•Notícia

Els dies 5 i 6 de febrer ha tingut lloc, al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya, la reunió inicial del projecte Women Up: Cost effective self-management of urinary incontinence addressed to women across Europe, liderat per la Universitat  i que forma part del programa marc de recerca europeu Horizon 2020.

Aquesta reunió és el tret de sortida del projecte, que té com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de les persones amb incontinència urinària, a través d'un sistema innovador. El projecte està coordinat per Miquel Ángel Mañanas i Joan Ramos, investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, el qual forma part del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC). El nou sistema patentat, basat en solucions TIC, està ideat per a l’autogestió d’aquest trastorn crònic per part de pacients afectats, sota la supervisió remota i segura d’un metge. Montserrat Espuña, metgessa de l’Hospital Clínic (HC), coordinarà la part clínica del projecte i els estudis a realitzar en els tres hospitals. La iniciativa, en la qual estan implicats nou socis de sis països europeus, compta amb un pressupost de 3,5 milions d’euros i es desenvoluparà en tres anys i mig.

Concretament, hi participen, a més de la UPC, la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica —de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat de Barcelona—; l’Academic Medical Center d’Amsterdam (Països Baixos); el Kuopio Universtiy Hospital (Finlàndia) i l’European Urogynaecological Association (República Txeca); les empreses BAP Health Outcomes Research, SL (amb seu a Oviedo, España), Mega Electronics Ltd (Finlàndia) i YouRehab Ltd (Suïssa), així com la Babes-Bolybai University (Romania).

Els exercicis per rehabilitar el sòl pelvià es recomanen com a tractament inicial conservador de la incontinència urinària, un problema que afecta a Europa uns 56 milions persones, majoritàriament dones, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i no ser considerada greu, sí que pot afectar molt negativament en la qualitat de vida professional i personal. Es calcula que, només a Espanya, la pateixen el 15% de les dones de la població general i un 25% a partir dels 65 anys.

Les teràpies clíniques del sòl pelvià per a dones incorporen dispositius de biofeedback (és a dir, un sistema que enregistra i mostra l’activitat muscular mitjançant un elèctrode introduït a la vagina per facilitar i millorar els exercicis), una prestació que només s’incorpora en alguns equips de les unitats clíniques.

El projecte Women Up permetrà assajar, més enllà de les fronteres nacionals, la tecnologia patentada i desenvolupada conjuntament per la UPC i l’HC, en aquest centre sanitari i en altres dos hospitals europeus: l’Academic Medical Center d’Amsterdam i el finlandès Kuopio University Hospital, la qual cosa permetrà avaluar el nou dispositiu en dones d’entorns sociològics i culturals diferents arreu d’Europa.

Es tracta de l’únic aparell portàtil de biofeedback que avalua l’entrenament mitjançant la monitorització de l’activitat de la musculatura del sòl pelvià i l’abdominal mentre la pacient fa els exercicis. El dispositiu enregistra tota l’activitat que la pacient realitza al domicili, i està preparat perquè el terapeuta pugui obtenir la informació telemàticament i fer-ne el seguiment. Així mateix, el seu us facilita als terapeutes la personalització d’un programa d’exercicis, ja que poden configurar el nombre, la durada i la seqüència de les contraccions prescrites, mentre que la pacient pot tenir una primera avaluació dels resultats en temps real.

Aquest sistema, que ja s’ha provat en un grup de pacients i per un de voluntàries en una fase de proves preclíniques, amb resultats molt satisfactoris, és fruit de la recerca multidisciplinar. Hi han participat Miquel Ángel Mañanas i Joan Ramos, investigadors del CREB de la UPC, i Montserrat Espuña, cap de la Unitat de Sòl Pelvià de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON) de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Amèlia Pérez, infermera experta en incontinència de la Unitat, amb 30 anys d’experiència tractant dones amb incontinència urinària.

Tant els investigadors de la UPC Miguel Ángel Mañanas i Joan Ramos, com a coordinadors del projecte Women Up, com la Montserrat Espuña, metgessa membre de la Fundació Clínic, presidenta de la secció de sòl pelvià de la Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología i actual presidenta del comitè científic de la International Continence Society (ICS), han estat presents a la reunió inicial o Kickoff Meeting del projecte Women Up, els dies 5 i 6 de febrer a la UPC.

Per debatre els principals objectius i estratègies i aplicacions que trobin sortida al mercat, en la trobada hi han intervingut els responsables dels hospitals, entitats i empreses vinculades al projecte, així com experts en l’àmbit clínic de la incontinència urinària, com ara Linda Cardozo, del King’s College Hospital, de Londres (Regne Unit) i presidenta de l’European Urogynaecological Association, entre d’altres càrrecs internacionals.

Per part dels hospitals vinculats al projecte, hi han participat Jan-Paul Roovers, cap de la Divisió de Ginecologia de l’Academic Medical Center, i Olavi Airaksinen, cap del Servei de Rehabilitació del Kuopio University Hospital, on s’assajaran els sistemes que es desenvolupin en el marc del projecte a través de tres assaigs clínics complementaris.

En la reunió s'han plantejat aspectes no només clínics, sinó d’altres per aconseguir una solució òptima i integral a la malaltia dintre dels tractaments conservadors. Un d’ells està relacionat amb models de negoci vinculats a tractaments mèdics a la llar que puguin aplicar-se als sistemes de salut dels diferents països. Un altre aspecte important és la psicologia de la salut que afegirà prestacions per millorar l’adherència de la dona al tractament.

El projecte vol assolir també diversos objectius específics, entre els quals s’inclouen millorar la salut de la dona, facilitant els canvis d'estil de vida a través d'un tractament integral i multifactorial, o crear eines d’eSalut que optimitzin la relació cost-eficiència de les solucions basades en les TIC, per reduir significativament els costos del sistema de salut.

Un altre dels objectius a assolir és que els sistemes que es puguin emprar en el futur siguin més fàcils d’utilitzar per part dels pacients i dels professionals de la salut, fent servir dispositius que, a més del biofeedback, utilitzin el potencial de les xarxes socials i de la telefonia mòbil intel·ligent. Es tracta, en definitiva, de desenvolupar i implantar un enfocament innovador per a la supervisió de l’entrenament dels músculs del sòl pelvià i validar un tractament integral en l’àmbit europeu.

El projecte s’emmarca en un dels pilars estratègics del programa Horizon 2020, els reptes socials, concretament en l’àmbit de Salut, canvi demogràfic i benestar. És el primer cop que la Comissió Europea aprova i finança un projecte d’aquestes característiques per al tractament de la incontinència urinària.