•Notícia

 El Centre d'Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha realitzat l’estudi i de les bases de dades mundials n’ha extret els accidents químics succeïts a Espanya des del segle XX —gairebé tots a partir de els anys 70— fins a l'actualitat. Segons publica l'agència SINC, dels 90 successos ocorreguts a Espanya, en el 29% dels casos no hi va haver víctimes, en el 63% es van produir fins a deu morts, en el 6% n’hi va haver entre deu i cent, i només en el 2% dels accidents es van produir més de cent morts. Els resultats han estat publicats recentment a la revista científica Journal of Loss Prevention in the Process Industries i l’article analitza l'origen i causes d'aquests accidents.

Tal com explica Eulàlia Planas, investigadora de la UPC i directora del CERTEC, “en les últimes dècades hi ha hagut una evolució molt important en els nivells de seguretat de la indústria química i petroquímica, amb uns controls i una legislació cada vegada més efectius”, i afegeix: “encara que és cert que alguns accidents van ser els que van servir de revulsiu per posar en marxa les millores”. Són també autors de l'estudi els científics Josep Arnaldos, Rosa Maria Darbra, Miguel Muñoz i Elsa Pastor, del CERTEC; i l'investigador Juan Antonio Vílchez.

Planas destaca que, “en general, els accidents han servit per activar la investigació en seguretat dins d'aquest àmbit, on el CERTEC de la UPC —fundat el 1992 pel professor Joaquim Casal— i la Universitat de Saragossa van ser pioners; a més de motivar nova legislació”. De fet, un succés que va ocórrer en els anys 70 en una planta química de Seveso (Itàlia) ha donat nom a la directiva de la UE relativa al control dels riscos per accidents greus en els quals estiguin implicades les substàncies perilloses.

Aquesta normativa obliga els països europeus a identificar les seves instal•lacions industrials amb riscos —a Espanya n’hi ha unes 600—, així com a adoptar les mesures de prevenció oportunes. La directiva Seveso es va actualitzar el 2012 per reforçar la participació ciutadana i introduir normes més estrictes en les inspeccions. L'aplicació d'aquesta última versió serà obligatòria a partir del 2015.

L'accident més greu va ser el desastre dels Alfacs, al municipi d'Alcanar (Tarragona), en què van morir 217 persones i prop d'un centenar van patir greus cremades. Va passar el juliol de 1978, quan va explotar un camió carregat de propilè liquat i es va alliberar el seu contingut. Es va formar un núvol inflamable, que poc després es va incendiar, arrasant un càmping ple de turistes. “Aquest accident va marcar un abans i un després en les millores de seguretat en el transport de substàncies químiques per carretera”, assenyala Planas.

Un altre dels casos més estudiats a Catalunya també va succeir en una localitat tarragonina: Tivissa. Al juny de 2002 un camió cisterna amb gas natural va perdre el control per excés de velocitat i es va incendiar. Minuts més tard va explotar en una gran bola de foc, que va matar el conductor, deixant dos ferits greus i més d'una desena de persones també ferides de menys gravetat.

Aquesta tipologia d'accident es va repetir a Lorca (Múrcia) a l'octubre de 2011, quan un altre camió similar i amb el mateix material va xocar contra un altre vehicle aturat al voral de l'autopista, causant un incendi, una explosió i la mort del seu conductor. Les mesures d'emergència adoptades en aquesta ocasió van evitar més víctimes, encara que només set dies més tard va ocórrer un succés similar a Torroja (València).

Segons l'estudi, el 44% dels accidents relacionats amb la indústria química tenen lloc durant el transport dels productes, bé per accidents de trànsit o, al mar, per xocs de vaixells entre si o amb la costa.

Un dels incidents que va mobilitzar més gent va ser l'embarrancament al desembre de 1987 del vaixell de càrrega panameny Casón a les costes de Finisterre (la Corunya). A més de la mort de 23 tripulants xinesos, prop de 20.000 persones van haver de ser evacuades davant del risc d'un núvol tòxic, ja que el vaixell transportava més de mil tones de productes nocius i inflamables. L'esdeveniment es va retransmetre en directe per televisió, com va passar més tard amb el naufragi del petrolier Mar Egeu (1992) o l'abocament de petroli del Prestige (2002), també en costes gallegues.

El segon origen d'aquest tipus d'accidents succeeix en les àrees de processament de les factories (19% dels casos), on solen començar amb alguna fallada en les bombes o compressors, que acaba incendiant a altres equips. Una tercera font (15%) són els tancs d'emmagatzematge, i la resta (21%) dels accidents es produeix durant les operacions de càrrega i descàrrega, en locals domèstics i comercials, i en els magatzems de mercaderies.

Un exemple d'explosió en una indústria és el que va passar el 2003 a la refineria de Repsol a Puertollano (Ciudad Real). L'origen va ser una fallada elèctrica que va afavorir l'alliberament de gasos, com el butà. Aquests van produir una deflagració en una unitat propera a set tancs carregats amb gasolina. Van morir nou treballadors i diversos van resultar ferits.

Segons la investigadora Eulàlia Planas, aquest succés va significar “un canvi en les anàlisis de perillositat dels processos i va impulsar de forma generalitzada els estudis de perill i operació (HAZOP, per les sigles en anglès) dins la indústria”. En els últims anys les companyies espanyoles també han implementat dissenys més segurs en les seves instal·lacions —per exemple, amb esferes protectores i cobertes de formigó que eviten les boles de foc—, així com millors sistemes d'operació i gestió dels processos.