•Notícia

La incontinència urinària és qualsevol pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’una malaltia que afecta a una de cada tres dones de totes les edats, el que suposa més de 56 milions de persones a Europa i més de 350 milions a tot el món. No es tracta d’un procés normal associat a l’envelliment i comporta un impacte negatiu en la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Els principals factors de risc associats a la incontinència urinària són l’embaràs i el part, el sobrepès i la obesitat i els esports d’alt impacte. Hi ha diversos tractaments que permeten millorar o fer desaparèixer els símptomes, en funció del tipus d’incontinència de la que es tracti, i també es poden prendre mesures preventives per evitar la seva aparició. 

Un dels enfocaments que ha demostrat la seva utilitat en la prevenció i tractament de la incontinència urinària d’esforç és l’entrenament de la musculatura del sòl pelvià. Consisteix en l’aplicació d’un programa d’exercicis de contracció i relaxació dels músculs que formen la base de la pelvis. Si el tractament se segueix i es realitza correctament, amb la supervisió d’un terapeuta, la taxa de curació/milloria pot arribar al 70%. És molt important que la pacient sàpiga si està fent bé els exercicis d’entrenament, i això s’aconsegueix mitjançant dispositius i programes informàtics de biofeedback que enregistren i mostren l’activitat muscular durant els exercicis amb els elèctrodes d’una sonda vaginal. Només alguns dispositius clínics disposen d’aquesta tecnologia i en cap cas es monitoritza alhora l’activitat abdominal per garantir la correcta execució dels exercicis.

La solució tecnològica que planteja el projecte europeu WOMEN-UP és un sistema per al tractament a casa, que fa ús dels jocs seriosos (serious games) instal·lats en el mòbil de la dona, amb l’objectiu de motivar-la a complir amb el programa d’exercicis que ha de fer cada dia. Concretament, el sistema està format per tres elements: uns dispositius sense fils que capten les contraccions musculars que són enviades al mòbil, una plataforma web que recull les dades i la progressió del tractament i una aplicació de mòbil que conté els jocs.

“El terapeuta obté la informació de forma telemàtica a través de la plataforma, fa el seguiment i programa exercicis personalitzats, mentre que la pacient pot tenir una primera avaluació dels resultats en temps real. En tot moment, tant la pacient com el terapeuta poden consultar la seva evolució”, explica Miguel Ángel Mañanas, coordinador del projecte i professor del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC. Des de finals del 2016 fins a aquest mes de febrer, s’ha realitzat un assaig tècnic amb 21 pacients, 11 a la Unitat de Sòl Pelvià de l’Hospital Clínic i 10 del Kuopio University Hospital (Finlàndia). Aquest estudi ha analitzat el funcionament del primer prototip del sistema i les participants l’han valorat molt positivament i han aportat suggerències per millorar-lo abans de l’assaig clínic. “Hem vist que amb aquest primer dispositiu les pacients es troben molt més motivades per a fer l’entrenament que abans, per la qual cosa les possibilitats d’èxit en el tractament augmenten”, explica la Dra. Montserrat Espuña, cap de la Unitat de Sòl Pelvià del Clínic.

A partir del mes de setembre, un grup de 300 dones amb incontinència urinària d’esforç, lleu o moderada, participaran en l’assaig clínic final d’aquest sistema. Es tractarà d’un assaig multicèntric i internacional en què participaran l’Hospital Clínic, l’Academic Medical Center d’Amsterdam i el Kuopio University Hospital. La crida per captar voluntàries que vulguin participar ja ha començat a través de la pàgina web stopui.com. En concret, es busquen 110 voluntàries a Barcelona, 110 a Amsterdam i 80 a Finlàndia. Així, es tindrà una mostra àmplia i variada que permetrà tenir en compte les valoracions de pacients, metges i terapeutes de sistemes sanitaris que fan servir pautes diferents per assolir un mateix objectiu: l’entrenament continuat dels músculs del sol pelvià.

El projecte WOMEN-UP té com a objectius principals millorar la qualitat de vida de les dones que tenen incontinència urinària i reduir en gran mesura el cost que genera l’atenció a llarg termini, aproximadament 10.000 milions de dòlars, segons dades de l’OMS, i les llistes d’espera. Es tracta del primer projecte d’aquesta magnitud enfocat al tractament d’aquesta malaltia i compta amb el finançament de la Comissió Europea en el marc del programa Horizon 2020. Està en marxa des del febrer del 2015 i finalitzarà el juliol del 2018. El cost total és de 3,5 milions d’euros, dels quals la Unió Europea en finança més de 3,2.

Per part de la UPC, el coordinador del projecte és Miguel Ángel Mañanas, professor del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, i el coordinador científic és Juan José Ramos, professor del Departament d'Enginyeria Electrònica, tots dos investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB). El CREB forma part del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC), que articula tots els centres UPC membres de la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya.

Per part de l’Hospital Clínic, la coordinadora clínica del projecte és la doctora Montserrat Espuña, consultora sènior i cap de la Unitat de Sòl Pelvià de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON). La doctora Espuña ha estat la fundadora i presidenta de la secció de sòl pelvià de la Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología (SESP-SEGO) i actualment es presidenta del Comitè d’Educació de la European Urogyanecological Association (EUGA) i vicepresidenta de la Societat Iberoamericana de Neurourologia i Uroginecologia ( SINUG). L’equip d’uroginecología del Hospital Clínic te mes de trenta anys d’experiencia en el tractament de l’incontinencia en la dona. L’equip investigador del ICGON per aquest projecte està format per la Sra. Amelia Perez Gonzalez, la Dra. Sonia Angles i la Dra. Cristina Ros.

Al darrere del projecte hi ha un consorci interdisciplinari format per vuit entitats de set països de la UE: els socis espanyols UPC i la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica; l’empresa Mega Electronics Ltd. i el Kuopio University Hospital (KUH) de Finlàndia; l’Academic Medical Center (AMC), d’Amsterdam; l’associació mèdica European Urogynaecological Association (EUGA); la universitat romanesa Babes-Bolyai University (BBU); i l’empresa suïssa YouRehab Ltd. (YR).