•Notícia

Es calcula que les pèrdues d’orina afecten un 30 % de les dones en algún moment de la seva vida. Tot i aquest elevat percentatge d’incidència, fins ara les avaluacions clíniques que es fan a una pacient amb aquest problema consisteixen en una exploració per tacte que és subjectiva i diferent d’un professional de la medicina a un altre.

L’investigador Esteban Peña, del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC)  i actual director de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), va acceptar el repte plantejat per la doctora Geòrgia Romero, adjunta al Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital de Manresa. “El problema era que no existia un aparell fiable per mesurar la força del perineu de les dones”, diu Peña. La força muscular del sòl pelvià femení és una variable estretament relacionada amb la incontinència urinària.

La doctora Romero tenia clar que necessitaven un aparell per mesurar de forma objectiva la força del múscul que està relacionat amb la incontinència urinària. També calia que fos un aparell senzill i fàcil d’utilitzar per tots els professionals interdisciplinaris de la unitat d’Althaia, encarregada de tractar les disfuncions del sòl pelvià. La proximitat física de l’EPSEM i la Fundació Althaia, que gestiona els serveis sanitaris a la capital del Bages, aviat es va convertir en una convergència d’objectius.

L’investigador explica que des del principi van veure clar que la solució podia ser l’adaptació d’un espèculum, l’aparell amb què es fan les exploracions ginecològiques. “Necessitàvem conèixer el desplaçament del múscul. Ens vam plantejar, llavors, què passaria si posàvem dins l’espèculum una molla o bé si aquesta molla la inseríem dins d’un sensor de desplaçament”, afirma Peña.

Tres anys després del plantejament del projecte, Esteban Peña i Geòrgia Romero han presentat recentment l’aparell, batejat oficialment com a dispositiu de mesura de força muscular del sòl pelvià. La invenció consisteix en un espèculum al qual s’ha acoblat un sensor capaç de quantificar en newtons la força que la pacient fa durant l’exploració.

El prototip final és el resultat de moltes proves d’assaig i error. Atès que hi ha dones que no saben fer força únicament amb el perineu, “es va haver d’afegir un mecanisme per distingir l’origen de les forces que capta el dinamòmetre”, explica Peña. Així, l’aparell disposa d’uns elèctrodes de superfície per diferenciar l’activitat dels músculs que podrien alterar la mesura de la força, com ara els abdominals i els glutis.

El nou espèculum s’ha provat en 140 pacients. “Per assegurar-ne la fiabilitat s’estan fent estudis per comparar els resultats de l’aparell amb el diagnòstic tàctil tradicional”, afegeix Esteban Peña. Els resultats obtinguts fins ara són satisfactoris.

La patent d’aquest instrument únic al món la comparteixen l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa i la Fundació Althaia. “L’Oficina de Patents i Llicències de la UPC ens està ajudant molt a buscar companyies disposades a comercialitzar-lo”, explica l’investigador. De moment, tot i que “no hi ha res consolidat”, s’està negociant amb algunes empreses. El que és segur és que el giny ha aixecat molta expectació a les fires i els congressos de rehabilitació on s’ha presentat.