns Jocs i teníem moltes ganes de viure-ho”. La Bàrbara Cornudella a qui es refereix és la seva cosina i alhora companya d’embarcació, que també compagina l’esport amb l’estudi i amb qui porta competint nou anys, fet que les converteix en una de les embarcacions més consolidades de la flota de la classe 470 femenina. Després de molt lluitar van finalitzar la competició en dotzena posició, molt a prop de les vuit millors.
Qui també ha aconseguit consolidar-se en els darrers anys és l’Alberto Munarriz, que amb només 22 anys s’ha convertit en un fixe en les convocatòries de la selecció espanyola de waterpolo. El navarrès, que estudia Enginyeria en Tecnologies Industrials, va lluitar per les medalles en un dels esports que més alegries ha donat a l’olimpisme espanyol. La selecció espanyol va quedar però eliminada a quarts de final contra Sèrbia, vencedora final del torneig. “En alguns moments es fa una mica complicat fer totes dues coses, però sempre es pot treure temps per fer-ho tot. És important no deixar els estudis de banda”, explica l’Alberto, que afegeix: “Sempre m’ha interessat tot el relacionat amb l’enginyeria i
els estudis que estic cursant em semblaven una carrera completa i amb moltes sortides”. L’estudiant, que practica el waterpolo des dels 11 anys, estava desitjant participar en els seus primers Jocs Olímpics i va ser peça clau del combinat espanyol per acabar aconseguint una meritòria setena posició final.
En Joan Herp, a qui acompanya en l’embarcació del 470 de vela Jordi Xammar, ha estat dues vegades campió del món sots-21 i l’any passat va acabar quart en el campionat mundial absolut. A Rio aspirava a un diploma olímpic però va haver-se de conformar amb la setzena posició. “Compliré un somni participant en la mateixa competició en què participaran esportistes com Pau Gasol i Rafael Nadal”, reconeixia en Joan. Quan pensa en quin havia de ser un dels moments més bonics dels jocs, ho tenia clar: “La volta a l’estadi de Maracanà durant la cerimònia d’inauguració serà molt especial”. Joan Herp practica la vela des dels set anys i estudia des de fa tres Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’ETSEIB. Com la Sara López, ell també ha fet enguany una petita pausa en els estudis per centrar-se en la competició: “Ens jugàvem la plaça olímpica, que era un gran repte esportiu, i a això he dedicat tots els esforços”. En l’últim quadrimestre del curs va preferir no matricular-se en cap assignatura. Però no oblida els estudis i explica que el curs vinent tornarà a la universitat amb la voluntat d’acabar el grau per, després, preparar la propera campanya olímpica i intentar lluitar per medalla a Tòquio 2020.
Representant a Andorra, Pol Moya va competir de manera fantàstica en els 800 metres d’atletisme, finalitzant sisè en la seva prova eliminatòria i quedant-se a poques centèsimes de la seva millor marca personal. Va ser un dels pocs esportistes del país que van anar a Rio i això era, alhora, un honor i una gran responsabilitat per aquest estudiant d’Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC. “Som pocs andorrans els que anem als Jocs i tot el país es fixarà en nosaltres”, explicava en Pol. A Londres, al 2012, van ser només sis els andorrans que van participar a les olimpíades i a Pequín, al 2008, cinc. El mèrit del Pol és doble, perquè segons assegura: “Practico l’atletisme de manera seriosa des de fa només dos anys i mig. Abans jugava a hoquei patins”.
Suport dels companys i professorsTot i que no van a classe amb freqüència, degut als compromisos esportius que tenen durant l’any, els olímpics de la UPC asseguren que mai els han faltat els ànims dels seus companys de grau i del professorat. Pol Moya no va saber fins a darrera hora si la seva marca li serviria per anar
als Jocs. “Els meus companys em preguntaven cada dia si ja sabia si competiria o no. M’han ajudat molt amb les assignatures”, explica l’andorrà. Molt centrat enguany en la preparació pels Jocs, en Joan Herp no ha trepitjat gaire la universitat durant el curs, però malgrat això: “M’han arribat molts missatges de suport de molts dels companys de grau”. El seu company d’embarcació, en Jordi Xammar, també compatibilitza la vela amb la universitat. “Durant els dos primers anys de campanya olímpica vam compaginar el grau i l’esport. Però pel nivell d’implicació que requereixen els meus estudis, a ell li va tocar fer més quilòmetres conduint la furgoneta mentre jo estudiava al seu costat”, recorda en Joan.
“He rebut molts ànims de companys de grau i de professors. Satisfà molt rebre felicitacions d’algú que no imaginaries que et segueix”, reconeix la Sara López. “En els moments més difícils els ànims i el suport serveixen per tirar endavant”, afegeix. La Sara va competir amb la Bàrbara, la seva cosina, amb l’objectiu de quedar entre les vuit millors en la prova femenina de la classe 470 de vela, un somni pel qual han lluitat molt els últims anys. Però no oblida l’arquitectura i, a Rio, va estar molt atenta a les infraestructures que s’han construït pels Jocs Olímpics. “Han aconseguit dinamitzar, gràcies a la construcció del port, un punt de la ciutat on no hi havia res”, diu la Sara, que té molt clar què vol fer en un futur: “Des de petita ja m’agradava l’arquitectura i, a més, el meu pare i el meu avi són arquitectes. A llarg termini, quan em retiri de la competició olímpica, també m’agradaria dedicar-me a l’arquitectura”.
El Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC
Des del 2008, la UPC compta amb el Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC, organitzat pel Servei d’Esports de la Universitat, que té per objectiu donar suport als estudiants que alhora són esportistes. Des de la UPC es procura garantir que l’esportista pugui cursar el seu grau de manera en què pugui seguir competint al més alt nivell. Per això, se’ls ofereix la possibilitat de tenir un tutor personal, d’entre els professors que formen part de la seva escola, perquè els ajudi a planificar i adequar el calendari acadèmic amb el seu calendari esportiu. D’aquesta manera, poden compaginar entrenaments i competicions amb les activitats docents i els exàmens.
“Compatibilitzar la competició d’alt nivell amb un grau com el d’Enginyeria Informàtica és certament difícil i requereix d’un gran esforç i disciplina”, explica en René Alquézar, vicedegà de la FIB i tutor del Pol Moya. “El seu rendiment acadèmic no és inferior al rendiment mitjà dels nostres estudiants que es dediquen en exclusiva als estudis. Crec que té molt de mèrit”, afegeix Alquézar. Javier Giménez, sotsdirector de l’ETSEIB, és el tutor tant de l’Alberto Munarriz com del Joan Herp. S’encarrega d’aconsellar-los a tots dos sobre les assignatures a què poden matricular-se, en funció del calendari esportiu que tenen cada quadrimestre, i contacta amb els professors en cas de que els estudiants necessitin canviar dates d’exàmens, pràctiques o treballs. “El grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials és exigent i implica per part de l’alumne una dedicació molt intensa”, reconeix Javier Giménez. Especialment difícil ha estat aquest darrer quadrimestre del curs, en què els esportistes s’han centrat en la preparació pels Jocs de Rio.
Els estudiants que formen part del Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC tenen accés lliure a les instal·lacions esportives universitàries i poden obtenir tres crèdits ECTS per any, amb un màxim de sis per tot el grau. Des que es va aprovar el Programa al 2008, són ja 300 els estudiants que n’han format part, 70 d’ells durant el curs 2015-2016. De fet, alguns d’ells han estat molt a prop de sumar-se a la selecta llista de cinc esportistes que representaran a la UPC a les Olimpíades d’aquest estiu.
va competir als 800 metres d’atletisme representant Andorra. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro van disputar-se entre els dies 5 i 21 d’agost.Tots cinc estudiants formen part del Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC i s’han convertit en experts en compatibilitzar la pràctica esportiva al màxim nivell amb l’exigència dels seus estudis universitaris. Aquest últim any, la Sara López s’ha vist obligada a aparcar, només de moment, l’arquitectura per assegurar la seva presència als Jocs Olímpics de Rio. “Era el moment d’arriscar-se. La Bàrbara i jo sabem que molt poca gent té l’oportunitat de participar a uns Jocs i teníem moltes ganes de viure-ho”. La Bàrbara Cornudella a qui es refereix és la seva cosina i alhora companya d’embarcació, que també compagina l’esport amb l’estudi i amb qui porta competint nou anys, fet que les converteix en una de les embarcacions més consolidades de la flota de la classe 470 femenina. Després de molt lluitar van finalitzar la competició en dotzena posició, molt a prop de les vuit millors.
Qui també ha aconseguit consolidar-se en els darrers anys és l’Alberto Munarriz, que amb només 22 anys s’ha convertit en un fixe en les convocatòries de la selecció espanyola de waterpolo. El navarrès, que estudia Enginyeria en Tecnologies Industrials, va lluitar per les medalles en un dels esports que més alegries ha donat a l’olimpisme espanyol. La selecció espanyol va quedar però eliminada a quarts de final contra Sèrbia, vencedora final del torneig. “En alguns moments es fa una mica complicat fer totes dues coses, però sempre es pot treure temps per fer-ho tot. És important no deixar els estudis de banda”, explica l’Alberto, que afegeix: “Sempre m’ha interessat tot el relacionat amb l’enginyeria i
els estudis que estic cursant em semblaven una carrera completa i amb moltes sortides”. L’estudiant, que practica el waterpolo des dels 11 anys, estava desitjant participar en els seus primers Jocs Olímpics i va ser peça clau del combinat espanyol per acabar aconseguint una meritòria setena posició final. En Joan Herp, a qui acompanya en l’embarcació del 470 de vela Jordi Xammar, ha estat dues vegades campió del món sots-21 i l’any passat va acabar quart en el campionat mundial absolut. A Rio aspirava a un diploma olímpic però va haver-se de conformar amb la setzena posició. “Compliré un somni participant en la mateixa competició en què participaran esportistes com Pau Gasol i Rafael Nadal”, reconeixia en Joan. Quan pensa en quin havia de ser un dels moments més bonics dels jocs, ho tenia clar: “La volta a l’estadi de Maracanà durant la cerimònia d’inauguració serà molt especial”. Joan Herp practica la vela des dels set anys i estudia des de fa tres Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’ETSEIB. Com la Sara López, ell també ha fet enguany una petita pausa en els estudis per centrar-se en la competició: “Ens jugàvem la plaça olímpica, que era un gran repte esportiu, i a això he dedicat tots els esforços”. En l’últim quadrimestre del curs va preferir no matricular-se en cap assignatura. Però no oblida els estudis i explica que el curs vinent tornarà a la universitat amb la voluntat d’acabar el grau per, després, preparar la propera campanya olímpica i intentar lluitar per medalla a Tòquio 2020.
Representant a Andorra, Pol Moya va competir de manera fantàstica en els 800 metres d’atletisme, finalitzant sisè en la seva prova eliminatòria i quedant-se a poques centèsimes de la seva millor marca personal. Va ser un dels pocs esportistes del país que van anar a Rio i això era, alhora, un honor i una gran responsabilitat per aquest estudiant d’Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC. “Som pocs andorrans els que anem als Jocs i tot el país es fixarà en nosaltres”, explicava en Pol. A Londres, al 2012, van ser només sis els andorrans que van participar a les olimpíades i a Pequín, al 2008, cinc. El mèrit del Pol és doble, perquè segons assegura: “Practico l’atletisme de manera seriosa des de fa només dos anys i mig. Abans jugava a hoquei patins”.
Suport dels companys i professors
als Jocs. “Els meus companys em preguntaven cada dia si ja sabia si competiria o no. M’han ajudat molt amb les assignatures”, explica l’andorrà. Molt centrat enguany en la preparació pels Jocs, en Joan Herp no ha trepitjat gaire la universitat durant el curs, però malgrat això: “M’han arribat molts missatges de suport de molts dels companys de grau”. El seu company d’embarcació, en Jordi Xammar, també compatibilitza la vela amb la universitat. “Durant els dos primers anys de campanya olímpica vam compaginar el grau i l’esport. Però pel nivell d’implicació que requereixen els meus estudis, a ell li va tocar fer més quilòmetres conduint la furgoneta mentre jo estudiava al seu costat”, recorda en Joan. “He rebut molts ànims de companys de grau i de professors. Satisfà molt rebre felicitacions d’algú que no imaginaries que et segueix”, reconeix la Sara López. “En els moments més difícils els ànims i el suport serveixen per tirar endavant”, afegeix. La Sara va competir amb la Bàrbara, la seva cosina, amb l’objectiu de quedar entre les vuit millors en la prova femenina de la classe 470 de vela, un somni pel qual han lluitat molt els últims anys. Però no oblida l’arquitectura i, a Rio, va estar molt atenta a les infraestructures que s’han construït pels Jocs Olímpics. “Han aconseguit dinamitzar, gràcies a la construcció del port, un punt de la ciutat on no hi havia res”, diu la Sara, que té molt clar què vol fer en un futur: “Des de petita ja m’agradava l’arquitectura i, a més, el meu pare i el meu avi són arquitectes. A llarg termini, quan em retiri de la competició olímpica, també m’agradaria dedicar-me a l’arquitectura”.
El Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC
Des del 2008, la UPC compta amb el Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC, organitzat pel Servei d’Esports de la Universitat, que té per objectiu donar suport als estudiants que alhora són esportistes. Des de la UPC es procura garantir que l’esportista pugui cursar el seu grau de manera en què pugui seguir competint al més alt nivell. Per això, se’ls ofereix la possibilitat de tenir un tutor personal, d’entre els professors que formen part de la seva escola, perquè els ajudi a planificar i adequar el calendari acadèmic amb el seu calendari esportiu. D’aquesta manera, poden compaginar entrenaments i competicions amb les activitats docents i els exàmens.“Compatibilitzar la competició d’alt nivell amb un grau com el d’Enginyeria Informàtica és certament difícil i requereix d’un gran esforç i disciplina”, explica en René Alquézar, vicedegà de la FIB i tutor del Pol Moya. “El seu rendiment acadèmic no és inferior al rendiment mitjà dels nostres estudiants que es dediquen en exclusiva als estudis. Crec que té molt de mèrit”, afegeix Alquézar. Javier Giménez, sotsdirector de l’ETSEIB, és el tutor tant de l’Alberto Munarriz com del Joan Herp. S’encarrega d’aconsellar-los a tots dos sobre les assignatures a què poden matricular-se, en funció del calendari esportiu que tenen cada quadrimestre, i contacta amb els professors en cas de que els estudiants necessitin canviar dates d’exàmens, pràctiques o treballs. “El grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials és exigent i implica per part de l’alumne una dedicació molt intensa”, reconeix Javier Giménez. Especialment difícil ha estat aquest darrer quadrimestre del curs, en què els esportistes s’han centrat en la preparació pels Jocs de Rio.
Els estudiants que formen part del Programa d’Esportistes d’Alt Nivell de la UPC tenen accés lliure a les instal·lacions esportives universitàries i poden obtenir tres crèdits ECTS per any, amb un màxim de sis per tot el grau. Des que es va aprovar el Programa al 2008, són ja 300 els estudiants que n’han format part, 70 d’ells durant el curs 2015-2016. De fet, alguns d’ells han estat molt a prop de sumar-se a la selecta llista de cinc esportistes que representaran a la UPC a les Olimpíades d’aquest estiu.
Segueix-nos a Twitter
