•Notícia
Article publicat a la revista Informacions, número 247 (desembre 2011)
Recuperació d’espais històrics
El programa Erasmus va permetre a Àngel Cerezo, quan era estudiant de l'ETS d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), conèixer la ciutat d’Eindhoven, als Països Baixos. Un any i mig després de l’experiència va començar a treballar en el seu projecte de fi de carrera, titulat “Recuperació d’un traçat històric a Eindhoven” i dirigit pel profesor Enric Batlle, amb el qual finalitzava la carrera el juny passat.
13/01/2012
Els reconeixements per al projecte d’Àngel Cerezo no s’han fet esperar i el jove arquitecte ja ha rebut dos guardons. D’una banda, la Fundación ONCE, en el marc de la 1ª edició del Concurs d’Accessibilitat per a Projectes de Fi de Carrera d’Arquitectura, va premiar el treball, del qual va valorar la intenció de l’estudiant de recuperar un itinerari viari important a la ciutat per a les bicicletes i els vianants. D’altra banda, el jurat del Saló Internacional de la Construcció (SAIE) de Bolonya va seleccionar el projecte de Cerezo en la categoria d’estudiants entre més de 250 participants.
“Vaig fer un estudi de la ciutat d’Eindhoven en què vaig analitzar-ne tant temes urbans com socials i vaig veure que no era necessari construir cap edifici. El que calia era entendre els problemes de mobilitat de la població”, explica Cerezo. El projecte és una crítica als arquitectes de la dècada de 1960, que van prioritzar el creixement industrial en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans i que “van intentar esborrar les traces històriques”, afirma aquest antic estudiant de l’ETS d’Arquitectura del Vallès.
La recuperació d’aquest traçat busca donar vitalitat al carrer Woenselsestraat i enllaçar-lo amb les vies adjacents que originàriament formaven part de la mateixa ruta. Per aconseguir-ho, Cerezo ha tingut en compte materials constructius, pendents, colors, textures, tecnologia, vegetació, aigua, topografia i mobilitat.
“Vaig confiar en el formigó pigmentat per crear figures geomètriques i textures que s’adeqüessin a l’espai. També vaig triar arbres i matolls autòctons per recuperar un ambient natural i acollidor”, explica el jove arquitecte. Altres elements importants del projecte són les passarel•les, que permeten salvar els obstacles del trànsit, i els elements complementaris per diversificar el camí, com ara petits pavellons i pèrgoles.
El treball de documentació va ser fonamental per al projecte. Cerezo va entrevistar historiadors, tècnics del Departament de Planificació Municipal i professorat d’Arquitectura de la Universitat Tècnica d’Eindhoven. Actualment l’Ajuntament d’aquesta ciutat està analitzant la problemàtica de la zona del Woenselsestraat: “Tinc la satisfacció de veure que vaig encertar amb el carrer”, conclou Cerezo.
Millorar la mobilitat
“Vaig fer un estudi de la ciutat d’Eindhoven en què vaig analitzar-ne tant temes urbans com socials i vaig veure que no era necessari construir cap edifici. El que calia era entendre els problemes de mobilitat de la població”, explica Cerezo. El projecte és una crítica als arquitectes de la dècada de 1960, que van prioritzar el creixement industrial en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans i que “van intentar esborrar les traces històriques”, afirma aquest antic estudiant de l’ETS d’Arquitectura del Vallès.
La recuperació d’aquest traçat busca donar vitalitat al carrer Woenselsestraat i enllaçar-lo amb les vies adjacents que originàriament formaven part de la mateixa ruta. Per aconseguir-ho, Cerezo ha tingut en compte materials constructius, pendents, colors, textures, tecnologia, vegetació, aigua, topografia i mobilitat.
“Vaig confiar en el formigó pigmentat per crear figures geomètriques i textures que s’adeqüessin a l’espai. També vaig triar arbres i matolls autòctons per recuperar un ambient natural i acollidor”, explica el jove arquitecte. Altres elements importants del projecte són les passarel•les, que permeten salvar els obstacles del trànsit, i els elements complementaris per diversificar el camí, com ara petits pavellons i pèrgoles.
El treball de documentació va ser fonamental per al projecte. Cerezo va entrevistar historiadors, tècnics del Departament de Planificació Municipal i professorat d’Arquitectura de la Universitat Tècnica d’Eindhoven. Actualment l’Ajuntament d’aquesta ciutat està analitzant la problemàtica de la zona del Woenselsestraat: “Tinc la satisfacció de veure que vaig encertar amb el carrer”, conclou Cerezo.
+ informació
Article publicat a la revista Informacions, número 247 (desembre 2011)
Article publicat a la revista Informacions, número 247 (desembre 2011)
Notícies relacionades
Dos projectes de fi de carrera de la UPC, premiats per la Fundación Once
Lliurats els Premis de l’11è Concurs d’Idees Ambientals i Sostenibles
Dos projectes reben el Premi Sostenible ETSAV 2008
Quatre projectes arquitectònics reben el Premi Sostenible ETSAV 2007
Dos projectes de fi de carrera de la UPC, premiats per la Fundación Once
Lliurats els Premis de l’11è Concurs d’Idees Ambientals i Sostenibles
Dos projectes reben el Premi Sostenible ETSAV 2008
Quatre projectes arquitectònics reben el Premi Sostenible ETSAV 2007
Segueix-nos a Twitter